Trump i el terrorisme

 

Segons Trump, tot això que passa els EEUU és culpa del terroristes estranger! Però, una vegada més és mentida. Allò que convé per explicar el seu relat és la veritat, la resta no cal pensar-hi. Els atemptats a New Orleans com a Las Vegas, son obra de ciutadans nord-americans. En el cas de Las Vegas, davant del Hotel Trump, l'autor,  Matthew Livelsberger, era membre de les forçes especials, de permís. Quan els fets no agraden, Trump i els seus llancen tot un joc pirotècnic contra els sospitosos habituals, es a dir, Biden i la immigració. No deixa de ser inquietant, que a mesura que s'acosta la investidura de Trump a la Presidència, hi hagi una onada de atemptats. 

Ferreres i el seu ull clínic!

 

Recomanacions musicals

 

Arriba el 2025!

 

Finalitza un any infernal. Aquesta nit, hi haurà moltes celebracions, però el món va a la deriva. La violència generalitzada a Gaza, Ucraïna i la multitud de noticies tràgiques -pobresa, desigualtats, migracions, violència els més dèbils, injustícies descomunals arreu del món, també a casa nostre, emergència climàtica-,  desmenteixen els eslògans oficials. Un món on tenim un colla de psicòpates altament funcionals dirigint països. Una plutocràcia que ha arriba a Washington, seu del desordre mundial. I al costat d'aquests fabricants de mentides, nosaltres. No demanaré els tòpics habituals, però si podem fer és petits gestos perquè el nostre món no sigui tan despietat com ho és ara mateix. Ja sé que hi ha molta gent que lluita perquè el món no sigui tan cruel, per ells i tota la gent que treballa per millorar-lo, que el proper any, sigui una mica millor, no deuria ser tant difícil d'aconseguir-ho.

A Gaza no hi haurà Cap d'Any!

 

Recomanacions musicals

 

"El dur hivern està fent estralls a la Franja, però també la falta de refugi. Malgrat això, les autoritats israelianes mantenen bloquejada l'entrada a Gaza de mantes, matalassos i altres subministraments per a l'hivern, segons ha destacat també el representant de les Nacions Unides." (Ara.cat, 28/12/24)

Una tarda a l'opera

 

La Rambla

Liceu

Un ple quasi absolut va acomiadar-se de les representacions de Madama Butterfly. Un obra de Puccini, que amb els ulls actuals fa mal de veure. No sóc expert en l'òpera. Una obra que la primera part és lenta, en moments musicals excel·lents, amb veus el seu lloc. Però la història es inversemblant i plena de tòpics insofribles. A la segona part, Saroa Hernández (Madama Burterfly) fa un autèntic recital plena d'emocions i expressivitat. Per dir-ho en breus paraules, l'obra s'ha aguanta per ella. La historia que conte Puccini es pot resumir molt breument així:

Un "canalla", Benjamim F.Pinkerton (Fabio Sartori) vol tenir el llit calent cada nit, i res millor que ajudat per Goro (Pablo García-López) li busca una noia per no sentir-se sol. El "casament"  és renova cada mes, així, quant ell marxi a casa seva els EEUU, serà com si mai hagués estat casat. I Pinkerton, tinent de la marina  nord-americana, marxa alegrement al seu país. La "bleda" de Cio-Cio-San (  Madama Burterfly) l'espera amb el cor tendra, exactament com les bledes. Mentre ella, no te cap dubte que tornarà, la seva criada, la Suzuki (Teresa Ierivolino) no ho te gens clar. Passa el temps, i des de la seva casa, aclaparada per la falta de diners, l'arribada del seu estimat és la llum per oblidar totes les penúries.  Ella te un fill de Pinkerton. Però ell no sap res d'això. Li envia una carta al cònsol americà, Sharples (Thomas Mayer), un cavaller que res més pensa en els interessos del seu país. Pinkerton no volia venir, però assabentat del fill torna a Nagasaki, on viu Madama Burterfly.

La bleda

El canalla 

El retorn no és com s'ha esperava la dona que havia donat el seu cor al cavaller estimat. Tot comença a fer-se fosc. El "canalla" Pinkerton, no s'ha atreveix a parlar directament amb ella. Però ell vol el seu fill. S'ha casat amb una dama del seu  gust, ella l' acompanya. Tothom vol el millor per el nen, i ningú pensa en la pobra Cio-Cio-San. Ella no està disposada a viure de manera indigna, i no veu un altre sortida que la mort dolça del seppuku (Harakiri). Amb la seva mort, tothom aconsegueix el que volia, especialment, els Pinkerton.

Cantants

Paolo Bortolameolli

Tothom aplaudeix l'obra, especialment, per la Saroa Hernández, en el seu brillant paper.  Paolo Bortolameolli, director de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, també és aplaudit amb ganes. Tots els cants ha sortit a rebre l'homenatge del públic. Jo no he vist masses representacions d'òpera, però aquesta Madama Burterfly no encapçala la meu exigua llista.