Trump vol el Premi Nobel de la Pau!

 

Trump diu que hi ha una treva entre Israel i l'Iran, ni que sigui momentània.  Per Netanyahu el fet que EUA bombardeges les instal·lacions nuclears iranianes suposa com diu ell "aconseguir tots els objectius". Així podrà tornar a centrar-se en Gaza. Trump vol ser el pròxim premi Nobel de la Pau. Redibuixar la geopolítica del pròxim orient, fent d'Israel el policia oficial de la regió en capacitat per fer que la resta de països segueixin els interessos nord-americans. El problema de Trump és que no té cap pla per ningú, però a la vegada demostra els seus rivals, Rússia aliada d'Iran, i la Xina amic de tothom, que els EUA son encara una potència mundial.

Destruir Gaza és prioritari per Israel, i a més és molt fàcil de fer-ho!

 

El món assisteix impassible el trencament de principis que semblaven ferms, malgrat  la seva permanent violació. Ara de la mà del tàndem Netanyahu-Trump, tot això ha saltat per l'aire, i això és literal. Llançar atacs preventius a Iran, i esperar tranquil·lament la resposta, per augmentar l'aposta militar i així fins ara, quan Trump, aquest l'heroi del nostre temps, que diu una cosa i fa l'altra, ataca instal·lacions nuclears, com si res. Tot plegat té un aire de família amb l'eslògan de les "armes de destrucció massiva", una auto profecia que acaba complint-se de manera inexorable. El règim dels aiatol·làs és tant abjecta com el d'Aràbia Saudí, però un és el dolent i l'altre l'amic americà que compra armes que no necessita per fer feliç al lobby armamentístic d'EUA.

I mentre la propaganda treballa per imposar el relat que convé, a Gaza passa el que cada dia passa, es a dir, l'assassinat de palestins desesperats per trobar aliments i mentre l'exèrcit israelià dispara per el plaer de matar l'enemic deshumanitzat, mantenint Gaza fora del abast de l'ONU i on la fam es fa servir que aniquilar la infància i el futur palestí, davant del silenci còmplice de tothom.

 

Israel agenolla els aiatol·làs

 

El passeig militar d'Israel a Iran dona idea del nivell tecnològic amb que compta  envers al seu adversari. La propaganda interessada d'Israel feia entendre que Iran era una potència militar descomunal i un perill per tot el sistema solar. Però el cert que això no passa. A la fotografia "el representant de l'Iran a les Nacions Unides, Amir Saeid Iravani, mostra imatges d'alguns dels civils morts pels atacs israelians al país persa". Si amb això pensa que l'ONU farà no sé sap què, ja pot posar-se a la cua. Brilla per la seva absència els països àrabs, una vegada enemics d'Israel i ara, amb el govern més extremista de les últimes dècades, passius comparses  de la destrucció de Palestina. Una constant en les destruccions dels països en conflicte és que el resultat  es el caos i l'esfondrament del país. No sé si serà el cas d'Iran. El coets llançats per Iran no tenen la tecnologia de precisió que si tenen els atacs amb l'aviació israeliana. La falta de cobertura amb satèl·lit els fa anar a cegues. Israel destruirà tota les infraestructures civils com militars. El destí d'Iran ja no està en les seves mans i els seus ciutadans. Si no volen la seva destrucció res més tenen una sortida i per descomptat no es la rendició.

PD: La hipòtesi del bosc fosc és ara mateix un imperatiu estratègic. Ja han fet tard!    

Iran sota els bombardejos devastadors de Israel

 

Les noticies que arriben de Iran tenen totes l'aire de família de la destrucció sistemàtica de Gaza. No ho veurem per la TV iraniana. Gaza pel que sembla que sigut el banc de proves del exercit israelià per situacions com aquesta, que tard o d'hora tenia que arribar. La superioritat militar de Israel és fa palesa amb la destrucció de l'aviació iraniana. Les capacitats tàctiques de Israel amb la tecnologia  que disposa, visual via satèl·lit, permet atacar amb precisió  tots els objectius militars. La retòrica en aquests casos son absurds i evidencien la inferioritat del adversari que amb la propaganda israeliana i serveix auxiliars que son moltíssims sembla una potència insuperable per la feble maquinaria de guerra israeliana. La hipòtesi del bosc fosc, està funcionament per Israel. Iran no té cap arma secreta, ni capacitat per enviar amb precisió míssils a objectiu estratègic israelians. La distància de 2308 kms entre  Israel i Iran juga a favor de Israel perquè és ell qui controla l'espai aeri. El context polític actual també juga a favor de Israel. Hi ha un tap enorme que es diu Aràbia Saudí. Per dir-ho així, Israel està envoltada d'antics enemics que ara mateix no volen saber res de Iran. Per descompta, fins que Israel no destrueixi tot el que volgui, no pararà. Les grans potències ara mateix son invisibles. 

Des de Gaza també es veuen com cauen bombes a Israel

 

L'enfrontament entre Israel -Iran porta camí cap a una dimensió desconeguda. Això no és el mateix que la destrucció de Gaza. Ara també cauen bombes a Israel. Ningú hauria d'alegrar-se, perquè Iran no lluita per salvar la gent de Gaza, sinó per mantenir un règim teocràtic i dictatorial. Però en el seu cas, també com a resposta al atac preventiu que va llançar Israel contra el Iran. Pel que sembla les FDI dominen l'espai aeri de Iran. La seva capacitat tecnològica-militar és molt superior a la iraniana. Rússia ja no és el que era, perquè ella mateixa està immersa dins d'una guerra que dura massa temps. La divisió musulmana entre sunnites i xiïtes (Iran) explica la solitud del règim de Teheran. Trump està tranquil perquè el seu amic Netanyahu fa la feina bruta. La industria del armament viu moments inoblidables, i efectivament, faran l'agost. Els morts segueixen acumulant-se, però pel que sembla això no importa a cap dels que si els hauria de importar.