Gaza arriba a Nova York

 

El  establishment (sistema) castiga els estudiants (amb un suspèn) que s'atreveixen a protestar contra la campanya del terror per part de Israel. En el paradís de la llibertat, hi ha qüestions intocables. I sembla que el conflicte Israel-Palestina toca una fibra molt sensible per aquest establishment. El govern nord-americà avala sense cap mena de fissura la destrucció de Gaza i l'assassinat indiscriminat de la població civil. És lògic que actuï, en conseqüència. Parlar del consens de Washington (1989), pot semblar fora de joc, però els EE.UU hi ha qüestions inamovibles i Israel és una d'elles.

Barça-València: Lewandowski!

 

Qualsevol que miri el resultat pensarà que el Barça ha estat superior al València, però la realitat ha estat un altre. El Barça no sap defensar-se. Hugo Duro (27') Pepelu (39') han posat al València per davant del marcador. Errades de Ter Stegen i Araujo fent un penal claríssim, han eclipsat el gol de Fermín (22') de cap a la sortida un corner. Un València que podia haver ampliat el marcador.Al 45' la jugada clau, el porter del València  Mamardashvili toca amb la mà una pilota de Lamine Yamal fora de la seva àrea, tothom ha vist la mà, però ha tingut que ser el VAR qui rectifiques a l'àrbitre. Això ha comportat l'expulsió del porter. Amb un jugador menys i un nou porter  Jaume Doménech, ha acabat la primera part.

La segona ha començat molt bé, perquè al 50' Lewandowski empatava el partit. Al 82' un altre cop Lewandowski feia el 3-2, i per rematar la nit, el propi Lewandowski feia el definitiu 4-2 de falta directa, al millor estil Messi. I malgrat tot, el València podia haver empatat si el 73' Pedri no apareix miraculosament  per treure-li la pilota a Diego López. Un final feliç, però que deixa la sensació que els problemes de fons segueixen igual. Un partit com aquest, a la Champions hauria estat catastròfic, seria bo que Xavi prengués nota que amb una defensa tant tova i sobretot tan lenta no és pot jugar així amb defensa.

Sud-àfrica: Commemoració agredolça!

 

El dia 27 d'abril de 1994 van haver les primeres eleccions amb sufragi universal, a Sud-àfrica. El règim de  l’apartheid queia definitivament. Un règim què EE.UU va voler apuntalar fins l'últim segon. La figura de Mandela va ser la referència política i moral del nou règim. L'abisme entre blancs i negres era enorme. Desprès de tot aquest temps, Sud-àfrica no acaba de sortir del seu particular pou. Malgrat tenir riqueses enormes -matèries primeres: platí, crom, manganés, titani, or, vanadi, ferro, cobalt, fosfat i urani-  la pobresa segueix estesa fins a un 40% de la població. Les diferències entre blancs i negres segueix sent massa dolorosa. El 9% de les feines millor pagades son dels blancs i el 80% de les pitjor pagades son per negres. Existeix una classe mitjana que ha crescut al ritme de la democracia. Llavors, on va a parar aquesta riquesa? La clau, és el sistema polític, en mans de l'ANC (  Congrés Nacional Africà). Un dels problemes greu que hi ha son els seus mandataris. Un part dels dirigents polítics s'han convertit en milionaris! Corrupció, mala gestió.

Recomanacions musicals

 

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax immillorable. Imprescindible

Art i musica: Henri Le Sidaner (1862-1939)

 

Henri Le Sidaner

Ucraïna com excusa per el rearmament

 

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat  per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

Alliberar les ostatges i massacrar els palestins

El cor internacional de veus blanques, vol què Hamàs alliberi els ostatges retinguts des de el 7 d'octubre. Això demostra la seva empatia per aquestes 200 persones encara retingudes per les forçes del mal de Hamàs. Llàstima que aquest cor tant blanquíssim no faci una exigència a Israel i EE.UU per deixar de massacres a la població civil i les 34.000 persones assassinades per les forçes d'ocupació israeliana. Una vegada més es demostra l'abisme en la consideració entre víctimes dignes  -els hostes israelians- i les víctimes indignes -tota la població palestina-.