Firmar contra el genocidi a Gaza

 

La noticia potser arriba tard*, massa tard per els 53000 palestins assassinats pel exèrcit hebreu. Com vivim en un món like, si vas contracorrent, et pots convertir en un paria, gràcies els mitjans de comunicació i les xarxes, totes elles manipulades per les grans corporacions propietàries d'aquests mitjans. Sembla que Espanya res més hi ha unanimitat quan cal signar un manifest perquè el castellà sigui sent la llengua oficialíssima. Però quan es tracta de Palestina, llavors tots son problemes. Hi ha excepcions, però la majoria és posiciona amb un perfil baix, per no dir altre cosa. Segur que Trump i els seus prendran nota d'aquesta escriptors per negar-li l'entrada al país, com si Trump fos el porter de nit de qualsevol disco. 

El TS aplica el 155 al MNAC

El TS obliga la Generalitat al art.155  en qüestions d'art.

"Els frescos van arribar a Catalunya després que l'historiador d'art i responsable del salvament del patrimoni durant la Guerra Civil, Josep Gudiol, les rescatés d'un incendi al monestir l'any 1936. El govern d'Aragó sempre ho ha considerat un saqueig, però conservadors catalans com Velasco asseguren que si no hagués estat així ara ja no existirien.

"Poc després d'haver-se cremat les pintures, quan la sala capitular del monestir estava sense sostre i en plena Guerra Civil, ell va jugar-se la vida juntament amb un equip de tècnics de la Generalitat, amb diners de la Generalitat. No ho oblidem, van arrencar les pintures i les van salvaguardar.

I remarca que "si no ho haguessin fet, les pintures no existiren. Per què? Perquè la sala va quedar-se sense sostre més de 50 anys. Als anys 80 del segle XX, 50 anys després de l'acabament de la guerra, ningú d'Aragó s'havia dignat cobrir aquella sala*."

Desitjo que el Govern de Pedro Sánchez aturi aquest desgavell del TS. Perquè per ell, que no sap d'art, la restitució a Aragó és una necessitat vital, malgrat l'oblit de més de 50 anys. Per el TS 50 anys d'abandonament no es causa justificada per deixar-ho on estan ara mateix. La lluita partidista entre Aragó i Catalunya ve de lluny. La divisió ideològica i l'animadversió d'Aragó envers de Catalunya, han fet possible un conflicte que es va atiar amb el Procés. El TS dona la raó al "A por ellos", en versió de patrimoni.

Israel mata els futurs comandaments de Hamàs!

 

Occident veu amb una passivitat esgarrifosa com Israel està destruint a un poble, el palestí. Pel que veig, això és possible per la convergència de diferents factors estructurals que ho expliquen, almenys en part. Hi ha un factor de xenofòbia, El govern extremista de Israel odia l’existència dels palestins, perquè voldrien que tots els territoris ocupats il•legalment, fossin buit, per poder construir el Gran Israel. Malauradament, aquest palestins ja estàvem en aquests territoris. Des de 1948, el procés per deshumanitzar-los ha estat una constant. Israel sempre ha jugat el paper de far de la democracia, però això és absolutament irrellevant, perquè països com Aràbia Saudí, sempre han sigut recolzats per EEUU, gràcies al seu petroli. La supèrbia d’Israel explica perquè el novembre del 2023, no va ser capaç de salvar els 1100 morts  per part de Hamàs. Ara, 599 dies desprès, l’exèrcit segueix destruint pam à pam Gaza. L’assassinat de nens i nenes s’ha fet tant quotidià que no cal que surtin els mitjans de comunicació. De fet,  a Israel, hi ha poques imatges del que està passant a Gaza. La propaganda és tant intensa, que ningú vol saber res del que està passant. Segons la propaganda, son ells les víctimes. No hi ha cap estat que més enllà de reconeixements simbòlics hagi fet res perquè Israel canviï de política de terra cremada a Gaza. Ara, amb Trump a la Casa Blanca, el recolzament és total i absolut. Dos psicòpates poden discutir tranquil·lament, mentre Gaza queda reduït a cendra, i la gent mort per les bombes o per la gana, especialment, les criatures. La propaganda de la FDI, segueix explicant que tots els morts son comandaments de Hamàs. Pel que sembla qualsevol milicià de Hamàs –una entitat creada per Israel-, és un comandament. Hi ha víctimes col•laterals? Es clar que si, però les FDI, no tenen cap rubor per destruir sempre escoles, habitatges u hospitals, quarters generals permanents dels comandaments de Hamàs, segons les FDI. Aquesta explicació, fa massa temps que dura, el que voldria Israel és que la població quedés confinada en silenci i agraïda per aquest botxins amb alta tecnologia. Què Hamàs va assassinar a nens, dones i homes? Es ben cert. No va enviar un avió a dotze mil metres d’alçada per llançar-los dos-cents bombes de 900 kg, cadascuna. Uns son les víctimes dignes els israelians i els altres, les víctimes indignes, tots els palestins. 

PD: Si el meu país està ocupat per un exèrcit estranger, hi lluito per el seu alliberament, això en converteix en terrorista? La resposta ha esta sempre la mateix, el més fort estableix les regles de joc. 

L'exèrcit té com objectiu a la població civil de Gaza

 

Netanyahu "s'ha tornat completament boig", la cita anava per un altre criminal. Israel segueix -el seu exèrcit-, en plena massacre bombardegen els refugiats que han tingut que marxar de les runes dels seus habitatges. Son bombardejos d'odi, fer mal, destruir al altre, especialment, els més vulnerables, vol que l'odi s'escampi  per els supervivents d'aquests camps de refugiats, i mentre la Comunitat Internacional, fa honor a la seva falta absoluta de inoperància còmplice. La Franja de Gaza, no és Israel, però aquesta CI li fa costat, implícitament, reconeix que l'únic que pot operar allà, és Israel, per això Israel tot fer tota classe de crims, a més hi ha un altre boig, Trump que avala això i més. 

 

Recomanacions musicals

 

"Areej, treballadora de l’ONG Mercy Corps a Gaza, ho resumia en un testimoni publicat per l’organització: “Creieu-me: la gent ja no es preocupa per les bombes, els coets o la mort. El que els obsessiona és el menjar. Com trobar-ne. Com alimentar els seus fills”. (Ara.cat, 17/5/25)

Obituari: Sebastião Salgado (1944-2025)

 

Sebastião Salgado

"No li agraden gens els mòbils com a eina fotogràfica, i a vegades s'ha mostrat més aviat pessimista amb el futur del seu ofici.

— El que es fa amb els mòbils no és fotografia, sinó un sistema de comunicació per imatges. La fotografia és representativa de la societat, perquè amb ella fem una part de la nostra memòria. Les revistes continuen necessitant fotografies, el teu diari necessita fotògrafs, la societat en què vivim necessita la fotografia. Les fotografies són referències històriques, així que la fotografia és necessària com a referent històric*."

Art i musica: Jan Sluyters ( 1881-1957)

 

Jan Sluyters