Obituari: Henry Kissinger, un animal polític

 

Henry Kissinger (1923-2023)

Acaba de morir un dels artífexs del segle XX. Ell encarna millor que ningú, com el intel•lectual s’encarna en “expert” al servei del poder. Un expert en la propia supervivència. Un servidor del poder nord-americà, que fa servir totes les seves capacitats per vèncer amb totes les confrontacions possibles. Ell es situà dins de la lògica de la Guerra Freda. L’antiga Unió Soviètica, i els seus satèl·lits, va ser l’objectiu de la lògica despietada de la guerra per altres mitjans, és a dir, la política. La seva omnipresència al escenari mundial durant dècades el va fer un personatge molt conegut i també, cal dir-ho, odiat per el que representava. La seva política de terra cremada a Vietnam, Cambotja, Laos, la seva estratègia anticomunista, va fer l’impossible perquè Amèrica Llatina tingués una veu propia. No hi havia terceres vies, on estaves amb ells o contra ells. Així, l’onada de règims militars del setanta és obra d’ell i del que representava, és a dir, els interessos d’EE.UU. Amb Nixon, varen obrir la via  Xina al món exterior. La realpolitik és jugava sempre en la mentalitat del tauler d'escac. Àrees de influència ideològica, sempre que no estiguessin geogràficament a prop de casa. L’anomalia era Cuba. Un problema que Kissinger va heretar. Un personatge que va fer més mal, sobretot, per els altres, que millorar i pacificar el món. Va rebre el premi Nobel de la Pau,  amb Le Duc Tho, per la fi de la guerra del Vietnam. Le Duc Tho va declinar el premi, no així, Kissinger. Com cent anys dona per molt, ha vist en els últims temps tots els canvis polítics i socials inimaginables en el seu temps. Desaparició de la Unió Soviètica, ascens imparable de la Xina com a superpotència. Desequilibris en el tauler mundial, de la bipolaritat a  la multilateralitat. L’ataca del 11-S (2001). La crisi del 2008. Les Guerres del Golf. L’etern conflicte entre Israel i Palestina, l’aparició del Covid-19. Les transformacions digitals i tecnològiques. 

"L'art del lideratge és moure la societat d'on és cap a on hauria de ser" (H.Kissinger). Aquest art dona el tarannà elitista i antidemocràtic, on els experts, ell, sap molt millor que la gent el que és convé, per això no cal que la gent si fiqui amb política, no entén la lògica del poder. La lògica del poder no te res a veure amb l'ètica ni la moralitat. L'únic que compte és el balanç de poder que en cada cas es disposa. Kissinger va donar lliçons de com pot ser de brutal aquest reapolitik, en benefici dels seus amos. Si hi ha un infern, segur que no estarà sol. 

Obiturari: Joan B.Culla (1952-2023)

 

Entrevista d'Antoni Bassas a Joan B. Culla (2019)

Poca cosa puc dir sobre la mort de Culla, però en temps d'indigència política i  moral, ell, va ser un intel·lectual compromès, amb el seu temps i el seu país. Sense focs artificials ni postureig. Els seus articles sempre eren esmolats i ben documentats. El trobarem a faltar sens dubte. Com jo vaig descobrir a Culla, va ser a través del seu llibre Israel, el somni i la tragèdia*. Ara que el conflicte entre Israel i Hamàs està al ordre del dia vull transcriure l'últim paràgraf del seu llibre, perquè la seves paraules son avui tan necessàries com el 2004 quan ho va escriure:

" Naturalment, en aquests termes el conflicte és i restarà insoluble per molts esforços mediadors que hi hagi, per grans que siguin els canvis geopolítics regionals, a desgrat que fins l'irreductible coronel Gaddafi estableixi contactes secrets amb Israel. Insoluble perquè, si dibuixar fronteres segures i de desmantellar els assentaments -negociar la geografia- ja ha resultat prou difícil, és impossible esperar que una societat sencera -qualsevol, però especialment la israeliana - cometi un suïcidi ètic, que es deslegitimi ella mateixa, que declari ser el producte d'un cúmul de brutalitats, conxorxes, enganys i actes de força comesos sobre un país espoliat sense cap base legal ni moral, sense cap grandesa ni cap mèrit. Exigir a Israel això -que no té res a veure amb l'assumpció crítica del propi passat, ni amb el reconeixement dels drets i la comprensió del trauma dels palestins- resulta absurd i il·lusori, però a més constituiria una grollera deformació del complex procés històric que aquest llibre ha intentat sintetitzar". (pàg.599)

Champions: Barça-Porto (2-1)

 

El Barça aconsegueix classificar-se per la següent roda de la Champions. Un partit, que a la primera part ha estat un suplici, marcant primer el Porto (31'), davant de la passivitat de la defensa del Barça. Sense nerví ni contundència, per un moment, semblava que tot podia anar-se al fangar, però  Cancelo ha pogut igualar el marcador, que no el joc del col·lectiu, ha marcat amb una jugada personal al 32'. Un empat, que vist la primera part ha sigut miraculós. Menció d'honor al porter Iñaki Peña que ha fet un parell d'aturades de molt mèrit. 

A la segona, canvi de decoració mental i física. L'equip ha jugat amb intensitat i ganes, ha escombrat al Porto dins de la seva àrea i la connexió portuguesa, ha estat letal, jugada de Cancelo i assistència mil·limètrica perquè Joao Félix  marqués el segon de la nit (57'). El Barça havia remuntant en joc i sobretot amb ambició. Desprès dels canvis, el joc ha baixat, i el Porto s'ha acostat al àrea. Uns últims 10' vacil·lants que han donat oxigen al Porto, però per sort per el Barça no s'ha traduït en l'empat. Una victòria que dona tranquil·litat, però que s'ha produït amb un rival molt discret. Una entrada d'espectadors que quasi omplia l'estadi Lluis Companys més de quaranta mil espectador, i l'hora dona la dimensió de la necessitat del barcelonisme d'arribar a la ronda següent, vuitens, una fita que fa dos anys no s'ha aconseguia.

 

El canvi climàtic no agrada els hipermilionaris

 

El sistema capitalista financer global empeny cap el desastre global, sigui en la vessant social, més desigualtat i la vessant climàtica.  Tots el governs, plens de contradiccions, com la resta de la ciutadania, treballa per les hipermilionaris del món. En la pel•lícula Elysium (2013) el problema mediambiental, és soluciona, per l’elit vivim fora de la Terra. A la resta, li toca viure dins un món contaminat. Ací la tecnologia, és fa servir per els amos del univers. Ho deia el vell Marx, els governs s’han transformat en els consells d’administració del capitalisme, avui molt més que en el segle XIX. Si amb el Covid-19, el capitalisme és va dir que potser canviaria, ara mateix, sembla que tothom tindrà que canviar per adaptar-se a aquest capitalisme del 1% més ric, que encara vol  més. Avui l’1% més ric acumula el 63% de la riquesa produïda al món des del 2020*. Com potser aquest desequilibri? 

Israel vol condemnar els habitats de Gaza a l'edat de pedra!

 

"Per mantenir-los amb vida, Mwafi diu que es desperta a les quatre de la matinada i es passa hores esperant aigua en una estació de servei plena de gent. De vegades, ha de barallar-se per mantenir el seu lloc a la cua, i de vegades no queda res quan arriba el seu torn. Quan té sort, empeny el seu carro cap a casa, carregat d'aigua, a través de la sorra. La família, després, es veu obligada a racionar l'aigua. Aproximadament, poden beure un got al dia cadascú. "Hem tornat a l'edat de pedra", es lamenta Mwafi." (Ara.cat, 26/11/2023)

Si la guerra entre Rússia i Ucraïna, és catastròfica. I malgrat tot, el número de infants morts arriba fins la xifra de 1.500 fins (fins al juny, segons ONU). Això, contrasta amb la carnisseria del exèrcit jueu que des de el 7 de novembre a mort fins a 5840 menors. No és estrany que el president espanyol Pedro Sánchez, digues que aquesta guerra és "insuportable" pel número de morts, i el pitjor és que el seu responsable Netanyahu, encara fes cara de pomes agres. 

 

Recomanacions musicals

 

Joan Fuster parla de la Guerra

 

Fotografia d' IBRAHEEM ABU MUSTAFA /REUTERS

"No sé què devia passar en altres èpoques. Però la  història contemporània ens informa que els pobles no s'han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d'haver-s'hi esdevingut tot el contrari: a mesura que el temps avançaven, els pobles -la gran massa de la població dels Estats- sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; (...). La reacció de les multituds, però en els moments decisius, s'ha produït en direcció oposada: els pobles s'han mostrat entusiastes de la guerra. (...) La guerra obre les portes a una realització més tangible de tot això: la lluita resulta escandalosament apta per a facilitar les satisfaccions anàrquiques que busca l'individu. Com que els qui, de principi, han de fer la guerra, són els joves, la tendència s'accentua en termes d'eufòria romàntica. (...) No podríem entendre la història dels segles XIX i XX, en tant que aquesta història recull la minúcia de les batalles i el fervor dels combatents, si oblidàvem aquella palpable veritat. La guerra, en si, és una "categoria"  al·lucinant* " (Joan Fuster, "Diccionari per a ociosos" (pàgs. 61-62).

Rayo Vallecano-Barça: Marcar gols agònics

 

Rayo Vallecano-Barça (1-1)

El Barça li costa molt retrobar-se desprès de les aturades per partits de les seleccions nacionals. Adéu a Gavi, un jugador que li fa falta al Barça per la seva energia i ganes, i això a la primera part, hi ha faltat. Canvis a totes les línies, no és l'ideal per crear un equip. Desencert general del Barça, sense cap profunditat, més enllà de Lamine Yamal, que fa fet l'efecte de saber que volia fer amb la pilota, malgrat que massa sovint perd de vista el joc general, però és massa jove per demanar-hi més. Un Ferran Torres insofrible,  enganxat amb Balde, fent-se nosa tots dos. Cap profunditat, sense intensitat, el gol del Rayo, un gol increïble, que Unai López (39') fica a la porteria des de 25m, un d'aquells gols que difícilment tornarà a repetir. Merescuda victòria parcial del Rayo, que ha sapigut ser més incisiu i amb moltes més ganes que el Barça.

A la segona part, s'ha canviat el decorat, amb els canvis, s'ha jugat millor, amb una mica més esma i ganes. Els canvis: Oriol Romeu (Gündogan, 55'), Pedri (Fermin, 75'), Ferran Torres (João Félix , 55'), Yamal (Raphinha, 75'). S'ha millorat el joc ofensiu del Barça, El gol del empat ha sigut obra de Lejeune en pròpia porta (83'), malgrat que Lewandowski estava a sobre de la jugada. Pèrdues de pilota, moltes faltes per part del Rayo. I el partit no ha donat per més. Tothom sap com juga el Barça, així que tothom fa el que dona resultat, però el Barça, malgrat això, segueix jugant previsible, lent sense ganes, i així és molt difícil guanyar.

 

Art i musica: Theodore Robinson (1852-1896)

 

25-N, el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones,

Theodore Robinson

5.600 infants morts a Gaza: Atureu la massacre!

 

L'article de Catherine Russell -és subdirectora executiva d'Unicef- Gaza: una catàstrofe de salut pública, permet fer-se una idea del que està passant els territoris ocupats per Israel, a la Granja de Gaza.

A tall d'exemple:

-"La setmana passada el molí d’Al-Salam, a Deir al-Balah, va ser bombardejat i es va veure obligat a tancar. Era l’últim molí fariner en funcionament a la Franja.

-Segons les normes humanitàries internacionals, una persona necessita un mínim de gairebé quatre litres d’aigua neta al dia per beure i satisfer les necessitats personals bàsiques. A Gaza aquesta norma està lluny de complir-se: al voltant del 96% de l’aigua es considera no apta per al consum humà.

-Des de mitjans d’octubre s’han notificat més de 71.000 casos d’infeccions respiratòries agudes i més de 22.000 d’infeccions diarreiques en nens de menys de 5 anys. Les Nacions Unides calculen que a Gaza 50.000 embarassades –5.500 de les quals pariran previsiblement el mes que ve– ja no poden accedir a serveis bàsics de salut prenatal i nutrició. Les dones malnodrides tenen més probabilitats de morir i patir complicacions durant l’embaràs i el part. També és més probable que els seus fills neixin massa petits, massa prims i vulnerables a la desnutrició, les malalties i la mort. Més de 105.000 mares lactants malden ara a Gaza per alimentar-se i poder donar el pit als seus fills.

-Cinc mil d’aquests nens podrien patir emaciació greu, és a dir que una pèrdua de pes perillosa i uns sistemes immunitaris molt debilitats els posarien en perill imminent de mort, fins i tot per malalties com el refredat comú, altres infeccions respiratòries i la diarrea.

-Els nens de Gaza ja han suportat massa morts i patiments. Segons el ministeri de Salut de la Franja, dirigit per Hamàs, aquestes últimes set setmanes han mort com a mínim 5.600 nens i prop de 9.000 han resultat ferits a causa de l’actual conflicte."

+++

Tota aquesta tragèdia humana -l'assassinat de nens i nens- no té cap precedent en els últims cinquanta anys, caldria anar a la Segona Guerra Mundial. I malgrat el que s'ha està fent per part de Israel, la Comunitat Internacional, ni tan sols, crida els ambaixadors dels respectius països per donar constància del rebuig al patiment incommensurable que pateix la població civil de Gaza a mans del exèrcit israelià. Una de las raons, és els control dels mitjans de comunicació que aposten clarament, per l'estat hebreu. Facin el que facin, sempre està justificat, matar nens també. L'aviació israeliana bombardeja des de 10.000 metres d'alçada nuclis urbans densament poblats. Així que inevitablement, el número de baixes civils serà molt elevat, però això, per els govern israelià, no es cap obstacle per intensificar el bombardejos. Eliminar els enemics, a tots, es el que compte. Criticar la barbàrie israeliana no es antisemitisme. Israel és l'únic país petit del mon que pot massacrar els palestins sense cap mena de por a rebre sancions per part de la Comunitat internacional, i això la fet incontrolable i d'una brutalitat elevada  al quadrat del que va fer Hamàs al 7 de novembre.

L'exèrcit israelià s'apunta en el Hit parade de la infàmia

 

Dues imatges d'una guerra invisible. Una guerra on han mort 50 periodistes, xifra record en els 48 dies d'ofensiva israeliana. Una guerra on els mort s'acumulen davant de l'abúlia de la Comunitat Internacional -l'ONU no compta-. Les últimes dades de baixes son 14128 mort del costat palestins dels quals 5840 nens i nenes. Per la banda israeliana, 1200 morts. La desproporció és tan dramàtica que això no és tracta de defensar-se sinó acabar amb la població palestina. Fosses comunes per enterrar els palestins que moren a cabassos, mentre els mitjans occidentals clamen per la vida de 200 ostatges, innocents. Quina mena de sensibilitat es aquesta tan selectiva? La vida palestina es cotitza 1:10. A la segona fotografia, el peu diu que possiblement de Hamàs aquestes presoners. Per què possiblement? Per Israel i el seu exèrcit, tot son de Hamàs a Gaza. Tots els 14128 eren terroristes de Hamàs.

Ara potser, es parla de treva, però costa molt d'imaginar quina mena de treva és aquesta on tot està destruït, on no queda res en peu, habitatges, hospitals -blanc predilecta de l'aviació israeliana-, infraestructures, escoles, tot destruït per la set de venjança d'un govern tan extremista com Hamàs. I malgrat tot, els morts d'uns important molt més que els altres. Cal pensar com sobreviuen la gent que ha tingut que marxar forçosament de casa seva, a instàncies del exèrcit hebreu, cap el sud, on també hi ha bombardejos, on no poden marxar de la Franja de Gaza -territori ocupat per Israel-, perquè estan tancats dins del seu territori? L'exèrcit israelià, no ha preparat res de campaments, no hi ha aigua, ni res de res, no poden connectar amb Egipte, perquè el pas està barrat per part d'Israel. Què fan tots aquests centenars de milers de persones presoneres sense escapatòria? 

  

Israel porta els palestins al paradís

 

Imatge de les destrosses causades pels atacs aeris israelians al camp de refugiats de Jabalia. ABED SABAH / REUTERS

Avui fa quaranta set dies des de que va començar aquesta carnisseria humana. Les xifres son esgarrifoses, sinó no fos perquè hi ha un bàndol "indigne" (palestins) i l'altra bàndol "digne" (jueus). Han mort 14.128 dels quals 5840 son nens i nenes al costat palestins. Sembla que hi ha converses per alliberar els ostatges que Hamàs reté des del 7 de novembre, quan és va començar aquesta sangria. Per part israeliana han mort  a prop de 1400 persones i a prop de 200 ostatges. Així que la proporció que aplica Israel contra els palestins és de 1:10.  

Una de les bones noticies és que l'aviació israeliana, no hi ha avions palestins, ha pogut llançar tones de bombes, però no qualsevol bomba, sinó les anomenades "Bempas*" (BAP) és a dir, Bombes d'Amor al Proïsme. Això dona un altra dimensió a aquesta guerra. Almenys els mort s'han anat al altra barri plens d'amor perquè els seus benefactors els volien al paradís. 

Mieli guanya les eleccions a l'Argentina

 

Comentant l’article de Carme Colomina, Milei la victòria de la contestació (Ara.cat, 21/11/2023)

Un altre “sonat” al poder d’una nació, en aquest cas, l’Argentina. Bolsonaro, Trump, Putin, Orbàn i companyia son la representació d’un autoritarisme postdemocràtic del que parla sovint Josep Ramoneda. Hiperliberalisme en assumpte econòmics i mà de ferro amb qüestions socials, especialment, en l’ immigració. Una barreja explosiva que permet interpretar les paraules de Garthon Ash on expressa el seu temor d’una possible desfeta de la UE. No és inevitable, però tampoc una cosa impossible. I això és així per les dinàmiques que aquests polítics extremistes i tots els que li donen suport, van en direcció de menys Europa i més Estat, malgrat els cants de sirena del neoliberalisme antiestatalista. 

Potser m'he quedat curt quan parlo de "sonat", perquè sinó com s'explica el que diu, per exemple:

“L’estat és el pedòfil a la llar d’infants, amb els nens encadenats i banyats en vaselina”

“Zurdos, hijos de puta, tiemblen”

“Comunista de merda, ets una filla de puta, estàs arruïnant el país”

“Una empresa pot contaminar el riu tant com vulgui”

“L’impresentable que governa Roma és el representant del maligne a la Terra”

Diguin si això no és per posar-se a tremolar?  L'única avantatge en democracia és que la propera vegada, potser no el tornin a votar, però el mal que haurà fet pot trigar temps en dissoldre's. 

5.500 morts infantils a Gaza

 

GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (i II)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén

Camins i paisatges

Molí de Fórnols

Detalls Riu Lavansa

Bèsties

* Roser

*

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

*Google Maps

Detall Font de la plaça Major

Museu de Les Trementinaires

Tuixent

* Ugi

Pedraforça

GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (I)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén

Avui hem fet una ruta singular per arribar al Coll de Bancs. Hem sortir per Berga i hem agafat la BV4241, passant pel tunnel de Capolat. Hem parat a Restaurant La Cantina de Llinars, malauradament per ells no hem pres res, al seu costat passa el riu del Coll Jouet amb un fil d'aigua. Hem seguit la carretera, ple de corbes i desnivell fins a transformar-se en LV4241, des de la distància una fumarola indicava civilització, era Knauf Guixers (Lleida). Al costat es troba Sant Llorenç de Morunys, seguint la carretera C-462 hem passat per La Coma, des de la carretera és pot veure l'estació d'equí de Port del Comte, corbes i revols fins a Tuixent, no hem parat allà, sinó que hem seguit fins el mirador del Coll de Bancs, passant per Cornellana i La Vansa i Fórnols.

Camins i paisatges

Detall del vesc (muérdago)

* Ugi

Cornellana

*Ramona

* Ramona

Rui de Lavansa

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

* Ramona

Fórnols