Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dimarts, 17 de setembre del 2024
La casa del horrors d' Avinyó
Big Brother al Líban
diumenge, 15 de setembre del 2024
Girona-Barça
El Barça guanya plàcidament a la primera part, malgrat un penal contra el Barça que finalment el VAR ha deixat en res. Com sempre, Lamine Yamal, segueix creixent com a jugador, amb dos gols (30 i 37'), el primer amb una errada del defensor David López . Aquest Barça no és el del anys passat. La possessió del Barça ha arribat fins el 68% i el Girona no troba solucions. Potser si el penal hagués arribat, el partit estaria més obert, sobretot perquè el segon gol ha fet mal.
Un inici fulgurant a la segona, amb gol de Dani Olmo (47') i Pedri al 64. Aquest vendaval fa que el Girona sigui una joguina en mans d'un Barça efectiu i directa. El Girona també ha tingut oportunitats, però no ha sapigut concretar-ho. Tant el Barça com el Girona ha fet canvis, uns per descansar i els altres per intentar redreçar aquest marcador. El Girona malgrat tot, ha marcat un gol per augmentar la seva autoestima de la mà del etern Stuani (80'). Expulsió de Ferran Torres (86') que havia entrat el 69' per substituint al Lewandowski. El futbol és una màquina de polèmiques, per exemple, una protesta cau una targeta groga, però una trepitjada en mala baba, te el premi d'una groga. En tot cas, avui el Barça ha jugat un partit on tot li ha sortit be i al Girona tot malament. Es evident que el Barça s'ho creu i la seva autoestima va de la mà d'un joc efectiu i directa, gràcies els joves i sobretot de Lamine Yamal, acabarà sent un Messi més modest?
dissabte, 14 de setembre del 2024
dilluns, 9 de setembre del 2024
diumenge, 8 de setembre del 2024
dissabte, 7 de setembre del 2024
divendres, 6 de setembre del 2024
Oda al tatuatge i sobretot a la literatura en lletres Majúscules
Y entonces, cuando acabé con la superficie de mi cuerpo, pasé al interior. Me tatué los hemisferios cerebrales, la médula espinal y los nervios craneales, numerándolos como si fueran láminas de anatomía. Me tatué los pulmones, el corazón, el diafragma, los riñones, cubriéndolos con ciudades desconocidas, telescopios, insectos y sistemas solares. (...) Grabé en mis huesos frases del Corán, del Kebra Nagast y de las Escrituras. Me tatué la tráquea con el gran cuadro de Altdorfer, Caligrafié en la vejiga galaxias unidas por nubes de materia oscura.
Y cuando acabé, cuando mi escritura menuda, fantástica, llenó mi cuerpo con las más hermosa historia del mundo, contada por un millón de bocas al mismo tiempo, no caí presa de la melancolía, pues supe de repente que, al igual que el mundo insondable que me rodea, al igual que mi cuerpo, que lo refleja como una gota de rocío, el arte del tatuaje es infinito.
Me dirigí pues a la frontera entre el cuerpo y el espíritu, la atravesé con mi instrumento de tortura en la mano y empecé a tatuarme sabiendo que no agotaría jamás, incluso aunque rasguñase eternamente, la infinita e infinitamente estratificada e infinitamente gloriosa, e infinitamente demente, ciudadela de mi mente*."
dimecres, 4 de setembre del 2024
dimarts, 3 de setembre del 2024
Ressenya: Lovelock (II)
dilluns, 2 de setembre del 2024
Ressenya: Lovelock (I)
Aquesta és la presentació del llibre. Miquel Barceló -l'altre Miquel, malauradament mort fa poc temps (2021) fa la presentació del llibre. Una presentació que reivindica la figura de la coautora del llibre. Un llibre atípic. El narrador principal no és un esser humà. És un caputxí modificat genèticament i que s’utilitza per documentar la vida d’una persona. El seu nom és Lovelock. El seu nom no és al atzar, perquè porta el nom de científic que va proposar la hipòtesi de Gaia. El problema principal què es planteja és com prendre consciencia de l’altre què no és humà? Som conscients els humans què les nostres mascotes –he dit mascotes?- no son joguines!, què son essers vius? Ja posats, tenen ànima o esprit? Aquest llibre va d’això. I a més, te la virtut d’explorar amb humor i ironia les relacions humanes en tota les seves arestes tragicòmiques de la condició humana.