Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Modernisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Modernisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Alexandre Riquer vs Eugeni D'Ors: a propòsit del català



El camí del  GR-7 va arribar fins a Sant Pere Sallavinera. Des d'allà van anar en autocar fins a Calaf. Al poble hi ha la figura de Alexandre Riquer (1856-1920) fill de Calaf. Una plaça i el nom d'un institut dona fe del reconeixement de la seva figura -poc coneguda-.

Alexandre Riquer, un polifacètic artista, especialment, va cultivar els cartells, dins de la corrent modernista. Alexandre Riquer, és va trobar atrapat en una disputa amb Eugeni D'Ors, per qüestions que avui diríem de rigorosa actualitat. 

En un article de D'Ors* deia: 

"Me'n descuidava! Hi ha hagut una petita excepció -parla sobre la llengua catalana- L'Alexandre de Riquer ha volgut ésser, ningú sap per què, la nota discordant, redactant en castellà un dels cinc prefacis del catàleg... -Tots ho havem sentit molt, per Riquer" (4-11-1911)

Al dia 6-11-1911, d'Ors torna a la càrrega. 

"El meu il·lustre amic l'Alexandre de Riquer, m'adreça uns mots amables per a dir que, al redactar en llengua castellana son pròleg a la darrera exposició del Faianç, havia cedit a un sentiment de deferència envers l'un dels expositors, no nascut aquí. 

D'Ors exposa el seu punt de vista sobre aquesta deferència. 

"Tot està, doncs, en saber, Riquer caríssim, si el pintor Nestor va demanar-vos que li traduïssiu al català el pròleg que corresponia a la Laura Albéniz. Si ell no us ho demanà, tinc por de què  la vostra galanteria pequés d'excés. I una galanteria amb excés corre sempre el risc de deixar de ser-ne. La galanteria, com el gust, se xifra sempre en un "ne quid nimis [res en excés]". (pàg.131)


Aquesta picabaralla demostra que com dei el mateix D'Ors: "Quan se tracta de l'esperit, no hi ha a Catalunya sinó un vehícul verbal. Tothom sabia que el català és la nostra única llengua oficial, per a coses d'intel·ligència." (pàg.130)

Malgrat el temps transcorregut, avui no hem anat massa lluny d'aquestes picabaralles. Quan una llengua es dominant té al seu abast, tots els mecanismes de poder i qui rep el rebre és la llengua minoritzada i criminalitzada -el 25% és un exemple-.


dimarts, 14 de juny del 2022

Delta d'Ebre ( i III)

 Dia 3




Hem fet les maletes i hem anat a esmorzar un bufet lliure. Des de l’habitació fins el lloc tenien 20 mts. Esmorzar discret. Els cambres eren sud-americans, un noi i una noia. Hem baixat el cotxe fins al Mercat al costat del riu on hi ha un munt de aparcaments i zona blava. Hem començat per buscar informació a l’oficina de turisme ubicada al costat del Museu de Tortosa dins del complex Modernista. Un noi molt atent ha desplegat el mapa de la ciutat hi ha explicat els lloc d’interès. 



El primer objectiu ha estat per el Reials Col•legis. Edificis renaixentistes. Uns plafons informatius et donava la informació corresponent. 








El segon lloc la Catedral, un edifici monumental, una barreja d’estils què el fa singular. Hem fet la visita  per dins seguint les fletxes corresponents. Hem vist també el refugis antiaeris de la Guerra Civil. Dins la Catedral, l’espai és enorme, no sé si dins hi ha Déu, però si volien impressionar, ho aconseguien, sobretot si ets creient.











Hem passejat, amb gent anant a comprar o anant a la feina o a fer qualsevol gestió, la ciutat era viva, res a veure amb el primer dia. Hem entrat a prendre  un tallat al Mercat, un edifici singular i enorme. Un lloc bonic on hi havia parades de tota mena. Una noia, hi havia tres, ens ha fet el tallat, parlava en català!












Desprès hem anat a Cambrils. No hi havia estat mai. El trajecte per la A7 ha durat 45’. No tenia ni idea que podíem trobar-nos. Hem deixar el cotxe al costat de la Riera d’Alforja. Hem anat per el Passeig de les Palmeres. Molta gent, molta gent en bicicletes, molts estrangers de la tercera edat. Hi havia gent fent cua per fer un petit creuer amb catamarà. Hem dinat al Acuamar. Molt bo el restaurant, tant per la cuina com els cambrers.




A aquelles hores (15h) el millor era tornar a casa. Hem tornar a la A7 fins a casa.