dilluns, 30 de setembre del 2024

Israel s'ha convertit en el golem!

 







Israel s'ha venut l'ànima a Nèmesis. Enfonsada en un veritable espiral de violència, on la mort de l'altre s'ha convertit en la nova religió oficial. I malgrat tot, la ferida que porten, és fa cada vegada més gran. La destrucció, la imatge de destrucció a Beirut demostra aquesta fúria homicida  no té aturador. I no ho té perquè els seus còmplices no volen ser acusats d'antisemitisme. El govern extremista de Netanyahu, pot anar a l'ONU i els seus còmplices li aplaudeixen sense cap escrúpol. Un criminal de guerra honorat com l'heroi del nostre temps. Guerra, destrucció i mort, és tot el que està aconseguint Israel. La pau dels cementeris és un miratge, perquè la gent no oblida, ni pot oblidar. La pau que ara mateix vol Israel, és l'extermini de tothom que viu a Gaza, Cisjordània o Beirut.   Si, Israel és un autèntic golem !



diumenge, 29 de setembre del 2024

Recomanacions musicals

 


Una mirada de retret 














Sempre es recomana escoltar Wild Children (1973). Tanta música supèrflua que s'envelleix al cap d'una setmana, mentre cançons com aquesta no envelleixen, però et rejoveneixes quan la escoltes.

dissabte, 28 de setembre del 2024

Osasuna-Barça: Naufragi blaugrana!

 


Osasuna-Barça (4-2)

Avui hem vist al pitjor Barça des de que va començar la Lliga. Una primera part absolutament plana, sense idees, ni rematades i un Osasuna que volia guanyar. Un Barça desconegut, gràcies a Flick que ha fet un experiment que no ha sortit gens bé. Errades defensives han permès al Osasuna perforar la porteria de Iñaki Peña per dues vegades.

A la segona part, semblava que des de l'inici hauria canvis, però no ha estat així. Una millora momentània del   Barça, amb rematades a porteria semblava que el panorama canviaria, però ha estat un miratge. Un gol del Barça, regal del porter d'Osasuna, obria una escletxa, però al 72' un nou gol de Budimir ha deixat tocat al Barça. Els canvis de Flick no han servit per canviar la dinàmica del partit, plena de precipitació i errades generals de tothom. Lamine Yamal al 89' ha maquillat una mica un resultat d'escàndol. Una derrota sense pal·liatius".

 

Art i musica: Floris Arntzenius (1864-1925)

 


dijous, 26 de setembre del 2024

Ferreres i la guerra

 


Ferreres té un ull clínic infal·lible. Les seves vinyetes son editorial de primer ordre. La seva capacitat per inserir en el moll de la qüestió és prodigiosa. I ací, ho demostra abastament! Sempre donar suport al més fort!

dimecres, 25 de setembre del 2024

Barça-Getafe: Una victòria molt sufrida

 


David Soria pujat per sobre Lewandwski


Barça-Getafe (1-0)


Avui el Barça no ha estat tant inspirat com a Vila-real. Un gol de Lewandowski (18') ha donat aire a un equip que li ha costat dominar el partit. Diverses oportunitats de gol que David Soria el porter del Getafe ha desbaratat per desesperació del Barça. 

La segona part, segueix amb la mateixa tònica. Masses faltes del Getafe que l'àrbitre no acaba  de xiular amb contundència. Més oportunitats del Barça, que de moment no és capaç de culminar. Soria fa una falta a Lewandowski que ni el VAR ni l'àrbitre fan res, malgrat que les imatges diuen que això és un penalt claríssim.  

Partit travat, amb oportunitats clares, però avui els gols no volen entrar. I això dona oxigen al Getafe que deu pensar què amb una oportunitat de gol ja faria el fet. De moment els canvis no donen un salt de qualitat. El Barça no acaba de tancar el partit. Raphinha (81') llança a la paperera la opció de fer gol.  El Getafe intenta el miracle després d'un partit on no ha fet cap mèrit, però el futbol té això. Una oportunitat de Borja Mayoral que ha deixat glaçat el Barça, i què per sort ha llançat fora. La sort també ha jugat a favor del Barça. Una victòria més agònica del que podíem pensar.  

   

dimarts, 24 de setembre del 2024

"Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria" (Haaretz)

 



Destruir a l’enemic és el lema de Israel. La resposta desproporcionada és el normalitat per un govern i una política que ve de lluny. “Si ens tornem bojos” és el crit de guerra de l'antipolítica israeliana. Juga el seu favor que la Comunitat Internacional –EUA i UE-, faran costat a qualsevol acció, per més brutal i sanguinària que poguí fer. Gaza destruïda i aïllada del món, viu –és un dir- tancada a qualsevol ajuda què poguí venir del exterior. Cap Estat no ha fet res per apaivagar el sofriment terrible que pateixen, especialment, els  infants. En cap altra situació, l'entelèquia de Comunitat Internacional, hauria mobilitzat per evitar la mort sistemàtica de infants. Però malauradament, els palestins de Gaza son víctimes indignes per part d’aquesta CI. Ara li toca el Líban. Assassinar de cop 492 persones sembla una vegada més que l’objectiu és crear l’horror en la població civil. Israel ataca el Líban, un país fallit hi on el poder es reparteix per zones de influència. I al sud del Líban la milícia de Hezbol•là mana. Per Israel, tothom és susceptible de ser assassinat, perquè estan el lloc equivocat i a més son sospitosos de ser terrorista. Aquest nou clixé conceptual, permet la destrucció del enemic, inclòs la població civil. 

Això, és la torna del 7 d’octubre del 2023. Qui desestabilitza la zona és Israel. La seva superioritat militar és tan  desproporcionada que quan és parla de guerra o enfrontament, és pretén que hi ha dos bàndols en mitjans similars, però això és fals. El govern de Netanyahu i tota la resta que li dona suport, sigui actiu o passiu, sap que la seva permanència al govern depèn d’aquesta fugida endavant. A Israel veus com el diari Haaretz deia: "Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria". Dins 'Israel hi ha veus més exigents que bona part de la premsa d'EUA o de l'UE. 

Conquerir territoris, vet ací l’objectiu de tot plegat. Fets consumats, desplaçar ciutadans indefensos a terra de ningú, oblidar-se d’ells. Israel te carta blanca per seguir matant o robant territori. Tant Hezbol•là com Hamàs li donen l’excusa perfecta per fer-ho.


diumenge, 22 de setembre del 2024

Vila-real-Barça: El Barça fulmina al Vila-real

 


Vila-real-Barça (1-5)

Una primera part focalitzada per lesió de Ter Stegen al 45'. Un Barça que ha tingut amb Lewandowski (21' i 36') el millor rematador a la primera part. Al 38' Azoye retalla distàncies al 38'. Un joc d'anada i tornada molt perillós però alhora permet  la possibilitat de donar opcions els davanters del Barça. 

Un perill del Vila-real és Baena que és el cervell d'aquest equip. El Barça perd pilotes perillosíssimes per la precipitació de Pablo Torre i Eric García . Descontrol de Barça què permet al Vila-real acostar-se  a la porteria de Iñaki Peña.   I quan el Barça semblava ofegat, un gol de Pablo Torre, deixa el Barça amb la tranquil·litat que necessitava. A partir d'aquí tot va ser molt més fàcil, potser massa.

Un resultat impressionant, per un equip que té el gol de cara. Un Vila-real que deu pensar que ells ho han fet tot bé, però no han estat encertats de cara al gol. Els últims minuts el Vila-real és deixa emportar per la impotència i la ràbia en faltes contra Lamine Yamal. A més, Lamine ha donat una passada estratosfèrica perquè Raphinha marqués el seu segon gol  (75' i 84'). Un Barça ple de suplents i joves del planter aspira a tot, cal temps i una mica de sort, per evitar més lesions!



Recomanacions musicals

 


Segons Israel, totes les seves accions tenen com objectiu matar comandaments de Hamàs o Hezbol·là al Líban. Però quants comandaments  tenen aquests milícies? Potser més de 45.000 morts? 








divendres, 20 de setembre del 2024

No agafeu el cercapersones....!

 




Sheera Frenkel - Ronen Bergman - Hwaida Saad / The New York Times (Ara.cat, 19/9/2024), expliquen com els serveis de intel·ligència israelians va  aconseguir que Hezbol·là substituir els mòbils per cercapersones. No tinc cap dubte que aquesta història serà portada a les pantalles del cinema o serà la matèria prima d'una sèrie de televisió. Què demostra tot això? La resposta és evident. Això no te a veure amb Gaza, perquè l'operació va començar el estiu del 2022. Aquesta operació tenia com objectiu les milícies de Hezbol·là patrocinades per l'Iran en territori del Líban, un estat fallit, malgrat les aparences de fer veure com si fos un estat més de la regió. La superioritat militat israeliana és tant desproporcionada que sobte el que va passar el 7 d'octubre del 2023. La humiliació d'Israel va portar a la destrucció de Gaza amb més de 45.000 mort. I malgrat tot el seu desplegament militar i de intel·ligència, la ferida  mortal en el seu sentiment de superioritat segueix oberta. Gaza, està destruïda, però Israel s'ha venut l'ànima: avui és un autèntic golem!  



PD: 


dimarts, 17 de setembre del 2024

La casa del horrors d' Avinyó

 



L'article firmat per Laia Forés al Ara.cat, no deixa dubtes sobre els fets i la culpabilitat. El propi Dominic Pélicot ha dit: "Soc un violador, com tots els que estan en aquesta sala. Tots ho sabien i no poden dir el contrari". Una confessió que sembla desvirtuar la seva culpabilitat estenent-la a la resta. Violència contra les dones. La violació com expressió de poder i perversió. El problema de tot plegat és que a la sala del judici el marit de la Gisèle hi ha 50 homes més, acusats de violació a la Gisèle. Quina mena de societat forja aquesta mena de comportaments contra les dones? La Gisèle pot veure a la cara aquests homes què seguríssim son a casa seva boníssimes persones! 

Big Brother al Líban

 





Tothom sap que Israel és líder en tecnologia militar. El famós Pegasus és una bona mostra de les capacitats per infiltrar-se els mòbils. Ara sembla que s'ha donat un pas més en la lluita que el govern israelià porta a terme a tot a l'àrea de influència: Líban, Irak, Iran, Palestina. De moment silenci a Israel, però deuen estar exultants de felicitat. Si aquest nova eina dona els fruits que els seus responsables esperen, no caldrà destruir ciutats senceres com han fet a Gaza. Caldrà estar atents a les pantalles (que no siguin buscapersones). 




diumenge, 15 de setembre del 2024

Girona-Barça



Girona-Barça (1-4)


El Barça guanya plàcidament a la primera part, malgrat un penal contra el Barça que finalment el VAR ha deixat en res. Com sempre, Lamine Yamal, segueix creixent com a jugador, amb dos gols (30 i 37'), el primer amb una errada del defensor David López . Aquest Barça no és el del anys passat. La possessió del Barça ha arribat fins el 68% i el Girona no troba solucions. Potser si el penal hagués arribat, el partit estaria més obert, sobretot perquè el segon gol ha fet mal.

Un inici fulgurant a la segona, amb gol de Dani Olmo (47') i Pedri al 64. Aquest vendaval fa que el Girona sigui una joguina en mans d'un Barça efectiu i directa. El Girona també ha tingut oportunitats, però no ha sapigut concretar-ho. Tant el Barça com el Girona ha fet canvis, uns per descansar i els altres per intentar redreçar aquest marcador. El Girona malgrat tot, ha marcat un gol per augmentar la seva autoestima de la mà del etern Stuani (80'). Expulsió de Ferran Torres (86') que havia entrat el 69' per substituint al Lewandowski. El futbol és una màquina de polèmiques, per exemple, una protesta cau una targeta groga, però una trepitjada en mala baba, te el premi d'una groga. En tot cas, avui el Barça ha jugat un partit on tot li ha sortit be i al Girona tot malament. Es evident que el Barça s'ho creu i la seva autoestima va de la mà d'un joc efectiu i directa, gràcies els joves i sobretot de Lamine Yamal, acabarà sent un Messi més modest?


Recomanacions musicals

 












divendres, 6 de setembre del 2024

Oda al tatuatge i sobretot a la literatura en lletres Majúscules

 




"Sentí entonces  el límite de mi arte, que es también el límite de mi conocimiento. No puedes tener más piel que la que ocupas. No te puedes tatuar encima de los tatuajes. Era todavía joven, me quedaban largos años por delante: ¿cómo sería mi vida sin mi único sentido y mi única alegría? No podía terminar así. Me llevó muchos años desligar la idea de tatuaje y de la idea de piel.

Y entonces, cuando acabé con la superficie de mi cuerpo, pasé al interior. Me tatué los hemisferios cerebrales, la médula espinal y los nervios craneales, numerándolos como si fueran láminas de anatomía. Me tatué los pulmones, el corazón, el diafragma, los riñones, cubriéndolos con ciudades desconocidas, telescopios, insectos y sistemas solares. (...) Grabé en mis huesos frases del Corán, del Kebra Nagast y de las Escrituras. Me tatué la tráquea con el gran cuadro de Altdorfer, Caligrafié en la vejiga galaxias unidas por nubes de materia oscura. 

Y cuando acabé, cuando mi escritura menuda, fantástica, llenó mi cuerpo con las más hermosa historia del mundo, contada por un millón de bocas al mismo tiempo, no caí presa de la melancolía, pues supe de repente que, al igual que el mundo insondable que me rodea, al igual que mi cuerpo, que lo refleja como una gota de rocío, el arte del tatuaje es infinito.

Me dirigí pues a la frontera entre el cuerpo y el espíritu, la atravesé con mi instrumento de tortura en la mano y empecé a tatuarme sabiendo que no agotaría jamás, incluso aunque rasguñase eternamente, la infinita e infinitamente estratificada e infinitamente gloriosa, e infinitamente demente, ciudadela de mi mente*."


dimarts, 3 de setembre del 2024

Ressenya: Lovelock (II)

 



Els protagonistes d'aquest melodrama son els següents: Carol Jeanne  gaiòloga en cap de l'Arca i supervisora de la terra transformació del planeta on l'Arca es dirigeix des de la Terra. Per la posició social i científica, te assignat un "testimoni"  que documenta la seva activitat. El marit de la Coral Jeanne es diu Red un personatge tragicòmic, també ell te un "testimoni" en aquest cas, un porc. És bo com a pare. De fet és ell qui s'encarrega de les nenes. La seva feina és una mena de consultor matrimonial freelance. Tenen dues filles, Emmy la més petita i Lovelock fa un apunta antropològic: 

" Emmy, com tots els nadons humans, era completament inútil i incompetent, fins i tot ara que era prou gran per parlar. Estava mullada, però en comptes de treure's el bolquer xop es va quedar allà plorant, sense fer res per ajudar, ni tan sols per cooperar".  

Lovelock fa un apunt per treure ferro de les paraules anteriors:  "Els humans neixen estúpids; però aquest és el guió que el seu ADN els ha preparat, així que no vaig culpar l'Emmy". La filla més gran es diu Lydia.

Com tothom, té assignat un lloc dins l'Arca, una mena de barri que es diu Mayflower, honorant els pioners. També estan els pares de Red, la Mamie i Stef  el pare. La novel•la, no va de viatges galàctics.  Els pares hi son perquè en Red és el marit de la Carol Jeanne. Però el personatge de Mamie és el més interessant i més aconseguit. Una dona manipuladora amb capacitat de fer mal sense que ningú s'adona. Una dona que necessita ser la protagonista de tot en tot moment. Aconsegueix ser un veritable corcó en la narració. I Stef és el pare que no pot competir amb la seva dona. I esclar,  Lovelock que a mesura que avança la narració comença a fer-se preguntes cada vegada més inquietats sobre el seu veritable estatus dins l'Arca i la seva relació amb Carol Jeanne.

Un efecte secundari de viure a l'Arca és que les condicions del món anterior, es trenquen per sempre. Quan l'Arca comenci accelerar, a la Terra per efecte de la relativitat hauran mort tots els que coneixien. Això vol dir, que l'Arca han de començar una nova vida, per això Lovelock pot dir:

"Pink i jo potser fóssim els únics esclaus de la casa, ja que havíem estat comprats, però això no significava que tots els altres fossin lliures. Durant les setmanes en què em vaig debatre per trencar el jou del meu condicionament, també altres van descobrir que la nostra nova vida a l'Arca els podria proporcionar una oportunitat per alliberar-se de les seves cadenes. Ja no ens trobàvem a la mateixa societat en què havíem viscut abans, i per tant ja no podíem complir les mateixes funcions. El que havia estat suportable abans podia ser insuportable ara."

En el capítol set, Rebel•lió, explica precisament, aquest alliberament per part de tothom. Les convencions malgrat els intents de Mamie i Red de fer com si encara estiguessin a la Terra fracassen . Les relacions és fan cada vegada més tibants fins que tot esclata. Mamie i Stef son acusats anònimament de no treballar. Lovelock esbrinarà qui ha estat.  Penélope és l'alcaldessa de Myflower, un altre personatge és Dolores. Aquesta te dos fills, en Pete Klarner i Diana. En un món tancat com l'Arca cal tindrà amics, perquè tenir enemics no és una bona idea.  Un dels primers amic de la Carol Jeanne és Neeraj. Nancy fa de mainadera de les filles de Carol Jeanne. Però Nancy amaga un dolorós secret:

"Prometo que no odiaré el meu pare ni esperaré que se'n vagi a l'infern ni a la mare perquè no em creu ni els meus professors perquè parlen als meus pares i ho empitjoren. Si us plau perdona'm per odiar-los abans i que no quedi embarassada a no ser que sigui la teva voluntat que tingui un nen sant. Amén."

L'adulteri sembla que guanya adeptes a l'Arca. Liz, la bona amiga de Carol Jeanne, l'escolta amb atenció amical. Liz i Red és possible? Com intentes arreglar un matrimoni que trontolla? Carol Jeanne es sentia culpable, malgrat el que feia Red. Per això va tindrà la brillant idea de dir-li: 

"—Red, és el moment adequat del mes. Tinguem un altre nadó."

Lovelock també pensa en la sexualitat, però en la seva programació, això li ha estat prohibit. El seu condicionament, fa que qualsevol acció de caràcter sexual vagi acompanyada de dolor. Lovelock accedia al ordinador de l'Arca, això li proporcionava tota la informació que necessitava per saber que passava dins d'aquest món humà. La idea de tenir descendència agafava cada vegada més força.

Lovelock ha enviat un missatge a Peter. I Diana escriu al seu Diari:

"Estimat Diari,

Peter m'ha ensenyat una nota de Déu. He plorat tota la nit. Pobre Nancy. No sé com aconseguirem que ens ho expliqui. No t'acostes a algú i li dius tinc entès que el teu pare comet incest i em pregunto si tu ets la víctima, i si és així, t'agradaria explicar-nos-ho perquè puguem treure-t'ho de sobre? Però se m'acudirà alguna cosa o potser se li acudeixi a Peter.

Anava a dir que Peter mai no podria pensar en res útil, però en escriure'l m'he sentit molt estúpida. Burlar-me de Peter i comentar com és de babau i horrible molt infantil quan està succeint una cosa veritablement seriosa. Tot això de barallar-me amb Peter… en realitat mai no em fa mal. Es burla, però no em fa mal. Ningú no se sent tan segura amb la seva família com jo. I suposo que això fa que Peter no sigui tan mal germà després de tot."

L'efecte del missatge va ser immediat. Tant el pare com la mare de Nacy van ser transportats a la Terra. Ara viu amb la Carol Jeanne. Neeraj i la mare de Peter i Diana, Dolores volen casar-se. Red se'n va de casa, Mamie queda sense el Stef, que mor en un atac al cor. Mamie dona totes les culpes a la Carol Jeanne. I mentre Lovelock tafanejava els ordenadors de l'Arca, que feia? Això no ho puc explicar, cal llegir el llibre.

dilluns, 2 de setembre del 2024

Ressenya: Lovelock (I)






"El Arca, un gigantesco hábitat espacial, se prepara para abandonar el sistema solar e iniciar su viaje de exploración y colonización. A bordo se instala una selección de los mejores especialistas de la humanidad, alojados en poblados situados en un entorno artificial que anticipa las condiciones que los colonos encontrarán en su nuevo mundo y les permite desarrollar las habilidades específicas que necesitarán para prosperar.Además de los colonos y sus familias, en el Arca viajan los testigos: animales genéticamente modificados, dotados de inteligencia y mejoras cibernéticas, que observan las actividades de sus amos, científicos insignes y otras personalidades, grabando sus vidas para la posteridad.Ésta es la historia de Lovelock, un mono capuchino, testigo de la gaióloga jefe de la expedición. De cómo pasó de la adoración por su ama al escepticismo. De cómo tomó consciencia de su estatus de esclavo... y planeó su rebelión.Orson Scott Card (autor de El juego de Ender) y Kathryn H. Kidd recrean minuciosamente los detalles de una expedición de colonización interestelar plausible y contra ese trasfondo narran la emocionante aventura de un ser a la vez menos y más que humano en busca de su lugar en el universo.*"


Aquesta és la presentació del llibre. Miquel Barceló -l'altre Miquel, malauradament mort fa poc temps (2021) fa la presentació del llibre. Una presentació que reivindica la figura de la coautora del llibre.  Un llibre  atípic. El narrador principal no és un esser humà. És un caputxí modificat genèticament i que s’utilitza per documentar la vida d’una persona. El seu nom és Lovelock. El seu nom no és al atzar, perquè porta el nom de científic que va proposar la hipòtesi de Gaia. El problema principal què es planteja és com prendre consciencia de l’altre què no és humà?  Som conscients els humans què les nostres mascotes –he dit mascotes?- no son joguines!, què son essers vius? Ja posats, tenen ànima o esprit? Aquest llibre va d’això. I a més, te la virtut d’explorar amb humor i ironia les relacions humanes en tota les seves arestes tragicòmiques de la condició humana.