dissabte, 26 d’octubre del 2024
dilluns, 21 d’octubre del 2024
Alexandre Riquer vs Eugeni D'Ors: a propòsit del català
.jpg)
El camí del GR-7 va arribar fins a Sant Pere Sallavinera. Des d'allà van anar en autocar fins a Calaf. Al poble hi ha la figura de Alexandre Riquer (1856-1920) fill de Calaf. Una plaça i el nom d'un institut dona fe del reconeixement de la seva figura -poc coneguda-.
Alexandre Riquer, un polifacètic artista, especialment, va cultivar els cartells, dins de la corrent modernista. Alexandre Riquer, és va trobar atrapat en una disputa amb Eugeni D'Ors, per qüestions que avui diríem de rigorosa actualitat.
En un article de D'Ors* deia:
"Me'n descuidava! Hi ha hagut una petita excepció -parla sobre la llengua catalana- L'Alexandre de Riquer ha volgut ésser, ningú sap per què, la nota discordant, redactant en castellà un dels cinc prefacis del catàleg... -Tots ho havem sentit molt, per Riquer" (4-11-1911)
Al dia 6-11-1911, d'Ors torna a la càrrega.
"El meu il·lustre amic l'Alexandre de Riquer, m'adreça uns mots amables per a dir que, al redactar en llengua castellana son pròleg a la darrera exposició del Faianç, havia cedit a un sentiment de deferència envers l'un dels expositors, no nascut aquí.
D'Ors exposa el seu punt de vista sobre aquesta deferència.
"Tot està, doncs, en saber, Riquer caríssim, si el pintor Nestor va demanar-vos que li traduïssiu al català el pròleg que corresponia a la Laura Albéniz. Si ell no us ho demanà, tinc por de què la vostra galanteria pequés d'excés. I una galanteria amb excés corre sempre el risc de deixar de ser-ne. La galanteria, com el gust, se xifra sempre en un "ne quid nimis [res en excés]". (pàg.131)
Aquesta picabaralla demostra que com dei el mateix D'Ors: "Quan se tracta de l'esperit, no hi ha a Catalunya sinó un vehícul verbal. Tothom sabia que el català és la nostra única llengua oficial, per a coses d'intel·ligència." (pàg.130)
Malgrat el temps transcorregut, avui no hem anat massa lluny d'aquestes picabaralles. Quan una llengua es dominant té al seu abast, tots els mecanismes de poder i qui rep el rebre és la llengua minoritzada i criminalitzada -el 25% és un exemple-.
diumenge, 20 d’octubre del 2024
dissabte, 19 d’octubre del 2024
divendres, 18 d’octubre del 2024
El Cometa A3 Tsuchinschan ha il·luminat al exèrcit israelià!
La mort de Sinwar, líder de Hamàs sembla haver despertat una eufòria, dins d'allò que es diu Comunitat Internacional, fora de mida. Israel, pel que sembla literalment, s'ha trobat Sinwar sense voler-ho. Tot un exemple de com funciona la intel·ligència militar. El cas és què Sinwar es el cervell dels atentats i assassinats dels 1200 israelians morts el 7 de novembre del any passat. En el món de la narrativa, Sinwar és un assassí sense ànima. En canvi, si assassines a 42.438 palestins, encara tens opcions per aspirar a aconseguir el proper premi Nobel de la Pau. Si tothom a la Franja de Gaza és un milícia de Hamàs, la mort de Sinwar, no farà canviar el drama que pateix Palestina. Quina mena d'assassins retenen encara els ostatges?
dijous, 17 d’octubre del 2024
Deportar a camps de concentració
L’ extrema dreta guanya posicions dins de la UE. Von der Leyen vol copiar el model de Meloni per la immigració il•legals. Adéu els drets humans. Instal•lar camps de concentració a països tercers on ficar el nouvinguts en un espai sense cap cobertura legal. L’obsessió del immigrat com a figura del enemics ha fet forat per obra i gràcia de l’extrema dreta, que atia la por en unes societats cada vegada més desnortades i amb dubtes existencial sobre el seu futur, en un món on el futur és cada vegada més incert, especialment, per les classes mitjanes. L'espantall del immigrant que ve a treure’l del seu lloc de treball, de les seves ajudes, dels seus serveis. Per això, son els nou paries sense cap suport ni nacional ni supranacional. Externalitzar la immigració, el països receptors no ho fan de gratis. Però la UE pagarà per no veure els immigrats. Ja és fa amb Turquia, Líbia –un estat fallit-, Marroc, Tunisià, i el que faci falta. Ara a Albània, un país que te que fer el que li manin, per somiar entrar-hi a la terra promesa de la UE. Tots els nostres polítics que s’omplen les boques de retòrica buida estan ara mateix respirant tranquils perquè pensen que la extrema dreta no tindrà arguments per seguir el seu pla de buidar de contingut el model de valors democràtics. Estem dins del autoritarisme postdemocràtic, però encara no volem reconèixer. El nostre nihilisme farà que encara no hem vist el que es dibuixa al horitzó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)