Aniversari de la mort (assassinat) de Salvador Puig Antich (1974)

 

"El mateix dia va ser executat, també al garrot vil, el  fugitiu de l’Alemanya de l’Est Georg Michael Welzel, conegut com a Heinz Ches, de trenta anys. L’obra teatral La torna, d’Els Joglars, era una sàtira que partia justament del cas de Heinz Ches*." (Ara.cat)

L'article d'en David Fernández, Puig Antich (Ara.cat, 1/3/24), explica molt bé el seus cas i el context polític i judicial en el què és va desenvolupar la seva condemna.

No puc deixar de transcriure el que diu José Ribas sobre aquells fets:

"(...) I aquest [fa referència al moviment estudiantil] va tornar a fer el ridícul. El  2 de març, el règim executà a un militant del MIL, Salvador Puig Antich, mitjançant el garrot vil. Tenia vinti-sis anys. Les últimes paraules que va escriure foren: "¡Salut i anarquia!".

La premsa de la ciutat [Barcelona] seguia a  peu clucs les consignes oficials i titlla a Puig Antich de gàngster sense contacte polític que atracava bancs i que havia matat a un policia en el moment de la seva detenció. I qualificava al seu grup com a banda de foragits. La premsa més procliu al règim el titllà d'anarquista violent. (...) Només el vespertí madrileny "Informaciones" presentà a Puig Antich com un afiliat a un grup subversiu de tendència anarquista que pretenia acabar amb l'explotació capitalista i el sistema que engendrava la repressió. L'esquerra catalana tampoc volgué qualificar-lo com un revolucionari i és mobilitzà tard i sense ganes. 

Cap comitè d'estudiants universitaris de la Universitat Central promogué una jornada de lluita per la mort de Puig Antich**. (...)" (pàg.243)

PD: No puc evitar veure en l'article de David Fernàndez una certa mitificació del cas i la descripció que fa José Ribas, d'aquell temps on les picabaralles entre grupuscles d'esquerra, entre anarquistes i comunistes i així fins l'extenuació, quant res més havia un enemic comú, Franco i el seu règim dictatorial.

Obituari: Carme Valero (1955-2024)

 

"Et poses faldilla i vas a córrer tu"

Ha mort un autèntic mite del atletisme. Malauradament, va viure en un temps on les dones eren invisibles i va tindrà que lluitar no contra el cronòmetre i les seves rivals, sinó sobretot, contra els prejudicis d'una societat masclistes que imposava a les dones uns valors franquistes. Fer esport estava mal vist, per dones. Recordo haver-la vist a les pistes d'atletisme de Sabadell. Els campionats i a la TV1 guanyant curses. Encara l'atletisme africà no existia. Si encara avui amb el cas Hermoso hem vist el que hem vist, imaginin el que passava en aquelles temps. El seu nom sempre estarà associat a unes heroïnes que va obrir forat en un món d'homes.    

"El 1976, guanyaria el seu primer Mundial de cros per davant de la soviètica Tatiana Kazankina. "A la xerrada prèvia, els entrenadors de la Federació no ens van dir res a les dones. Jo vaig queixar-me i l'home va respondre que féssim el que poguéssim, que no seria gaire, ja que les dones érem unes culones i unes 'pechugonas'. Quan al final de la cursa ja anava primera i el vaig veure, vaig dir-li en passar pel seu costat que mires bé, que una culona i pechugona estava per ser campiona mundial. Es va disculpar", recordaria." (Ara.cat, 2/1/24)

Carrer de la impunitat

 

El TSJM entra a interpretar la història. No contents a aplicar les lleis, ara també volen fer història, la seva història. Segons aquest tribunal, la figura del fundador de la Legió, no va participar de "manera inequívoca” ni que Millán-Astray “participés en la sublevació militar, ni participés en cap acció bèl·lica durant la Guerra Civil ni en la repressió de la dictadura”. Així, d'un cop de sentència, reescriu una nova història. Sembla difícil de empassar les argúcies legals per dir que ell, no va tenir rés a veure amb la sublevació, tenint en compte el paper cabdal dels africanistes.

El franquisme no ha mort, es més, sembla que la seva exaltació està al ordre del dia. En un país normal, ningú gosaria posar-hi noms de carrers als feixistes. A Alemanya està prohibit per llei.  I sort que hi ha una lleis de Memòria històrica (2007). Però, al Congrés del Diputats, hi ha una bona pila de feixistes, són els nets i volen netejar el llegat dels avis!

Tortosa i el seu monument franquista

 

                 

Les monuments què volen perdurar segles, acaben com (quasi) tots a la paperera de la història     

Soldats de plom i els seu somnis

 

S'imaginen què això ho digués, no sé, qualsevol independentista? Llavors, la Fiscalia, aniria corrent per investigar els fets, això si, abans, hauria una exhibició policial, cercant el què fos, per poder sortir a les noticies.  Que uns jubilats militars facin escrits al Rei, titllant el govern legítim de "social-comunistes" -això és el què es deia al franquisme, dels que no exaltaven al règim-, rés més demostra que la Transició va amagar sota l'estora tota la merda del anterior règim. Ara Vox, vol ser l'altaveu d'un món caduc, què exalta sense rubor quaranta anys de dictadura. S'amagarà el Rei o dirà quelcom. El PSOE li deuen tremolar les cames. Per cert, dins d'aquestes 26 milions, m'hi trobo.