Viatge a Vietnam i Cambodja: Badia de Halong- Hué (2)

II 

A la sortida hem tornat agafar el vaixell llançadora per anar a l’Ambassador. Tocava un segon esmorzar una mica més consistent. I així ha estat: ous ferrats, torrades, iogurt i cafè amb llet. No hi havia dinar en el programa. De fet, l’experiència de la Badia de Halong ha estat molt decebedora. I això és així, perquè la quantitat de creuers és extremadament alta, a més, ahir i avui el dia ha estat boirós no hem vist el cel blau. 

Agafar maletes al costat de l’estació dels vaixells, en Sendo esperava amb el seu somriure contagiós, per explicar que la Pilar ha estat operada que tot anava be i que dos guies cuidaven d’ella i la seva germana. 

Hem agafat les maletes i cap el autocar en direcció a Hanoi i el seu aeroport. Hem tornat a passar per el complex residencial d’Ocean Park (descomunal). Per les vies que hem anat a travessant de Hanoi no hi havia el desgavell del centre. Hem vist també altre promoció d’habitatges d’alt nivell, del mateix constructor d’Ocean Park.

Parada tècnica (a l'autovia)

Estil de casa dels nous rics

(Estil Vaticà !)

Ocean Park

El nostre conductor ha rebut un sobre amb diners, s’ho havia guanyat! Hem arribat a l'Aeroport internacional de Nội Bài (Hanoi) per anar a Hué. 

Aeroport d'Hanoi

Facturar maletes, control d’equipatge i persones, feien treure els mitjons! Hem sortit amb 15’ de retard, el vol de les 16:30h. Viatge ràpid (1h) de vol. A les 17:30. Hem arribat a Hue, era fosc. Recollir maletes i cap a l’autocar per anar al hotel Melià. 

Un edifici gegantí de 35 plantes. Nosaltres estàvem a la 16. A les 19:45 el sopar. L’espai del restaurant està a la planta 6. L’espai es diu és Ballroom. Un espai estil del socialisme real, recordava Corea del Nord o antiga Unió Soviètica. Un espai enorme, ideal per fer discursos i ovacions interminable, gràcies a la seva insonoritat. El sopar, malgrat el que ha dit en Sendo, no era massa internacional, ni trencava amb la rutina clàssica dels sopars. 

Això quant està ple 

(Nosaltres ocupaven vuit taules, no hi havia cap altra taula)

 

Desprès hem donat un volt fins al pont i un riu “Perfum” que semblava una claveguera, amagat en la foscor. Hem passejat per diferents carrers, hi havia força animació, els locals plans de gent jove. Hem tornat al hotel, ara son les 22:50h. Demà toca Hué declarat com a Patrimoni Universal, com antiga capital Imperial de Vietnam.

Viatge a Vietnam i Cambodja (4. Dinar, berenar, carrers i sopar)

Dia 4   Hanoi 

Hem anat a dinar al restaurant Viet Rice Essence. Un lloc per turistes, una carta  amb vietnamita i anglès. Masses plats, per compartir a la taula. Els postres, pràcticament a tot arreu, ha estat fruita del temps. Síndria, pinya i fruit de la passió. Almenys era colorit. 

Decoració interior

(Una representació massa idíl·lica)

El guia ha donat un paper important a la demostració del cafè ou. Sembla que a Tic Toc s’ha fet viral –expressió que retrata una època-. El lloc es diu Hanoi Coffer Culture. Un edifici estret, dins l’estructura és de maons. Hem pujar per unes escales recargolades al primer pis. En un espai massa petit, han fet una demostració de com ho fan. A les parets hi havia fotografies antigues que il•lustraven un Hanoi del passat. També calia la possibilitat de comprar cafè vietnamita, amb una cafetera molt simple, per fer-ho. Qualsevol ocasió és bona per fer negocis. Si he de dir la veritat, aquesta “experiència” era sobrera, potser a molts dels companys de viatge els va encantar.

  

Fotografies de l'antiga Hanoi

Vista parcial del local

(la seva localització podria ser qualsevol lloc del món)

Sortir del local, amb el cafè ou dins de la panxa, i un petit passeig pels carrers fins al hotel, no quedava massa lluny. Eren les 17:30, hi havia una riuada de motocicletes, les voreres plenes, s’havia anant fent fosc i cada vegada que teníem que creuar un carrer era una odissea, ningú para quan veuen un vianant. No es pot veure tendes, ni res perquè tot està col•lapsat, gràcies a les motocicletes aparcades de forma marcial fent impossible caminar per les voreres. Fum, soroll, perill, les motocicletes van en totes direccions, en definitiva, val com experiència, però és massa estressant. 

Treballant a tothora

A les 19:15 hem sortit del hotel cap a el sopar. El restaurant era el Ha Thanh Mansion. Un altre lloc per turistes. Un lloc elegant, però el menú, malgrat que els primers plats donaven esperances de millorar, els últims no han estat gens reeixits. Una vedella difícil de mastegar i un postra estrafolari com aigua, mel i tofa, ufff! No calia.

Aquestes verdures !!!

El gerro per fer bonic tenia millor aspecte que el postra

Com a resum general del plats que hem menjat a Hanoi, res millor que acabar amb un vídeo d'una de les nostres companyes de viatge.

* M.P.

A l’hotel he començat a escriure la crònica del dia. Demà marxàvem cap a la Badia de Halong, calia fer les maletes. A les 19:15 anàvem a sopar.  Hem tornar al hotel, he acabat d’escriure, la memòria és molt fluixa, ara son les 10:20. Demà anirem a un dels llocs emblemàtic de Vietnam.

Viatge a Vietnam i Cambodja (4. Monuments)

 Monument a Ho Chi Minh

Desprès hem anat  a veure l’altre símbol del país, el Mausoleu d’en Ho Chi Minh (1975). Hem fet cua per, hi havia molta gent. Hem passat per un control de seguretat. Una explanada per les desfilades militars omplia tot l’espai disponible. Un espai gegantí per demostrar físicament el poder del règim. El Mausoleu  és un edifici lleig, no és aquest el seu propòsit. El nostre guia Tú, va aprendre castellà a Cuba, en els intercanvis que feien  a l’orbita comunista. Ell va fer una hagiografia del personatge (1890-1969), massa ensucrada, plena de tòpics del pare de la pàtria. 

Accés al Mausoleu

«Les diré ahora qué me parece. Estoy dispuesto a reunirme con Ho Chi Minh en cualquier  momento, en un hotel agradable, ante una comida agradable, para sentarnos y hablar para resolver esta cuestión*.» (Gener de 1968, Lyndon Johnson)

Monument els herois de guerra 

Per descomptat, aquella reunió no és va fer mai. I si... s’hagués fet ? No podem esbrinar quin rumb hauria estat els esdeveniments històrics, potser s’haurien estalviat una guerra i la mort entre dos i tres milions de persones.

Plafons de propaganda

(El yin i el yan)

Al Mausoleu, no es pot entrar. Uns guàrdies uniformats donaven fe de la importància del lloc. No és podia trepitjar la vorera on està el Mausoleu, et cridaven l’atenció. Feia calor. A l’altre costat de la plaça hi ha l'Assemblea Nacional de Vietnam i Bac Son Monument, dedicat els caiguts a la Guerra. No vam arribar a anar. De fet, la Guerra de Vietnam, la van retrobar al Museu que hi ha a la Ciutat Ho Chi Minh (Antiga Saigon).

Palau d’Exposicions

Van anar cap el l’Antic temple budista, al costat d’un edifici estil socialisme real, el Palau d’Exposicions sobre Ho Chi Minh. La pagoda és diu del Pilar Únic. Els francesos, van destruir el temple, ha sigut reconstruït.