Líbia cau al pou del oblit: 11.300 morts

Moren 11.300 persones a Líbia, però la cobertura periodística és inversament proporcional a terratrèmol del Marroc. La idea que hi ha dos tipus de víctimes, no és nova, però una vegada més, en aquest cas, és confirma.  Aquí podem donar cobertura mediàtica a un assassí -confés- a Tailàndia, però no a destrucció de una part litoral de Líbia. Sembla que Marroc és porta tota les pàgines quant la seva tragèdia és en numero de morts molt menor. La diferència és que un te amics i l'altre és una país fallit, per obre i gràcia de la Comunitat Internacional.

 

Imatges Apocaliptiques (II)

 

La imatge deixa veure el desastre del terratrèmol del Marroc. Habitatges construïts a qualsevol lloc, ha generat que el terratrèmol d'escala 6,8 que ha generat de moment 3000 morts i més de 5674 ferits. Ací, el rei del Marroc,  Mohamed VI, li ha costat molt fer-se visible, potser, perquè com diu la Najat El Hachmi, en el seu article Esperant un bocí de civilització (Ara.cat. 13/9/23) -

Hassan II va dir dels rifenys que érem uns insectes-. Potser allò que va dir el seu pare, ara ell, no ho pensa, però si, en tot cas, el desastre del Marroc amaga la deixadesa del monarca i els seus governants. Hi ha víctimes de primera i de segona, al Marroc s'ha els ha assignat com de primera, mentre a Líbia, son de segona. Tant un com altres, poden esperar poc dels governs respectius. Encara no he vist a Borrell en cap d'aquests escenaris apocalíptics.    

Imatges Apocaliptiques (I)

Aquesta imatge no és cap decorat virtual d'una pel·lícula post apocalíptica. Pertany a la ciutat de Derna (Líbia). Les xifres de morts i desapareguts és inimaginable per la magnitud del desastre, produït per les pluges torrencials i va fer que dues preses es trenquessin i generant la destrucció, el caos i la mort. Malauradament, Líbia pertany els països anomenats "fallits". Ara la Comunitat Internacional, s'ho mira amb incredulitat els efectes del cicló Daniel. Aquesta Comunitat va destruir un país, i el resultat és el enfrontament de dues faccions que controlen cadascú la meitat del territori. Ara, el problema és com gestiones aquest desastre si no hi ha un interlocutor vàlid per fer arribar la ajuda que necessita i que ja ha arribat tard. Com diu el reportatge de Quim Aranda (Ara.cat) l'èxode massiu serà un fet, perquè la destrucció és tal que molta gent anirà a buscar refugi a un altre lloc, especialment les dones que ja ho tenien difícil, i ara amb   tot aquest caos i sense perspectives de futur, l'única solució sensata és marxa d'aquest horror. Una lliçó que no aprenen la UE i EEUU, és que es molt fàcil destruir un país, però sense ajuda sostinguda per les potencies occidentals, el resultat és el que està passant ara mateix a Líbia.

 

Líbia zona zero del desastre humanitari

 

Un terratrèmol al Marroc, i ara un cicló a Líbia. En el primer cas, un país ben relacionat que podrà rebre ajuts de la “Comunitat Internacional”. Mentre a Líbia, com estat fallit, menys per la UE, que dona diners a uns gàngsters per que no deixin passar els immigrants al paradís de la UE. Una catàstrofe encara pitjor que el terratrèmol, les xifres deixen petit el terratrèmol del Marroc. Amb dos grups enfrontats entre ells, difícilment la població podrà rebre ajuda del exterior. Segons la informació del Ara, “La missió de les Nacions Unides a Líbia (Unsmil) va declarar en un comunicat que segueix de prop la situació d’emergència i que està a punt per si cal portar-hi assistència humanitària urgent, per complementar els esforços nacionals i locals”. Cal tenir barra per fer un comunicat d’aquesta magnitud, ple de cinisme i buidor.