Ressenya: El Rei d'Os

El llibre és la continuació el Regne, on els germans Opgard fan i desfan al poble d’Os. Literalment son els reis, especialment, en Carl, el germà petit, mentre el gran, en Roy és qui té que treure les castanyes del foc per el seu germà.

Al llarg del llibre apareixen personatges que havien aparegut en el primer llibre, però que ara adquireixen un estatus de personatges principals. Les aspiracions dels germans per ampliar el seu imperi, fa que tinguin que jugar brut, i a Roy se li dona de meravella fer-ho. Si al Regne hi havia morts, en aquesta entrega, també hi ha. De fet, el propi Roy s’ha adona que s’ha convertit en un assassí en sèrie molt eficient. Inclús un assassí, també es capaç d’enamorar-se de la Natalie. 

La Natalie serà el detonant perquè esclati la guerra entre els dos germans. Carl, juga brut amb els negocis, amb el hotel Spa Os. Han tingut que apretar a uns geologecs perquè donin un informe favorable els seus interessos. La combinació de diners i extorsió sempre dona fruits. En Kurt Olsen, vol enxampar els germans Opgard, perquè una nova llei permet ampliar el temps per perseguir els delictes greus. I en Kurt, el fill del presumpte suïcida, el seu pare i antic policia, vol esbrinar que allò no va ser un suïcidi i si un assassinat. A més, les tècniques forenses son  molt més precises per esbrinar-ho. Roy s’ha tornat fred i metòdic, sap que ha de fer, però sempre apareixen imponderables, i en aquest cas, es la filla de l’Anton Moe. Aquell que abusava d’ella i que Roy va amenaçar en matar-lo si feia alguna cosa contra la noia.

Roy té un somni, construir-hi una muntanya russa, al costat del hotel. S’ha fet amb els terrenys de la Rita Willumsen. Vol fer-la de fusta i que sigui la mes gran de totes. S’ha fet amb les accions del Spa. Però el germà que s’ha tirat a la Natalie Moe, per fer mal al seu germà, a anat a explicar-li tota la història a Kurt Olsen. Per alguna estranya maniobra del cor, en Roy vol parar. Vol confessar els seus pecats.  

La realitat i la literatura permet fer transferències entre una i altre. Entenem el que ens explica, perquè som humans, i perquè el que fan els altres nosaltres també ho podem fer. Així pot escriure:

“(...) El rei de les escombraries. Un desgraciar que sacrifica la dignitat a l’altar de la supervivència, com fem tots. Tan sols desplacem el límit del que anomenen digne, en canvien la definició per poder viure en pau amb nosaltres mateixos. Fins i tot la gent que assassina els qui s’interposen al seu camí i li roba l’esposa i el càrrec al germà es pensa que té un honor a defensar. Un honor que defensa amb més desesperació que la majoria perquè el límit ja no es pot desplaçar més, ja no queda dignitat per sacrificar.” (pàg.416)

Carl i Roy son un transsumpte d' Abel i Caín, posats dins de la modernitat. Germans que lluiten per ser el rei d'Os, Roy és el dolent, el violent el salvador del germà petit, malgrat que no va poder salvar a Carl del seu propi pare. Arriba un punt en que Roy està en una situació límit, perquè el seu estimadíssim germà l'apunta amb una escopeta, al costat de la boca, llavor:

" He llegit la teoria aquesta que diu que veus passar la vida davant els ulls quan saps que estàs a punt de morir. Que és el cervell, que busca desesperadament en tot l'arxiu de vivències alguna cosa que es pugui aprofitar per salvar-te. I tot i que jo ja no buscava salvar-me, va ser justament això el que va passar." (pàg.423) 

NesbØ fa referència a Barcelona:

“(...) podríem anar a Barcelona per Sant Jordi.

-Sant Jordi?

-Una festa catalana en que se celebra la diada del patró i la dona regala un llibre a l’home que estima, i ell a ella una orsa. Ve dels bons temps d’abans que els dones sabessin llegir, però com que en el nostre cas es al revés, estaré content si tu em regales la rosa.” (pàg.441)

En Roy està enamorat. Ho havia estat de la Mari Aas, de la Shannon i ara de la Natalie. No podia ser veritat que en Roy per fi pogués ser feliç? Malgrat tot el que ha fet? Per descomptat, cal llegir el llibre per saber la resposta.

Reseña: Jo Nesbo, Ganivet [Cuchillo]

Jo Nesbo, Ganivet*, Ed. Proa, Trad. Meritxell Salvany, Barcelona, 2019.

Hi ha paraules que son capaces de sintetitzar-ho tot. I aquesta es la qüestió que Jo Nesbo si dedica amb passió. Una vegada més en Harry Hole, estarà a la corda fluixa. Mai com ara en Hole el veurem a un pam del desastre més total.

[Hay palabras que  son capaces de sintetizarlo todo. Y está es la cuestión que Jo Nesbo se dedica con pasión. Una vez más en Harry Hole, estará en la cuerda floja. Nunca como ahora en Hole lo veremos en un palmo del desastre más total.]

Bona part dels personatges de la saga Harry Hole, surten. Hi ha algunes desaparicions bén sonades. Tota la novel•la destil•la  angoixa i sorpreses a dojo, així què potser estem davant de la millor novel•la de Nesbo, és difícil dir-ho.

[Buena parte de los personajes de la saga Harry Hole, salen. Hay algunas desapariciones bien sonadas. Toda la novela  destila angustia y sorpresas a granel, así que tal vez estamos ante la mejor novela de Nesbo, es difícil decirlo]

A les novel•les de Nesbo, hi cap quasi de tot. Una barreja molt interessant de dades de diferents àmbits, sense perdre el fil de la història, crítica social, reflexions de tota mena, música, alcohol, humor negra, és clar, i tot això amb un ritme que no et deixa respirar. Amor y desamor, gelosia, enveges, rivalitats entre cosos policials, violència i mort.

[En las novelas  de Nesbo, cabe casi de todo. Una mezcla muy interesante de datos de diferentes ámbitos, sin perder el hilo de la historia, crítica social, reflexiones de todo tipo, música, alcohol, humor negro, claro, y todo ello con un ritmo que no te deja respirar. Amor y desamor, celos, envidias, rivalidades entre cuerpos policiales, violencia y muerte.]

Un exemple de dades interessants, es aquest: “ “Com si sabés que, si volia arribar a exhaurir els dos mil milions de batecs de què era capaç un cor en el lapse mitjà d’una vida humana, s’hauria d’afanyar” (pàg.483)

[Un ejemplo de datos interesantes, se este: "" Como si supiera que, si quería llegar a agotar los dos mil millones de latidos de que era capaz un corazón en el lapso medio de una vida humana, debería darse prisa " (pàg.483)]

Un altre exemple de reflexió social com aquest: “ Un dels objectius era tranquil•litzar el conjunt de la societat i contribuir a fer que se sentissin més segurs, Però n’hi havia d’ altres, com ara treure una persona perillosa dels carrers i ajudar a mantenir l’ordre, transmetre a altres eventuals delinqüents que qui infringia les lleis era castigar, o satisfer la necessitat sovint tàcita de venjança de la ciutadania. Però quan l’autor dels fets era mort aquests objectius perdien part de la seva raó de ser” (pàg.488)

[Otro ejemplo de reflexión social como este: "Uno de los objetivos era tranquilizar al conjunto de la sociedad y contribuir a que se sintieran más seguros, Pero había otros, como sacar una persona peligrosa de las calles y ayudar a mantener el orden, transmitir a otros eventuales delincuentes que quien infringía las leyes era castigar, o satisfacer la necesidad a menudo tácita de venganza de la ciudadanía. Pero cuando el autor de los hechos estaba muerto estos objetivos perdían parte de su razón de ser "(pàg.488)]

Un exemple de humor negra i crítica social: “En Harry s’alegrava de viure en uns temps en què encara es podia conduir un vehicle fins a la mort, la seva i la de qualsevol altre, però en aquella ocasió només hi hauria un funeral i seria el seu” (pàg,493)

[Un ejemplo de humor negra y crítica social: "Harry se alegraba de vivir en unos tiempos en que todavía se podía conducir un vehículo hasta la muerte, la suya y la de cualquier otro, pero en aquella ocasión sólo habría un funeral y sería el suyo "(p, 493)]

En novel•la què val la pena llegir, amb una traducció de Meritxell Salvany Balada, que com a mínim és pot dir que és excel•lent, perquè no t’ho imagines en noruec, però sí, amb aquesta versió en català. Bona part dels llibres de Nesbo, han sigut traduïdes per ella. Desprès de tot aquestes lloances, dir que les últimes vint pàgines, potser se les podria haver estalviat, però això és una impressió subjectiva, no cal fer-me cas. Llegiu el llibre no defrauda.

[En novela  que vale la pena leer, con una traducción de Meritxell Salvany Balada, que como mínimo se puede decir que es excelente, porque no te lo imaginas en noruego, pero sí, con esta versión en catalán. Buena parte de los libros de Nesbo, han sido traducidas por ella. Después de todo estas alabanzas, las últimas veinte páginas, tal vez se las podría haber ahorrado, pero eso es una impresión subjetiva, no hay hacerme caso. Lea el libro no defrauda.]

* [Hay traducción al castellano]