"El mateix dia va ser executat, també al garrot vil, el fugitiu de l’Alemanya de l’Est Georg Michael Welzel, conegut com a Heinz Ches, de trenta anys. L’obra teatral La torna, d’Els Joglars, era una sàtira que partia justament del cas de Heinz Ches*." (Ara.cat)
L'article d'en
David Fernández, Puig Antich (Ara.cat, 1/3/24), explica molt bé el seus cas i el context polític i judicial en el què és va desenvolupar la seva condemna.
No puc deixar de transcriure el que diu José Ribas sobre aquells fets:
"(...) I aquest [fa referència al moviment estudiantil] va tornar a fer el ridícul. El 2 de març, el règim executà a un militant del MIL, Salvador Puig Antich, mitjançant el garrot vil. Tenia vinti-sis anys. Les últimes paraules que va escriure foren: "¡Salut i anarquia!".
La premsa de la ciutat [Barcelona] seguia a peu clucs les consignes oficials i titlla a Puig Antich de gàngster sense contacte polític que atracava bancs i que havia matat a un policia en el moment de la seva detenció. I qualificava al seu grup com a banda de foragits. La premsa més procliu al règim el titllà d'anarquista violent. (...) Només el vespertí madrileny "Informaciones" presentà a Puig Antich com un afiliat a un grup subversiu de tendència anarquista que pretenia acabar amb l'explotació capitalista i el sistema que engendrava la repressió. L'esquerra catalana tampoc volgué qualificar-lo com un revolucionari i és mobilitzà tard i sense ganes.
Cap comitè d'estudiants universitaris de la Universitat Central promogué una jornada de lluita per la mort de Puig Antich**. (...)" (pàg.243)
PD: No puc evitar veure en l'article de David Fernàndez una certa mitificació del cas i la descripció que fa José Ribas, d'aquell temps on les picabaralles entre grupuscles d'esquerra, entre anarquistes i comunistes i així fins l'extenuació, quant res més havia un enemic comú, Franco i el seu règim dictatorial.
