dimarts, 25 de març del 2025

Ressenya: El bosque oscuro (I)

 




II

La segona part de la trilogia:  [El bosc fosc] El bosque oscuro, dona idea del que podem fer per defensar-nos. El títol conté la metàfora clau d’aquesta trilogia.  Una de les fonts de coneixement humà, és l’analogia. Si al bosc hi ha caçadors i preses, llavors, cal ser el primer a aconseguir el major botí. El problema és que hi hagi masses caçadors, perquè la lluita per la supervivència farà que és transformin en enèmics. I caldrà destruir-los. Poden lluitar junts durant un cert temps, perquè estratègicament, és bo per els nostres interessos.  Però arribarà un moment que tornarem a ser enemics. Si disposo d’una avantatge tècnica finalment, podré prevaldre en la competència. 

Si això succeeix al llarg de la història de la humanitat, perquè no valdria en un context galàctic? La segona part del llibre explica les diferents estratègies per la supervivència que han creant els humans davant de l’arribada dels Trisolarians.

Així, van apareixent “Los vallados”, dins de l’Era Crítica, quant la flota de Trisolaris està a 4,12 anys llum. Sobre la Terra hi ha uns artefactes anomenats sofons que son com ulls que tot ho miren i escolten el que fan els humans. La estratègia de los “Vallados” consisteix que ells puguin pensar alguna estratègia per derrotar els trisolarians. Hi ha un “vallado” que serà fonamental en tota aquesta història, és diu Luo Ji.

Luo Ji vol saber fins a quin punt Trisolaris és una autèntica amenaça. Envia les coordenades de 244J2E1, un estel a setze anys llum del sol. “Es una estrella con tres planetas, dos de ellos de tipo Júpiter y uno terrestre” (pág.264)

Trisolaris, i el seu governant suprem, vol destruir el vallado Luo Ji (pág.266). Per Luo Ji, ha utilitzat una maledicció, contra l’estel 244J2E1. Si Trisolaris vol fer alguna cosa, farà falta molt de temps per saber si la maledicció s’ha acomplert.  Luo Ji, hiberna, vol despertar-se per veure els efectes de la seva maledicció. L’era de la Crisi, va generar diferents estratègies, una va ser el projecta Vallado, l’altre el Projecte Estels. Ací, apareix un altre dels protagonistes d’aquesta trilogia, Yun Tianming. Va ser un dels primers humans a comprar-se un estel, anomenada DX3906 i està a 286,5 anys llum. Abans de deixar la Terra, Yun Tianming, va regalar l’estel a  Chen Xin, un altre dels protagonistes de la saga. El Projecte Escala, volia fer què una sonda anés al 1% de la velocitat de la llum, i portés a un humà per trobar-se amb els Trisolarians, el protagonista del encontre serà Yun Tainming. 

Davant de la perspectiva d’un encontre en el futur amb extraterrestres, la recerca tecnològica és va incremental exponencialment. Dues noves tècniques de transmissions per enviar senyals al espai es van desenvolupar: la de neutrins i les ones gravitatòries. Aquestes jugarien un paper fonamental en el futur.

“-Indicar la posición de una estrella para otro observador en el universo está lejos de ser tan fácil como la gente se imagina. La analogía es la siguiente: sobrevuelas el desierto del Sáhara en avión y en el suelo uno de los granos de arena grita: “¡Aquí estoy!” Oyes el grito, pero ¿desde el avión puedes establecer la posición de ese grano de arena? En la Vía Láctea hay doscientos mil millones de estrellas. A todos los efectos se trata de un desierto de estrellas.” (pág.262) [vol II]



La UE no és cap potència militar!

 


Trump ha advertit a la UE que a partit d'ara, estem sols, que el paraigües nord-americà no serà de gratis, que cal rearmar-se e invertir fins el 5% del PIB. S'entén que aquest rearmament té un destinatari que son els EUA. El problema és que Trump prefereix les dictadures a les democràcies. I totes les seves accions, estan encaminades a saltar-se totes les normes constitucionals d'EEUU. Canviaran la Constitució perquè és poguí presentar  una tercera vegada a les eleccions presidencials del 2029. 

La invasió de Rússia a Ucraïna, ha fet que la UE es trobi en una posició incòmoda, perquè els aliats nord-americans prefereixen Putin a la UE. La UE és un gegant econòmic, però no pas un gegant militar, perquè l'OTAN era el seu paraigües per qualsevol eventualitat. Ara, Trump es desmarca de l'OTAN, potser caldria una cimera per parlar de tot això, però pel que sembla fan com si tot fos normalíssim. Perquè la UE ha de fer una despesa descomunal en defensa? No hi ha raons de pes per fer-ho. L'arsenal disuasoria -França, El Regne Unit-, existeix, però és molt improbable que és posi sobre la taula. I Rússia que pensa fer? Dependrà del que passi a Ucraïna. Trump vol que Rússia és quedi amb el que es va annexionar en l'anterior conflicte amb Ucraïna (2022). Si la jugada li surt bé, quines passes donarà? Voldrà les repúbliques bàltiques? Las guerra a Ucraïna demostra que Rússia és un país de tercer món. La seva capacitat aèria és inexistent, per sorpresa de tothom. Li costa reclutar soldats, i si els té és a pels incentius econòmics. Tant l'estratègia com les tàctiques militar son un desastre. Així, que l'únic que pot mostrar és la seva retòrica. Si la UE pot endeutar-se per la compra d'armament, voldrà dir que prefereix seguir les consignes d'un psicòpata com Trump, que millorar el nivell de vida dels europeus. 

dilluns, 24 de març del 2025

Solució de Netanyahu al problema palestí

 



L'efecte Trump, ha generat a Israel una mena de eufòria assassina que li permet fer el que abans era impensable. Si des de la creació del Estat de Israel (1948) fins 2024, l'horitzó semblava que en el futur -molt imprecís- hi hauria dos estats, ara, gràcies a la nova realitat mundial, veuen la possibilitat de fer desaparèixer la creació d'un estat palestí. Parlen com en temps  estiguéssim el 27 de maig de 1940. Hitler li va parlar al llavors ambaixador a París Otto Abtez, li revelà el 3 d'agost "que se proponía evacuar a todos los judíos de Europa después de la guerra (pág.133)". La illa de Madagascar, que pertanyia a la derrotada França, era el destí més natural, tal deportació fou el pla preferit dels antisemites durant dècades*.

Avui 2025, Netanyahu i els seu govern extremista amb el recolzament ideològic de Trump, Madagascar torna a ser la metàfora per l'expulsió massiva de palestins de la seva terra. Israel ha assassinat entre 50.000 i The Lancet elevada la xifra fins a 70.000 palestins. Una part molt important, son víctimes infantils que no s'ha vist des de la segona Guerra Mundial. I malgrat tot, no hi ha cap sanció al govern extremista de Netanyahu, no hi ha cap boicot ni que sigui simbòlic a nivell diplomàtic. L'aval de Trump, els dona la cobertura per fer el que abans era impensable. Hi ha una obsessió: destruir tota Gaza, buidar-la dels seus habitants. Ampliar encara més territori i reglar terres els nous colons que vinguin d'arreu del món. I si algú pregunta on aniran els palestins, la resposta és que no és assumpte seu (de Israel). Mentre la ONU expressa la seva impotència entre retòrica i silenci.  

diumenge, 23 de març del 2025