El llibre és la continuació el Regne, on els germans Opgard fan i desfan al poble d’Os. Literalment son els reis, especialment, en Carl, el germà petit, mentre el gran, en Roy és qui té que treure les castanyes del foc per el seu germà.
Al llarg del llibre apareixen personatges que havien aparegut en el primer llibre, però que ara adquireixen un estatus de personatges principals. Les aspiracions dels germans per ampliar el seu imperi, fa que tinguin que jugar brut, i a Roy se li dona de meravella fer-ho. Si al Regne hi havia morts, en aquesta entrega, també hi ha. De fet, el propi Roy s’ha adona que s’ha convertit en un assassí en sèrie molt eficient. Inclús un assassí, també es capaç d’enamorar-se de la Natalie.
La Natalie serà el detonant perquè esclati la guerra entre els dos germans. Carl, juga brut amb els negocis, amb el hotel Spa Os. Han tingut que apretar a uns geologecs perquè donin un informe favorable els seus interessos. La combinació de diners i extorsió sempre dona fruits. En Kurt Olsen, vol enxampar els germans Opgard, perquè una nova llei permet ampliar el temps per perseguir els delictes greus. I en Kurt, el fill del presumpte suïcida, el seu pare i antic policia, vol esbrinar que allò no va ser un suïcidi i si un assassinat. A més, les tècniques forenses son molt més precises per esbrinar-ho. Roy s’ha tornat fred i metòdic, sap que ha de fer, però sempre apareixen imponderables, i en aquest cas, es la filla de l’Anton Moe. Aquell que abusava d’ella i que Roy va amenaçar en matar-lo si feia alguna cosa contra la noia.
Roy té un somni, construir-hi una muntanya russa, al costat del hotel. S’ha fet amb els terrenys de la Rita Willumsen. Vol fer-la de fusta i que sigui la mes gran de totes. S’ha fet amb les accions del Spa. Però el germà que s’ha tirat a la Natalie Moe, per fer mal al seu germà, a anat a explicar-li tota la història a Kurt Olsen. Per alguna estranya maniobra del cor, en Roy vol parar. Vol confessar els seus pecats.
La realitat i la literatura permet fer transferències entre una i altre. Entenem el que ens explica, perquè som humans, i perquè el que fan els altres nosaltres també ho podem fer. Així pot escriure:
“(...) El rei de les escombraries. Un desgraciar que sacrifica la dignitat a l’altar de la supervivència, com fem tots. Tan sols desplacem el límit del que anomenen digne, en canvien la definició per poder viure en pau amb nosaltres mateixos. Fins i tot la gent que assassina els qui s’interposen al seu camí i li roba l’esposa i el càrrec al germà es pensa que té un honor a defensar. Un honor que defensa amb més desesperació que la majoria perquè el límit ja no es pot desplaçar més, ja no queda dignitat per sacrificar.” (pàg.416)
Carl i Roy son un transsumpte d' Abel i Caín, posats dins de la modernitat. Germans que lluiten per ser el rei d'Os, Roy és el dolent, el violent el salvador del germà petit, malgrat que no va poder salvar a Carl del seu propi pare. Arriba un punt en que Roy està en una situació límit, perquè el seu estimadíssim germà l'apunta amb una escopeta, al costat de la boca, llavor:
" He llegit la teoria aquesta que diu que veus passar la vida davant els ulls quan saps que estàs a punt de morir. Que és el cervell, que busca desesperadament en tot l'arxiu de vivències alguna cosa que es pugui aprofitar per salvar-te. I tot i que jo ja no buscava salvar-me, va ser justament això el que va passar." (pàg.423)
NesbØ fa referència a Barcelona:
“(...) podríem anar a Barcelona per Sant Jordi.
-Sant Jordi?
-Una festa catalana en que se celebra la diada del patró i la dona regala un llibre a l’home que estima, i ell a ella una orsa. Ve dels bons temps d’abans que els dones sabessin llegir, però com que en el nostre cas es al revés, estaré content si tu em regales la rosa.” (pàg.441)
En Roy està enamorat. Ho havia estat de la Mari Aas, de la Shannon i ara de la Natalie. No podia ser veritat que en Roy per fi pogués ser feliç? Malgrat tot el que ha fet? Per descomptat, cal llegir el llibre per saber la resposta.
