Un any de venjança

 

Avui fa un any del atac de Hamàs a la frontera amb Israel. Desprès d'aquest any, l'únic que ha hi és la mort i la destrucció. La desfeta moral d'Israel no donarà pau els seus morts. La resposta d'Israel a Hamàs ha estat la destrucció de la Franja de Gaza. Amb 41.870 morts i 97.166 ferits, Gaza, viu avui un infern. Els 1.200 morts israelians, en els atacs de les milícies de Hamàs, seran recordats pel Estat jueu. Els de la Franja de Gaza, no tindran cap recordatori. Israel i el seu govern, ha estat capaç de ampliar la guerra fora dels seus límits geogràfics. Sap què Occident mirarà cap a un altre lloc, mentre l'aviació israeliana destrueix els seus enemics, què pel que s'ha vist son tots les civils què desarmats moren sota les bombes intel·ligents. No, avui, és un dia de dol, però no només a Israel, també per tots els morts innocents de la Franja de Gaza, Cisjordània i el Líban. 

Recomanacions musicals

 

Furor homicida de la mà de l'aviació israeliana

 

Gaza i el Líban son ara mateix centre de la destrucció per obra i desig de Netanyahu què ha vist amb aquest furor homicida, una oportunitat per mantenir-se en el poder. Destrucció i mort és el missatge de Israel els seus enemics, és a dir, qualsevol persona que estigui a l'abast de l'aviació assassina que pot bombardeja amb moltíssima tranquil·litat Gaza o el Líban. No sé si han escoltat el soroll d'avions de combat. Quan veus exhibicions aeronàutiques -estic pensant en Xixón [Gijón]-, el so quan els tens a sobra impressiona i et deixa sense aler, son màquines per matar, però a Xixón, no és més que una exhibició. Ara imaginin aquest so mortífer a Gaza o el Líban, allà no van a cap exhibició, venen a matar i destruir, imagino la por, l'angoixa i el pànic  que ha de suposar tota la gent al sentir el seu so de mort. Miles de nens i nenes, tenen que suportar aterrits aquestes manifestacions de terror i comprovar desprès si els pares o els germans o coneguts segueixen vius, quan marxen aquests missatges de la mort. Vivim en un món tant desordenat i malèfic què hi ha moments que no sé si deixar d'escriure, però no, clamarem al desert, perquè quina cosa és pot fer?

 

Art i música: Julian Onderdonk (1882-1922)

 

Julian Onderdonk

Israel pot destruir la indústria petroliera del Iran?

 

Iran situat a 1800 km de Beirut vol defensar la seva representació militar al Líban - Hassan Nasrallah-. Israel pot atacar qualsevol objectiu amb la cantarella de sempre, defensar-se, però el que resulta de tot això, és la destrucció sistemàtica de ciutats senceres. Desprès de les bombes dins del cercapersones, ara toca destruir el Líban. Mentre la comunitat internacional fa veure que Israel té tot el dret del món a defensar-se. Pot fer-ho també l'Iran? La resposta, esclar, és un no rotund.  Les capacitats militar d'uns i altres és decanten de manera absoluta a Israel. Especialment, a l'aviació què és molt superior al Iran. La distància entre Teheran i Tel-Aviv és massa gran perquè un atac amb míssils no massa sofisticats, per les imatges que s'han vist, poguí afectar a les defenses israelianes. Potser va ser una advertència, una manera de dir que també ells poden fer-ho. Ara cal esperar la reacció -sempre desproporcionada- d'Israel. Iran és xiïta, mentre la resta de països musulmans son sunnites, així que difícilment hi trobarà massa audiència en la resta de països de l'àrea. Què pensen fer Rússia i Xina? 

  

Israel aconsegueix objectius vitals

 

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 

Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.