Justa la fusta!

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%A1ndalo_Stormy_Daniels-Donald_Trump

Israel necessita a Hamàs per seguir destruint el poble palestí!

L'entrevista de Cristina Mas a Omar Shabah, "director de PalThink, un centre independent de recerca en estudis estratègics de Gaza, és una de les veus de la Franja amb ressò als mitjans internacionals. Des del Caire assisteix a l'ofensiva israeliana a Gaza, on encara viu bona part de la seva família. Dissabte va participar en les jornades War and peace, organitzades pel Cidob a Barcelona*." 

L'entrevista, malgrat les preguntes totes elles pertinents de Cristina Mas, tenen una resposta per part d'Omar Shabah molt mesures. Israel ha aconseguit mitjançant els mitjans de comunicació imposar un relat on Israel segueix sent el Davis indefens enfront d'un monstre en forma de hidra que posseeix armes de destrucció massiva, on l'aviació palestina castiga cada dia Tel-Aviv. 

Les respostes son tant contundents i esfereïdores que clamen a qualsevol consciència amb un mínim de humanitat. Transcric algunes de les preguntes i respostes:

¿Estem en el pitjor moment de la guerra de Gaza?

— Tenim desenes, si no centenars de morts cada dia. No queden hospitals, ni metges, ni medicines. No hi ha menjar, ni aigua, ni combustible. La gent ja ho ha perdut gairebé tot i ara s'ha de tornar a desplaçar. Imagina't haver hagut de traslladar-te deu o dotze vegades fugint dels bombardejos. I tot plegat per què? Per desfer-se de Hamàs? Hamàs només és l'excusa. És evident que la guerra és contra la gent de Gaza. I no es veu el final. Tenim més de 20.000 criatures que han quedat orfes. Què espereu que siguin en el futur?

Què espera vostè?

— Seran radicals, per descomptat. Han matat els seus pares, han destruït les seves cases. No els queda res. Fa 18 mesos que sobreviuen en condicions impossibles. A Gaza teníem una societat moderna i ara la gent ha de menjar herba. Com espereu que es comportin?

Com pot sobreviure la gent després d'un any i mig de bombardejos i setge?

— A Gaza, que només té 360 quilòmetres quadrats, hi han tirat 100.000 tones d'explosius, l'equivalent a quatre bombes nuclears com la que van tirar a Hiroshima. Els Estats Units ha enviat a Israel les bombes més destructives.

Fa temps que els Estats Units pressionen Egipte i Jordània per traslladar-hi la gent de Gaza. Últimament, Trump i Netanyahu parlen d'altres països, des del Sudan fins a Somalilàndia. Creu que aquests plans de neteja ètnica poden acabar funcionant?

— De cap manera. Esclar que ara molta gent de Gaza vol marxar perquè vol estar en un lloc segur i no veu el final de la guerra. Però quants poden ser? 20.000? 200.000? Quin motiu té la gent per anar-se'n a Somàlia, al Sudan o a Indonèsia, si som a casa nostra, a la Mediterrània.

Com interpreta les protestes contra Hamàs de les últimes setmanes al nord de Gaza?

— És natural. Després de 15 mesos de guerra i dos d'alto el foc, la gent vol deixar de morir. I demanen a Hamàs que alliberi els ostatges, però també saben que el problema és l'ocupació israeliana. . La gent vol que Hamàs sigui més racional i més intel•ligent per afrontar el conflicte, i que no doni cap excusa a Netanyahu per continuar la guerra. La gent coneix perfectament la situació: sap que Netanyahu no vol acabar la guerra pels seus problemes judicials i per mantenir la coalició de govern. Hi ha un full de ruta per a la pau, però Netanyahu no el vol, així que els palestins hem de ser intel•ligents.

L'exsecretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken va dir fa unes setmanes que Hamàs havia reclutat més nous combatents dels que li han matat en un any i mig de guerra.

— ¿Com s'espera que actuï un jove de 15 o 20 anys que ho ha perdut tot? Això és el que m'importa, el futur. El primer que s'ha de fer és aturar la guerra i el segon donar esperança. La paraula clau és esperança. L'única manera de trencar el cicle és portar esperança: que la gent cregui que té un futur. Que pensi "m'han matat el germà, però no em puc quedar atrapat en el passat".

Qui ha de governar Gaza?

— S'han de convocar eleccions. No només a Gaza, també a Cisjordània. La majoria dels líders palestins de Cisjordània tenen més de 70 anys... en una societat on els joves són la immensa majoria! El president Mahmud Abbas en té 85. El que li toca és jubilar-se. 

Però si hi ha eleccions les guanyarà Hamàs.

— No, en absolut. Els palestins apostaran per un nou lideratge polític. Algú que pugui actuar, no només parlar. Reconstruir Gaza costarà, segons el pla d'Egipte, almenys 50.000 milions de dòlars. Els països del Golf i Europa estan disposats a contribuir-hi, però posen com a condició que Hamàs abandoni el poder. I això pot passar si els palestins optem per un lideratge unificat. Hi ha esperança.

I on queda la UE?

— Malauradament, la UE està jugant un paper molt feble per la seva divisió interna. Però som veïns, i esperem que com a veïns facin la seva feina." 

https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/espereu-siguin-futur-20-000-orfes-gaza_128_5341642.html

L' amic americà !

 

En un discurs seu davant el Comitè Nacional Republicà del Congrés, el president ha assegurat que el seu pla de tarifes recíproques anava de meravella. I en el seu to habitual, ha reblat: "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per besar-me el cul. Es moren per fer un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui". (Ara.cat. 9/4/25)

L'expressió de Trump dona idea del que pensa de tothom. Els membres de la UE han trucat a Trump. Però la UE com institució supranacional, ha trucat? La resposta és que si. Les veus de  Ursula von der Leyen i companyia, son transparents per Trump. La UE no vol enfrontaments -una estratègia raonable-, però la política insensata de Trump si vol aquest enfrontament, perquè sap que guanyarà la partida almenys amb la UE. En situacions com aquestes, son els estats membres amb interessos contraposats els que fan impossible els acords. I això fa que la UE no sigui rellevant en l'escena internacional, cada vegada més polaritzada per EUA i la Xina.

Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis" de James S.A. Corey (i II)

 II

“La nave que atravesó primero tenía un aspecto extraño. Y no solo por la forma orgànica e insólita. La imagen en calor falso se afanaba por intentar encontrarle sentido a su silueta y daba la impresión de tratarse de un error gráfico o de algo sacado de una pesadilla. Bobbie intentó encontrar las uniones del enchapado, pero fue incapz. Su mente se esforzaba por verla como una nave, pero no dejaba de recordarle a una antigua criatura marina de las profundidades de la Tierra*.” (pág.140)

La veu del capità Santiago Singh abord del destructor laconia Tormenta Inminente, va dir: “-He venido para aceptar su rendición”. (pág.151).

Així que no venien en so de pau. Tant la Coalició Terra-Mart, L’ONU, com la Unió de Transports, l’Associació de Mons, volien oposar-se aquesta rendició. A partir d’ací, Laconia vol liderar els destins de tots els mons coneguts. 

Una bona part del llibre consisteix en els esforços heroics per defensar-se d’aquesta amenaça. El conqueridors no son extraterrestres, son humans. Medina es conquerida fàcilment per els laconians, un nou director vol impulsar l’enteniment entre els nous amos i els antics. El nou comandament de Medina és el capità Santiago Singh, que no té cap experiència en aquestes labors a mig camí entre diplomàcia i policia. Vol imposar un nou estil conciliador, però això no serà possible.

Els tripulants de la Roci, comencen a planejar una fugida. Tot està en contra. Una barreja d’estratègia i cops de mà violents, son la recepta per intentar fugir de Medina. La nau “Ull de la Tempesta” s’ha endinsa dins del sistema solar. Ha de lluitar contra tota la flota del sistema solar. Pot guanyar aquesta lluita aparentment desigual? Tant fatxendes son aquests laconians? 

La resposta es que si poden guanyar, perquè la seva tecnologia és d’un altre món. Quin sentit té lluitar sinó tens cap possibilitat de fer mal al enemic? Drummer, no té cap opció que rendir-se abans que tota la flota es converteixi en fum. Això dona una superioritat a Laconia i el seu emperador Winston Duarte.  Vol integrar les diferents organitzacions de la coalició Terra-Mart, dins del nou Imperi. 

Els sabotatges continuen a Medina, Singh està perdent el control i això a Laconia es paga molt car. Els tripulants de la Roci, aconsegueixen apoderar-se de la nau Tempesta Imminent. De la tripulació de la Roci, hi ha en Holden que ha sigut capturat per els laconians. Es enviat a Laconia, ell sap coses que ningú més en sap, i el que sap, és vital per els laconians. De Medina surten la Roci i la Tempesta Imminent. En termes globals, això és un contratemps petit en comparació en la rendició del sistema solar i la resta de mons. Duarte sap que això acaba de començar.

El TS d' EUA vol aplanar la candidatura de Trump per un tercer mandat!

 

Llegint la noticia, si el TS avala una llei de 1789, que s'ha fet servir tres cops, l'última durant la Segona Guerra Mundial, estem a un pas perquè el TS d'EUA avali que Trump pugui presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EEUU. La deriva autocràtica de nord-amèrica amb Trump suposa que tothom és fa còmplice de les seves polítiques antidemocràtiques. La distòpia ja és ací!

La gallina del ous d'or!

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Historial_de_precios_de_bitcoin

Molt economistes han anunciat la mort del bitcoin moltes vegades. El problema és que els economistes s'equivoquen contínuament. Per tal de desacreditar la validesa d'aquesta moneda virtual, és fa aparèixer relacionat amb delinqüència. Segur que en el govern Trump, ningú té cap bitcoin. A la pàgina de la wikipedia hi ha una bona història on del no res, s'ha rebel·lat un tresor per  aquells que tenen bitcoins. Cal tindrà molts diners per jugar-hi amb bitcoins. Fa molts anys van vaticinar que arribaria al milió de dòlars. Si fos així, tothom ja sap que ha de fer. Abstenir-se de demanar crèdits, seria suïcida! Els d'Hisenda estan a la aguait! 

Teatre: "Un matrimoni de Boston"

 

El dissabte a la nit vaig anar a veure  "Un matrimoni de Boston" de David Mamet*. La platea estava plena de gent. Tothom volia veure a Emma Vilarasau. Al programa de mà diu que un  “Matrimoni de Boston” era l’eufemisme victorià per referir-se a dues dones que vivien juntes com a amants. 

De veritat que les protagonistes Anna i Claire -son tant progressistes com diu el programa de mà? Des de Emily Brontë, Jane Austen, i les seves novel·les, el paper de les dones en el segle XIX, tenia un paper secundari enfocat exclusivament al matrimoni. Però tant Anna i Claire no han pogut o volgut fer-ho. No queda gens clar. Podem fer de la necessitat virtut? Parlar del amor dins del mateix sexe, era naturalment tabú. A hores d'ara també. Què poden fer Anna i Claire per sobreviure en un món on el patriarcat omple totes la esferes de poder social, econòmic o cultural? Quin paper juguen dues dones que no tenen solvència econòmica -independència- i que no volen el paper assignades en el joc sexual?

La cataracta de diàlegs entre les protagonistes és impressionant.  Anna i Claire tenen dues manera de veure el món. Cadascuna ha intentat sobreviure en un món d'homes. Anna té un protector que fa que la seva solvència econòmica estigui momentàniament resolta. En canvi Claire, no sembla que estigui en aquesta situació. Esta enamorada d'una noia molt més jove que ella. Com en una comèdia de situació hi ha embolics que fan que tots els plans se'n vagin en orris.  

Entre Anna i Claire hi ha el contrapunt de la minyona. Aquesta fa el seu paper de les classes populars. Anna i Claire no son gaire diferents respecta a la minyona Caterina, envers al seu comportament ple de superioritat moral. Tant Emma Vilarasau (Anna) com Marta Marco (Claire) i Emma Arquillué (Caterina) fan els seus paper amb solvència. L'escenografia és minimalista, això és un eufemisme per dir que així s'estalvien molts diners en un decorat més decent del que ofereixen.  Els diàlegs estan plens de dobles intencions. Hi ha un catàleg ple sentiments que es van desenvolupant en els diàlegs dona fer del fet del desempara de les dones que no entraven en el joc de la societat.  Però, hi ha alguna cosa que grinyola. L'obra la va escriure el 1999, calia que la narració la trasllades a Nova Anglaterra del segle XIX**?  He dit que grinyola perquè tot plegat sembla un joc de focs artificials, ple de llums i ombres, però que amaga una veritat amarga: quin paper tenen les dones en aquest món convuls que vivim?. Es evident que les vides de l'Anne i la Claire no son cap mirall per les dones d'avui. Hi ha talent literari en Mamet, però no sembla que hi hagi emancipació en el seu text.