Carta d'ajust

 

Atents a la pantalla

Recomanacions musicals

 

Gaza

Art i musica: Oskar Kokoschka (1886-1980)

 

Oskar Kokoschka

Espanya e Israel aprofundeixen en les seves relacions

 

El govern extremista de Israel, està neguitós per el reconeixement de Palestina com estat, n'hi que sigui simbòlic, però Israel i el seu govern ja fa advertències que els palestins no existeixen i no poden sortir ni de la Franja de Gaza, ni a Cisjordània. Israel li sembla normalíssim assassinar a 35.000 palestins de Gaza, però si hi ha qualsevol crítica, per molt suau que sigui posa el crit al cel. Veurem que el  volum de retrets del govern israelià envers  a l'espanyol anirà pujant de to a mesura que s'ha costa la data del 28 de maig, data del reconeixement del Estat Palestí. De moment, Israel no pensa atacar Madrid. 

 

Destrucció a Gaza i reconeixement del Estat Palestí

 

El bloqueig massiu de informació sobre el que està passant a Rafah i per extensió a Gaza és preludi per una catàstrofe de dimensions colossal. La fotografia mostra el nivell de destrossa que està infligint l'exercit israelià a la població civil de Gaza.  Aquest nivell de destrucció s'ha de generalitzar a tota la Franja de Gaza. El que està passant a Gaza és constitutiu de crim de guerra. Israel té un problema greu amb la demografia. No pot assassinar els dos milions de palestins que hi viuen. El fet que Espanya, Irlanda i Noruega reconeguin palestina com estat  el 28 d'aquest més és una mostra que Israel s'ha equivocat en la seva estratègia de destrucció i aniquilació de Gaza. Protestar per el que està fent l'executiu israelià, la destrucció de Gaza- no és antisemitisme, es recordar que la legitima defensa també té límits i fa molt de temps que és van traspassar. Desprès d'aquest límit hi ha l'espai del assassinat de 35.000 persones i a prop de 80.000 ferits, bona part d'ells infants.  

 

Israel i els crims de guerra

 

"El balanç oficial s'eleva a 35.647 morts i 79.852 ferits des del 7 d'octubre." (Ara.cat, 21/5/24)

Teocràcia iraniana: la mort de Raisi

 

Una de les pitjor teocràcies del món, s'ha quedat sense el seu president a l'Iran. Com escriu en el seu article Joaquim Coello: "L’Iran té una doble estructura de poder. El poder teocràtic, presidit pel líder suprem, amb autoritat directa sobre els jutges i el Consell dels Guardians de la Revolució i amb la capacitat de cessar el president del govern. El poder polític, un govern nomenat per mètodes democràtics que respon a un Parlament elegit per la ciutadania amb control i limitacions del poder teocràtic." (Ara.cat, 20/5/24).

Ali Khamenei (82 anys) té el poder teocràtic i per extensió el poder a Iran. La mort de Ebraim Raisi haurà sigut un bàlsam per les autoritats de Tel Aviv.  Més enllà de la investigació sobre l'accident del helicòpter on viatjava Raisi, el seu lloc serà ocupat per un altre fanàtic. I mentre, la població civil és captiva per el poder civil i religiós.