dimecres, 9 d’abril del 2025

L' amic americà !

 


En un discurs seu davant el Comitè Nacional Republicà del Congrés, el president ha assegurat que el seu pla de tarifes recíproques anava de meravella. I en el seu to habitual, ha reblat: "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per besar-me el cul. Es moren per fer un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui". (Ara.cat. 9/4/25)


L'expressió de Trump dona idea del que pensa de tothom. Els membres de la UE han trucat a Trump. Però la UE com institució supranacional, ha trucat? La resposta és que si. Les veus de  Ursula von der Leyen i companyia, son transparents per Trump. La UE no vol enfrontaments -una estratègia raonable-, però la política insensata de Trump si vol aquest enfrontament, perquè sap que guanyarà la partida almenys amb la UE. En situacions com aquestes, son els estats membres amb interessos contraposats els que fan impossible els acords. I això fa que la UE no sigui rellevant en l'escena internacional, cada vegada més polaritzada per EUA i la Xina.


dimarts, 8 d’abril del 2025

Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis" de James S.A. Corey (i II)

 II



La nave que atravesó primero tenía un aspecto extraño. Y no solo por la forma orgànica e insólita. La imagen en calor falso se afanaba por intentar encontrarle sentido a su silueta y daba la impresión de tratarse de un error gráfico o de algo sacado de una pesadilla. Bobbie intentó encontrar las uniones del enchapado, pero fue incapz. Su mente se esforzaba por verla como una nave, pero no dejaba de recordarle a una antigua criatura marina de las profundidades de la Tierra*.” (pág.140)

La veu del capità Santiago Singh abord del destructor laconia Tormenta Inminente, va dir: “-He venido para aceptar su rendición”. (pág.151).

Així que no venien en so de pau. Tant la Coalició Terra-Mart, L’ONU, com la Unió de Transports, l’Associació de Mons, volien oposar-se aquesta rendició. A partir d’ací, Laconia vol liderar els destins de tots els mons coneguts. 

Una bona part del llibre consisteix en els esforços heroics per defensar-se d’aquesta amenaça. El conqueridors no son extraterrestres, son humans. Medina es conquerida fàcilment per els laconians, un nou director vol impulsar l’enteniment entre els nous amos i els antics. El nou comandament de Medina és el capità Santiago Singh, que no té cap experiència en aquestes labors a mig camí entre diplomàcia i policia. Vol imposar un nou estil conciliador, però això no serà possible.

Els tripulants de la Roci, comencen a planejar una fugida. Tot està en contra. Una barreja d’estratègia i cops de mà violents, son la recepta per intentar fugir de Medina. La nau “Ull de la Tempesta” s’ha endinsa dins del sistema solar. Ha de lluitar contra tota la flota del sistema solar. Pot guanyar aquesta lluita aparentment desigual? Tant fatxendes son aquests laconians? 

La resposta es que si poden guanyar, perquè la seva tecnologia és d’un altre món. Quin sentit té lluitar sinó tens cap possibilitat de fer mal al enemic? Drummer, no té cap opció que rendir-se abans que tota la flota es converteixi en fum. Això dona una superioritat a Laconia i el seu emperador Winston Duarte.  Vol integrar les diferents organitzacions de la coalició Terra-Mart, dins del nou Imperi. 

Els sabotatges continuen a Medina, Singh està perdent el control i això a Laconia es paga molt car. Els tripulants de la Roci, aconsegueixen apoderar-se de la nau Tempesta Imminent. De la tripulació de la Roci, hi ha en Holden que ha sigut capturat per els laconians. Es enviat a Laconia, ell sap coses que ningú més en sap, i el que sap, és vital per els laconians. De Medina surten la Roci i la Tempesta Imminent. En termes globals, això és un contratemps petit en comparació en la rendició del sistema solar i la resta de mons. Duarte sap que això acaba de començar.


El TS d' EUA vol aplanar la candidatura de Trump per un tercer mandat!

 



Llegint la noticia, si el TS avala una llei de 1789, que s'ha fet servir tres cops, l'última durant la Segona Guerra Mundial, estem a un pas perquè el TS d'EUA avali que Trump pugui presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EEUU. La deriva autocràtica de nord-amèrica amb Trump suposa que tothom és fa còmplice de les seves polítiques antidemocràtiques. La distòpia ja és ací!



La gallina del ous d'or!

 


https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Historial_de_precios_de_bitcoin



Molt economistes han anunciat la mort del bitcoin moltes vegades. El problema és que els economistes s'equivoquen contínuament. Per tal de desacreditar la validesa d'aquesta moneda virtual, és fa aparèixer relacionat amb delinqüència. Segur que en el govern Trump, ningú té cap bitcoin. A la pàgina de la wikipedia hi ha una bona història on del no res, s'ha rebel·lat un tresor per  aquells que tenen bitcoins. Cal tindrà molts diners per jugar-hi amb bitcoins. Fa molts anys van vaticinar que arribaria al milió de dòlars. Si fos així, tothom ja sap que ha de fer. Abstenir-se de demanar crèdits, seria suïcida! Els d'Hisenda estan a la aguait! 


dilluns, 7 d’abril del 2025

Teatre: "Un matrimoni de Boston"

 



El dissabte a la nit vaig anar a veure  "Un matrimoni de Boston" de David Mamet*. La platea estava plena de gent. Tothom volia veure a Emma Vilarasau. Al programa de mà diu que un  “Matrimoni de Boston” era l’eufemisme victorià per referir-se a dues dones que vivien juntes com a amants

De veritat que les protagonistes Anna i Claire -son tant progressistes com diu el programa de mà? Des de Emily Brontë, Jane Austen, i les seves novel·les, el paper de les dones en el segle XIX, tenia un paper secundari enfocat exclusivament al matrimoni. Però tant Anna i Claire no han pogut o volgut fer-ho. No queda gens clar. Podem fer de la necessitat virtut? Parlar del amor dins del mateix sexe, era naturalment tabú. A hores d'ara també. Què poden fer Anna i Claire per sobreviure en un món on el patriarcat omple totes la esferes de poder social, econòmic o cultural? Quin paper juguen dues dones que no tenen solvència econòmica -independència- i que no volen el paper assignades en el joc sexual?

La cataracta de diàlegs entre les protagonistes és impressionant.  Anna i Claire tenen dues manera de veure el món. Cadascuna ha intentat sobreviure en un món d'homes. Anna té un protector que fa que la seva solvència econòmica estigui momentàniament resolta. En canvi Claire, no sembla que estigui en aquesta situació. Esta enamorada d'una noia molt més jove que ella. Com en una comèdia de situació hi ha embolics que fan que tots els plans se'n vagin en orris.  

Entre Anna i Claire hi ha el contrapunt de la minyona. Aquesta fa el seu paper de les classes populars. Anna i Claire no son gaire diferents respecta a la minyona Caterina, envers al seu comportament ple de superioritat moral. Tant Emma Vilarasau (Anna) com Marta Marco (Claire) i Emma Arquillué (Caterina) fan els seus paper amb solvència. L'escenografia és minimalista, això és un eufemisme per dir que així s'estalvien molts diners en un decorat més decent del que ofereixen.  Els diàlegs estan plens de dobles intencions. Hi ha un catàleg ple sentiments que es van desenvolupant en els diàlegs dona fer del fet del desempara de les dones que no entraven en el joc de la societat.  Però, hi ha alguna cosa que grinyola. L'obra la va escriure el 1999, calia que la narració la trasllades a Nova Anglaterra del segle XIX**?  He dit que grinyola perquè tot plegat sembla un joc de focs artificials, ple de llums i ombres, però que amaga una veritat amarga: quin paper tenen les dones en aquest món convuls que vivim?. Es evident que les vides de l'Anne i la Claire no son cap mirall per les dones d'avui. Hi ha talent literari en Mamet, però no sembla que hi hagi emancipació en el seu text.

 

Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis"de James S.A. Corey (I)

 He llegit la sèptima entrega de la saga de James S.A. Corey*, El alzamiento de Persépolis. Trad. David Tejera Expósito. Nova. Penguin Random House. Barcelona, 2024.




Els llibres de Corey han servit per fer-n'hi una sèrie The Expanse**. Aquesta sèptima entrega segueix el fil del últim capítol de la sèrie. 

Un llibre entretingut, amb molta acció, girs inesperats, i sobretot, l’aparició de un nou actor estel·lar, l’imperi Laconia. Resumir no sempre és fàcil, perquè no pots fer d'espòiler. La idea es llegir el llibre (en aquest cas, els llibres).

A la contraportada del llibre hi ha una bona pinzellada de la història.  Ací va una pinzellada més d’aquesta història:

El sistema solar ha trobat una porta a altres mons. Hi ha una estació per vigilar les entrades i sortides a aquests nous mons que va sent colonitzats per els humans. Els antic herois de la nau marciana Rocinante, han atracat a l’estació de Medina. La cap de l’estació és la Drummer, coneguda dels tripulants de la nau Rocinante, amb el seu capità i heroi de mil batalles, en James Holden. Però Holden vol deixar aquesta vida de holandès errant. Deixa la nau a la nova capitana,  la seva amiga Bobbie Draper, antiga soldat del exèrcit marcià. La tripulació de la Rocinante, és plena de personatges amb una idiosincràsia particular. Al llarg de la novel•la és van perfilen les seves filies i fòbies.  

Com diu el tòpic, en els capítols anteriors, la Terra va està exposada a una amenaça letal i vital per tothom, una protomolècula capaç de destruir la vida. La Roci, va ser l’encarregada de destruir l’última mostra del virus. Però no ho van fer. 

L’expansió a nous mons, planteja múltiples problemes. Les lluites per el control del tràfic a altres mons és clau per controlar i supervisar el que es fa més enllà del sistema solar. Hi ha un precari equilibri de forçes, entre cinturians –gent que ha viscut sempre fora de l'influencia de la Terra i Mart. Tot aquests equilibris, esclaten quan senten una transmissió a l’estació Medina que diu això:

-Ciudadanos de la coalición humana, soy el almirante Trejo de la armada laconia. Vamos abrir nuestra puerta. Detro de ciento veinta horas, cruzaremos a la zona lenta en dirección a la estación Medina con personal y apoyo suficientes para que Laconia asuma el papel que le corresponde de ahora en adelante. Tenemos la esperanza de que nuestro recibimiento sea amistoso. Repetición del mensaje. (pág. 126-7)”.

El missatge era prou ambigú per saber si venien en so de pau o era una amenaça. Caldria estar preparats. Laconia era una colònia en el que s’havien refugiat una escissió de Mart amb la guerra contra la Terra. El seu cap era un vell conegut, Winston Duarte. Pel que sembla, s’ha tornat el home fort de Laconia. I Laconia tenia en el seu poder la protomolècula. Hi havia trobat tecnologia alienígena. El seu sistema polític havia esdevingut una dictadura militar. No hi havia cap límit moral per explorar totes les possibilitats de la protomolècula, a través del desafectes al règim. 


diumenge, 6 d’abril del 2025

Recomanacions musicals

 


"Walid Khalid Abdullah Amhad, de 17 anys, va morir a la presó israeliana de Megiddo a finals de març. Es tracta del primer menor palestí que mor en una presó israeliana, segons l’Autoritat Palestina. L’autòpsia practicada a l’Institut Forense Abu Kabir de Tel-Aviv ha revelat que el jove va morir per una combinació de malnutrició extrema, deshidratació per diarrea d’origen infecciós i negació de tractament mèdic vital. " (Ara.cat.5/4/25)