Com Déu utilitza a Israel per fer màrtirs a cabassos!

 

Noticies com aquestes demostra fins a quin punt el govern d'Israel ha perdut la mesura de totes les coses. Una hybris incommensurable fa que Israel busqui i destrueixi amb els seus drons intel·ligents els fills i nets del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, que no es troba a Gaza, sinó a Doha. Utilitzar la família sembla una venjança més de la Màfia que no d'un Estat, però a Israel tot és possible.  I desprès, les paraules de Haniyeh et deixen sense alè: "Estic agraït a Déu per l'honor que m'ha donat en la mort de tres dels meus fills i d'alguns dels meus nets". És a dir, per ell, Israel no és més que un instrument què utilitza el seu Déu per honorar-lo. Amb aquesta mentalitat, la matança a Gaza és un autèntic happening de Déu!. Demencial!

Frases memorables: Francesc Cambó

 

(...) la implantació de la jornada de vuit hores en els moments que tingué lloc, fou una de les més grans bogeries que la Humanitat ha comès en el curs de la història. [...] No tot el sofriment li ve a l'obrer de la duració del treball; no tot el benestar ha de venir a l'obrer de les hores de descans; que en el moment en què un major descans significa una major intensitat en sofriment per un major cost de la vida, no compensat amb augment del salari. La disminució de la jornada és en perjudici i en sofriment de l'obrer* (pàg.291)".  

Hi ha frases que deixen poc marge per la interpretació. A Espanya el govern de Romanones va fer efectiva la jornada de vuit hores el 4 d'abril de 1919. Un dels desencadenants va ser la vaga de la Canadenca al 5 de febrer. En aquesta vaga, a Barcelona, van tenir noms estel·lars com Joaquim Milans del Bosch i Severino Martínez Anido, responsables militars a Barcelona. Una dinàmica d'extremisme per tots el bàndols, va generar un locaut patronal que va fer descarrilar el govern a Madrid de Sánchez de Toca.

La maldat guanya terreny a Israel

 

Matar de fam els nadons a Gaza, no té cap cost per l'Estat de Israel. Ja pot cant Scholz:" No ens podem quedar de braços plegats veient com els palestins es moren de gana". Això és Europa! L'últim baluard de la civilització. Netanyahu és el fill de puta dels EEUU -perdó per l'expressió-. Li donen tot el suport del món. Matar a nadons de fam incòmode a la UE, però no tant per trencar relacions diplomàtiques amb Israel, és el nostre aliats, la democracia dins del infern teocràtic. Gaza espera una nova tongada de destrucció, si per fi, és compleixen les amenaces de Netayahu de conquerir Rafah. No queda pedra sobre pedra, però a ell tant li fa. La UE està a favor dels drets humans, sempre que siguin els drets humans d'aquells que s'ajusten allò que volen, i els palestins, tots i els de Gaza, nadons inclosos no entren en la categoria de víctimes respectables, per això la UE vol guanyar temps, és a dir que morin tots els que han de morir.  Hi ha una dita citada al llibre de Josep Maria Esquirol*  del Talumud que diu així: "El futur del món depèn de l'alè dels nens que van a escola".   Sembla que Netanyahu i tots els que li donen suport -i son molts-, no volen cap futur per aquest nadons gazatins.

Replegament israelià de Gaza

 

L'exèrcit israelià amb un acte de bondat i generositat sense precedents abandona momentàniament Khan Yunis i es replega cap el nord. Per la fotografia que il·lustra la noticia, aquest edificis en peus, demostra la humanitat del exèrcit jueu. També hi ha preocupació perquè aquest edificis pugin ser ocupats per els comandament de Hamàs. L'exèrcit ha generat una onada d'amor entre la població palestina de Gaza. La seva humanitat en el tracta els indígenes ha sigut molt ben valorada per els supervivents. Marxen perquè ara la fam i les infeccions puguin acabar la feina que van començar el gloriós exèrcit israelià.  

El PSC vol oblidar el 1-O

 

Fotografia coral, que demostra que tots ells poden ser intercanviables, per qualsevol i no ho notaríem. Aquest és el problema de les llistes tancades dels partits polítics. Com no tinc una bona visió, no veig ve ni el candidat per Barcelona, ni de cap altre circumscripció. Una fotografia de grup molt llunyana i deshumanitzadora. Desprès, a l'hora de la veritat, hi ha un nom, és Illa, un candidat tant poc atractiu per el seu tarannà gasiu, què amb un lema encara més gasiu, dona molta mandra anar a votar per ells. De fet el PSC és la terminal pedrosanchista de Madrid. Diu el seu lema: "Ara Toca Catalunya". Fa de mal dir aquest eslògan de campanya, perquè  llavors sorgeix la pregunta, és que no toca fins ara? A tots els partits, caldria preguntar-li'ls amb  quins partits estan disposats a fer pactes i amb quin no. 

   

Recomanacions musicals

 

Musica emotiva y brillant. Como títol del tema, en honor a Ramsès II, la musica flueix amb energia y vitalitat, mínim desplegament de mitjans i màxima sonoritat: Excepcional.

Art i musica: Berthe Morisot (1841-1895)

 

Berthe Morisot