dissabte, 8 de febrer del 2025
divendres, 7 de febrer del 2025
El cor de les tenebres
El dimecres 5 parlava de l'exhibició d'atrocitats. Ara amb més informació, podem donar context a aquella informació tan esgarrifosa:
"Informacions difoses per la BBC a partir de documents interns de l'ONU, situen el nombre de víctimes femenines de la presó entre les 165 i les 167. El portaveu de l'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, Seif Magango, va explicar en declaracions a la cadena nord-americana CNN que la majoria de les dones van morir a causa del foc. Entre nou i tretze, però, van sobreviure a les flames, tot i que van ser igualment violades per la turba." (Ara.cat, 6/2/25)
La informació de Paula Lobato, explica l'origen del conflicte entre la República Democràtica del Congo i Ruanda. Cal tenir en compte que els fets és situant a la ciutat de Goma, a més de 5000 km de la capital del Congo. Milicians del grup M23 amb el suport de Ruanda porten a terme una guerra per els recursos minerals, especialment, coltan, un producte essencial per produir telèfons mòbils. I això vol dir, que Occident i la Xina estan al darrera de totes aquestes lluites fratricides.
El conflicte entre el Congo i Ruanda és remunta a l'any 1994, quan a Ruanda es va cometre el genocidi de més de 800.000 tutsis a a mans del hutus. Milers de hutus i militars responsables de les matances va fugir cap el Congo. Tal com diu la informació "va desencadenar dues guerres (1996-1997 i 1998-2003). De fet, encara avui, grups armats hutus, com les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda (FDLR), operen a l’est de la República Democràtica, i el govern ruandès acusa el de Kinshasa de protegir-los."
"L'M23 (Moviment 23 de Març) està format per exmilitars majoritàriament tutsis, que es van alçar en armes el 2012 contra el govern congolès. Des del 2021, l’M23 ha tornat a guanyar força, fins que, recentment, ha pres el control de Goma. En les últimes hores d'aquest dijous, la seva força és tal que han nomenat un nou governador de la província de Kivu del Nord."
El caos a Goma implica el desplaçament de civils atrapat entre el foc creuat entre milicians del M23 i forçes del exèrcit de Burundi. "Metges Sense Fronteres adverteix del risc d'un brot de còlera per la presència de cadàvers als carrers i la manca d'accés a l'aigua potable.". L'assassinat de les dones, violades i cremades, més de 160, no és més que la torna d'un conflicte on l'odi, la rancúnia, la venjança, i sobretot, la riquesa minera donen com a resultat, que estats fallits, siguin escenaris de mort per els més dèbils, les dones i les nenes.
dijous, 6 de febrer del 2025
dimecres, 5 de febrer del 2025
Exhibició d'atrocitats !
"L'M23 (Moviment 23 de Març) és una milícia formada per almenys 8.000 homes que opera a l’est de la República Democràtica del Congo amb l'objectiu de controlar els enclavaments miners."(Ara.cat, 29/1/25)
PD: Aquesta és una d'aquelles noticies condemnades a pàgines molt interiors. Sembla que ser dona, negra i pobre -el que passa malauradament a Àfrica- no dona per enlairar-se a primera pàgina. El fet de violar-les i cremar-les no és més que una dada menor.
La Franja de Gaza serà la "Riviera del Pròxim Orient" (neteja ètnica)
Un egòlatra i un criminal de guerra asseguts dins del Despatx Oval de la Casa Blanca. El criminal de guerra no pot anar a cap lloc perquè hi ha una ordre de detenció, però al paradís nord-americà, pot sentir-se segur. Si fem cas de les declaracions de Trump, no hi ha problema a la Franja de Gaza, pensa reconstruir la Franja com la "Riviera del Pròxim Orient". S'entén per els colons jueus, no pas per els palestins de la Franja.
Trump a dibuixat un nou pla en el que " “Ens apropiarem [de Gaza] i serem responsables de desmantellar totes les bombes perilloses sense detonar i altres armes al territori, anivellarem el terreny, eliminarem els edificis destruïts, l'aplanarem, crearem un desenvolupament econòmic que proporcioni una quantitat il•limitada d'ocupació i habitatges per a la gent de la zona; farem un treball genuí per aconseguir alguna cosa diferent”. Per Trump, apropiar-se és el nou objectiu geoestratègic, apropiar-se de Groenlàndia, Panamà, i ara Gaza. Això és una novetat mundial. Segons Trump, amb la mirada còmplice de Netanyahu, Gaza és un "lloc desafortunat", i per això el millor per tothom que els palestins de la Franja marxin. I afirma amb tota la patxoca del món: "Aquesta no ha estat una decisió presa a la lleugera, totes les persones amb les quals he parlat els agrada la idea que els Estats Units posseeixin aquest terreny, el desenvolupin i creïn milers d'ocupacions amb alguna cosa que serà magnífica en una zona realment magnífica que ningú coneixeria.” En pregunto amb quins a parlat d'això? Segur que amb Netanyahu, devia somriure davant l'escenari màgic que inventava Trump.
El nazis volien que tots els jueus anessin a Madagascar, desprès van pensar un altre cosa, ara Trump vol que els palestins s'han vagin a Egipte i Jordània perquè segons ell: “sento que el rei de Jordània i també Egipte obriran els seus cors i ens donaran el tipus de terra que necessitem per aconseguir això i perquè la gent pugui viure en harmonia i en pau”. Llegint la frase no saps si riure o enrabiar-te.
Tots els problemes del món son fàcilment resolubles, però cal tenir l'enginy d'una ment oberta per fer un pas endavant. De tot aquest discurs delirant, hi ha una afirmació ben certa quan diu que la "Franja ha estat un forat de l'infern*". No diu que això ha estat possible -62000 morts palestins-, per la col·laboració inestimable d'Israel i la ajuda incondicional d'EEUU.
dimarts, 4 de febrer del 2025
Per entendre el fenomen Trump
L'article de David Brooks, Com fracassarà Trump (Ara.cat, 1/2/25), explica de manera entenedora les fonts on Trump beu i el model de societat que enyora imaginàriament.
La principal crítica de David Brooks a l'enfocament de Trump per governar se centra en la seva naturalesa disruptiva i la seva manca de visió institucional, cosa que, segons Brooks, és una fórmula segura per a la inestabilitat. Brooks argumenta que Trump, en definir-se a si mateix i al seu gabinet com a "disruptors," busca desmantellar els sistemes existents. Aquesta estratègia, encara que pot ser efectiva al sector privat, és perillosa al govern, on podria portar al col•lapse d'institucions importants com el departament de Defensa, el sistema judicial i les escoles.
Altres punts de la crítica de Brooks a Trump són:
• Manca de solucions pràctiques: Brooks assenyala que Trump, encara que identifica problemes reals com la inflació i les fronteres, no té una teoria convincent per abordar-los. El seu enfocament se centra més en la crítica i la destrucció que no pas en la construcció de solucions efectives.
• Nostàlgia pel segle XIX: Trump sembla idealitzar el segle XIX, una època que Brooks descriu com a inestable, amb múltiples recessions i depressions. Brooks critica aquesta visió nostàlgica com una estratègia per connectar amb certs votants, però que no té relació amb les necessitats del present.
• Estil de lideratge: Brooks suggereix que l'estil de lideratge de Trump, basat en la concentració del poder en la seva persona, és propi d'una “monarquia electoral” i porta a la corrupció i disfunció administrativa.
• Populisme sense visió: Brooks argumenta que el populisme de Trump, tot i reflectir la ira de molts ciutadans, és incapaç d'oferir solucions als problemes actuals. A diferència del moviment progressista del segle XX, que va transformar la indignació populista en institucions efectives, l'enfocament de Trump és simplement destructiu.
• Manca de respecte per les institucions: La tendència de Trump a menysprear les institucions establertes és una recepta per al caos, segons Brooks. Les ruptures massa ràpides, segons la història, empitjoren els sistemes de govern.
En resum, la principal crítica de Brooks és que l'enfocament de Trump, basat en la disrupció i la crítica sense una visió constructiva, és ineficaç i perillós per al funcionament del país. Brooks destaca la diferència entre els que actuen amb voluntat de ruptura i els que actuen amb voluntat de reforma. En el cas de Trump opta per la primera oblidant-se de la segona.
dilluns, 3 de febrer del 2025
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)