Alto el foc al cementiri!

 

La devastació a la Franja de Gaza te una dimensió desconeguda des de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu de Israel és literalment, annexionar-se la meitat del territori fins Wadi Ghaza. L'altre objectiu, aquest d'us domèstic és el retorn dels segrestats, es parla de 33 ostatges. A qui no hi ha converses, perquè Israel ha assassinat a 46.600 palestins. El furor homicida del govern de Netanyahu és proporcional al fet de no haver aconseguit ni la destrucció de Hamàs ni el retorn de tots els ostatges. "Mes a prop que mai", una frase retòrica que amaga un autèntic genocidi contra la població civil, especialment, a dones i infants.

Una guerra de tercer món

 

Putin deu estar molt desesperat per portar soldats de Corea del Nord a la seva guerra patriòtica contra Ucraïna. A Rússia ningú vol anar a la guerra!  Una guerra que s'allarga en el temps i on no hi ha més que morts i destrucció, per les dues parts. Ucraïna no pot guanyar, però Rússia tampoc. Per guanyar temps, el dictador Putin ha demanat el seu soci,  Kim Jong-un, l'altre sàtrapa de Corea del Nord, ajuda humanitària en forma de carn de canó humana. Munició i soldats son el profitosos resultats de les converses entre aquests dos grandiosos estadistes mundials. Haurem d'esperar poc perquè un altre interlocutor s'ha afegeixi a les converses, Donald Trump, que pel que sembla te molt bona sintonia amb el altres dos dictadors. 

Aquest soldats no saben on estan ni perquè lluiten. En un món tancat,  com Corea del Nord, la propaganda i la mentida son consubstancials els règims dictatorial. Li van dir que "només era un entrenament". Es molt creïble la idea de suïcidi abans de rendir-se. Es fa difícil comprendre quin paper poden tenir uns soldats  que venen d'un altre planeta (un món tancat on tot és mentida). Dona angunia comprovar el nivell d'intel·ligència d'aquesta guerra on hi ha un exèrcit de còmplices especialment a Rússia.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Marie Vorobieff (1892-1984)

 

Marie Vorobieff

Groenlàndia: Go home!

 

Hi ha moments per fer broma i d'altres que cap respostes fermes. I ara toca a la UE explicar a Donald Trump que l'illa de Groenlàndia pertany a Dinamarca, com Panama pertany a Panama. La falta de capacitat per destriar realitat i desitjos és un símptoma alarmant de la mena de mandataris que son escollits per la gent, on allò que deien els grecs, la hybris, la falta de mesura és una autèntica infermetat. Sembla que aquests personatges estiguin tallats per el mateix patró, son psicòpates funcionals que és mouen en aquest món que ha perdut el rumb des de fa dècades. Trump deu imaginar que encara estem en els temps on Alaska va poder ser comprada el imperi rus per 7,2 milions de dòlars l'any 1867. La compra del territori suposava també que les habitants dels territoris passaven a la jurisdicció americana, sense cap consulta, naturalment.

Què succeiria si EEUU envaeix Groenlàndia? Què diria la OTAN? La realitat seria similar al drama ucraïnès. Així com l'ocurrència sobre Groenlàndia demostra el perfil surrealista de Trump, l'annexió de Panama, el seu canal, ja no en sembla tant surrealista. Per desgracia per Panama no posseeix arsenal atòmic, estil Corea del Nord, i tenint en compta la asimetria de forces, serà fàcil fer firmar al govern de Panama un nou tractat per els propers mil anys -aquesta xifra és imprescindible-,  perquè EEUU poguí tutelar els destins d'una via importantíssima per els interessos nord-americans. Desprès vindria el canal de Suez, però de moment ho deixem així. 

Recomanacions musicals

 

Nit de Reis