Una victòria pírrica és el resum d'un partit que ha començat de la pitjor manera possible per el Barça. Desprès de dos partits calamitosos, avui tocava redimir-se, però els 18" Samu ha marcat el gol que deixava glaçat els barcelonistes. I el pitjor és que la primera part Samu ha pogut sentenciar el partit amb dues remates que no han trobat la xarxa. Un jugador molt jove i amb una constitució física que Koundé no ha sapigut controlar en cap moment, fins que Araujo ha intercanviat la posició a indicació de Xavi. Una primera part on tots els mals del Barça tornaven. Quin sentit te jugar amb la defensa al mig del camp quan tots ells son lents? Cancelo jugant a la banda contraria on normalment juga, un Fermín gens precís, i tota la resta sense cap encert, Pedrí inclòs que s'ha fet un fart de passades dolentes.
La segona part, Araujo ha desactivat Samu, l'Alabès s'ha vingut a baix, malgrat alguna oportunitat més, però quan no tens encert, ho acabes pagant massa car, que és el que li ha passat a l'Alabès. El gol de cap de Lewandowski (50')ha fet pujar la fe amb l'equip. Un penal a Ferran Torres claríssim al 77', transformat per Lewandowski, semblava que ho deixa clar per encarar el tram final amb tranquil·litat, però no, el Barça li agrada embolicar-se tot sol, sort que era l'Alabès, amb un altre equip més contundent, el resultat hauria estat un altre.
El canvis del Barça, més enllà de Ferran Torres, no han estat massa efectius. Especialment Raphinha, pràcticament no ha tocat pilota ha substituït a Lamine Yamal, que ha fet un bon partit al seu nivell. En definitiva, el Barça ha tingut la sort de cara, tot el contrari del Alabès que podia haver-se anat a la primera part amb dos o tres gols de avantatge. Cal molta teràpia per adreçar a l'equip. També estaria bé que els jugadors fossin menys teatrals amb les jugades dubtoses, perquè amb les noves tecnologies, l'únic que pots treure és que et diguin, i amb raó, que fas massa teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada