Comentant l’article de Carme Colomina, Milei la victòria de la contestació (Ara.cat, 21/11/2023)
Un altre “sonat” al poder d’una nació, en aquest cas, l’Argentina. Bolsonaro, Trump, Putin, Orbàn i companyia son la representació d’un autoritarisme postdemocràtic del que parla sovint Josep Ramoneda. Hiperliberalisme en assumpte econòmics i mà de ferro amb qüestions socials, especialment, en l’ immigració. Una barreja explosiva que permet interpretar les paraules de Garthon Ash on expressa el seu temor d’una possible desfeta de la UE. No és inevitable, però tampoc una cosa impossible. I això és així per les dinàmiques que aquests polítics extremistes i tots els que li donen suport, van en direcció de menys Europa i més Estat, malgrat els cants de sirena del neoliberalisme antiestatalista.
Potser m'he quedat curt quan parlo de "sonat", perquè sinó com s'explica el que diu, per exemple:
“L’estat és el pedòfil a la llar d’infants, amb els nens encadenats i banyats en vaselina”
“Zurdos, hijos de puta, tiemblen”
“Comunista de merda, ets una filla de puta, estàs arruïnant el país”
“Una empresa pot contaminar el riu tant com vulgui”
“L’impresentable que governa Roma és el representant del maligne a la Terra”
Diguin si això no és per posar-se a tremolar? L'única avantatge en democracia és que la propera vegada, potser no el tornin a votar, però el mal que haurà fet pot trigar temps en dissoldre's.
