Felipe González no tiene memoria

 

Filosofía y música: Inkordio

 

Aquest vídeo es pioner en la transmissió de informació sobre un dels primers filòsofs del que tenim noticia. Anaximandre de Milet, junt amb l'iniciador del pensament filosòfic Tales i Anaxímenes son el puntals d'un pensament que volia cercar la veritat sobre allò que ens envolta, la natura (physis). El vídeo de Inkordio, és molt impactant, per la seva música. El vídeo m'ho va suggerir una alumne a classe:  pumkingirl.

1 

Principi (...) de les coses, l'il·limitat (...) I allí des d'on el naixement és per a les coses, també la mort és cap allí, segons la necessitat. Perquè aquestes fan justícia i pagament, les unes a les altres, de la injustícia, segons l'ordre del temps*. (Simplici, Comentaris a la Física d'Aristòtil, 24,13). 

Els manuals diuen d'Anaximandre que el principi (arjé) de tot es l'apeiron (l'il·limitat) amb les característiques dels deus de Homer. Tales va dir que el principi de totes les coses era l'aigua i Anaxímenes, va dir que era l'aire. Segons Aristòtil, aquests autors, varen descobrir la causa material de les coses, però no havien entès gairebé més.

+++

Aquest és el fragment més gran que hi ha sobre l'autor Anaximandre de Milet que va viure al segle VI-V a.C. També diu sobre el principi, immortal, incorruptible, privat d'envelliment (2B 3, 2 B 4). Tot el que saben d'aquests autors anomenats presocràtics, ho va recopilar Diels-Kranz, a la seva obra Fragment presocràtics.

* De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Edicions de la ela geminada, Girona 2011.  Aquesta és la primera traducció al català. En castellà destaca De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos. Edición y traducción de Alberto Bernabé. Prológo de E,ilio Lledó.  Biblioteca Universal. Círculo de Lectores. Barcelona 1995. También,  Conrado Eggers Lan, Los filósofos presocráticos , en tres volumenes de la Editorial Gredos.

Mitos (I): Tántalo

 Llamáme Tántalo(1). Soy un rebelde, los dioses me odian. ¿Por qué? Empezaré por el principio. Uno no puede escoger lo padres, así que carga con ellos. El problema es que mi genealogía es confusa, por no decir otra cosa. Para unos mi madre fue Pluto, hija de Crono y de Rea, para otros, de Océano o Tetis; y mi padre fue o Zeus o Tmolo.

Me casé con Eurianasa que era hija del dios-río Pactolo, tuvimos como hijos a Pélope -todo por culpa suya-, Níobe y Bróteas, otro infeliz, que soñó con ser ignífugo. Malas lenguas dicen que Pélope era un bastardo, o el hijo de Atlante y de la ninfa Linos. Lo cierto que a pesar de todo, mi linaje sobrevivió con el nombre de Atreides, lo cual no esta nada más, ¿no creen?.

Era amigo de Zeus -¿no era mi padre?-, y asistía a sus banquetes olímpicos de néctar y ambrosía, hasta que las desgracias se abatieron sobre mí. En un momento determinado, no recuerdo cuando, revelé los secretos de Zeus robando alimentos divinos para compartirlo con mis amigos mortales. ¡ Malditos !. Si sólo hubiese hecho esto, en fin, pero hice algo peor (?) 

En uno de mis banquetes, al que asistieron los dioses, y ver que las viandas preparadas se consumían de manera alarmante y por no defraudarlos, no se me ocurrió otra cosa que trocear a mi hijo Pélope y ofrecérselo a mi divinos glotones. Mis amigos reconocieron que el cocido resultaba indigesto, excepto Deméter que recordando la pérdida de Perséfone, se comió la carne del hombro izquierdo y lo que hubiera hecho falta. 

Fui castigado en el prado de los Asfódelos, tal como lo cuenta el chismoso Homero en su canto XI(2), pero para aquellos que no lo sepan , fui castigado, primero con la ruina de mi reino, en el Asia Menor, y después de que Zeus me diera muerte, me toco en mala suerte  un tormento digno de "bota malaya". Estoy suspendido en un árbol frutal que se inclina sobre un lago pantanoso, consumido por el hambre y la sed. ¡Alabado sean los dioses!

Sin embargo, no contento con lo que hice cometí un tercer crimen: robo con perjurio. Robé a Zeus cuando era un niño un mastín de oro, fabricado por el deforme Hefesto. Zeus ordena al divino Hermes, el corre-y-ve-dile-olímpico-, para investigar el mencionado robo. ¡ Claro que dije que yo no sabía nada !. Pero Zeus me aplastó bajo un peñasco del monte Sípilo.

Después de esta confesión, me entero que Zeus hizo revivir a Pélope. Ordenó a Hermes,! maldito ¡, recoger los huesos de Pélope -era un inútil-, y volviera a hervirlos. La Parca Cloto volvió a unirlos, Deméter le dio un hombro de marfil para reparar su glotonería en el banquete infausto, mientras Rea le infundió vida con su aliento, mientras la cabra Pan bailaba de contento.

No teman por mí, ahora estoy releyendo los versos inmortales de Lucrecio que habla de mí, lo sé, decidme vanidoso:

"Y hallamos en la vida ciertamente

cualquier horror que en Aquerón profundo

dicen haber. El infelice Tántalo

de espanto helado bajo enorme peña

amenazante teme como es fama;

vano temor de dioses irritados

e incertidumbre de futura suerte

acongoja al varón supersticioso

mucho más que ese trémulo peñasco"(3)

(1) Robert Graves. Los mitos griegos. ed.Ariel 3ed. Barcelona 1984. págs.140 y siguientes.

(2) Homero. Odisea. Planeta.Clásicos Universales Planeta. Barcelona 1980. Canto XI pág.187.

(3) Lucrecio,T. De la naturaleza de las cosas. Ed. Cátedra.Letras Universales nº 4. Madrid 1983. (III, 980),pág.229

La Inquisició vol penediments!

 

TS segueix la seva trajectòria inquisitorial. No admet que hagués un judici polític al independentisme. “Ho tornarem a fer”, és una opció política, però el TS, vol que els condemnats abjurin de les seves idees. Voldrien com el judicis de Moscou (etapa estalinista), que confessessin els seus crims. Voldrien que sortissin els mitjans per dir que no sabien el què es feien, però que gràcies els jutges havien trobat, per fi, el bon camí, cap a la Constitució. Et jutgen per uns delictes què no són, però, com cal condemnar, retorcen fins a límits insospitat, per fer encaixar el relat subversiu i violent. Els Jordis, van ser jugats per el TS, quant no eren aforats, tots ficats al mateix sac. No s'havia vist mai que un govern legítim, per fer el que va dir que faria, serien apartats del govern, mitjançant el art.155 de la CE, i empresonats i alguns altres a l’exili. Es van equivocar? Es van equivocar al no entendre les conseqüències de seus actes. L’Estat no pot tolerar què Catalunya pugui decidir ell seu propi futur, mitjançant un referèndum pactat amb l’Estat. Ara el govern més progressista del món, tindrà que decidir si aplica l’indult parcial, malgrat l'informe del TS què no és vinculant. La dreta extrema i patriòtiquera clama al cel. Serà capaç el govern de decidir sense mirar la demoscòpia?

La CUP no dona ni un segon al nou President

 

Ahir va haver tensió al carrer per els desnonaments i la presencia de la CUP. Les imatges de la Brimo amb pintura, semblava una posada en escena de la Fura del Baus. Catalunya encapçala el rànquig de desnonaments a Espanya. La maquinaria judicial què es molt lenta i garantista, acaba per posar a la policia com braç executor de les sentències. Els Mossos són policia judicial. El problema és la crisi econòmica, els sous tercermundistes, també hi ha una bona colla de persones que tenen un modus vivendi amb l’ocupació d’allò que no es seu. El moviment okupa, va néixer, per cridar l’atenció a les institucions públiques de la falta d’espais per habitar, però tot s’ha transformat en un altra cosa. Grups organitzats, ocupen habitatges acabades de construir, per demanar “rescats”. Gent que viu del aire, s’hi fica on vol, normalment, en lloc que no son ni Pedralbes, però si en llocs molt més humils. A Sabadell, per exemple, els Merinals. Gent sense perspectives de feina, perquè mai s’han preocupat de buscar-ne. També, es clar, gent que no pot pagar l’hipoteca, i els bancs humanistes i digitals, amb una hipoteca de 30 anys, no poden esperar uns anys perquè els hipotecats, surtin del sotrac d’aquesta pandèmia i la crisi econòmica. I els diferents governs, sense cap interès per solucionar aquest problema, tant per els propietaris com el llogaters.  

President Pere Aragonès

 

Mundos paralelos