No queden llàgrimes per els soldats

 

Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells. 

Putin comença la seva campanya electoral

 

L'autòcrata Putin ho te clar, la guerra contra Ucraïna continuarà, costi el que costi. Amb aquestes boniques paraules comença la seva particular campanya electoral, on ningú pot presentar-se. L'opositor Navalni desaparegut dins dels sistema penitenciari rus, per ordre de Putin, allà la desaparició del qualsevol divisió de poders, fa que hi hagi un únic dictador absolut, un nou tzar per governar el seu imperi. La UE estima Putin, li compra gas i petroli, perquè la roda del hàmster poguí donant voltes i més voltes.  Ucraïna, és un problema, segur que amb el temps tot s'ha arregla, o potser no.

Anvers-Barça: Fer el ridícul no costa gaire

 

El Barça ha jugat els últims 20' com el reflexa de la seva crisi particular. Oriol Romeu deu pensar perquè va marxar del Girona. El Barça deixa l'últim tram del partit en mans de jugadors juvenils. Han fet el què han pogut. Inclòs el gol del empat (2-2) obra de Marc Guiu (90'). Semblava que podia acabar en un empat, un resultat enganyós, però almenys era un punt. Però no, calia fer més el ridícul.  La defensa del Barça està en crisi profunda, i Ilenikhena marca el gol (92') (3-2) davant de porteria, malgrat el deficient remat, no havien passat ni un minut que el Barça havia fet el miracle, que en dos passades deixen sol a Iñaki Peña. Decepció i desfeta és la sensació que hi ha alguna cosa que no funciona al Barça de Xavi. Sembla que la Champions li ve mentalment massa grand.  

El llenguatge mentirós

 

Estranya el titulat utilitzat per l'Ara. Això que està passant a la Franja de Gaza, no és cap guerra, si s'entén que existeixen dos exèrcits  enfrontats. El què hi ha és un exèrcit equipat amb l'últim de tecnologia militar, pràcticament, tot és intel·ligent, menys, un comandament que busca venjança infinita contra els palestins. Més de 18.000 morts per part dels palestins, dona fe que això no és cap guerra. L'altra costat les víctimes van ser el 7 de octubre amb 1.147 morts a mans de Hamàs. L'atac indiscriminat contra la població civil, amb més de 6000 infants morts palestins, indica la naturalesa d'aquest enfrontament: Odi i venjança. Per Israel, tota la població de Gaza son Hamàs. 

 

Argentina s'encamina cap a l'abisme

 Milei ha dit:

El president de l'Argentina, Javier Milei, durant la presa de possessió. EUROPA PRESS

 

“Avui enterrem dècades de fracàs i disputes sense sentit que han destruït el nostre país i l’han deixat en la ruïna. Comença una nova era de pau i prosperitat, creixement i desenvolupament, llibertat i progrés.” Boniques paraules que després rebaixa, doncs les mesures econòmiques que vol implantar "impactarà de manera negativa sobre el nivell d’activitat, l'ocupació, els salaris reals i la quantitat de pobres i indigents". I al final de tot això: “Després del reacomodament macro, la situació millorarà i veurem la llum al final del camí”. 

Receptes caduques que faran que els rics siguin sent més rics i els altres que els bombin. Un clàssic d’aquesta era global desequilibrada per major gloria del 1%, la resta el 99% s’ha de esforçar perquè aquest 1% no perdi pistonada. Milei, és l'apòstol d’aquest 1%. En la frase que parla de la destrucció de activitat, treball i augment dels pobres, Milei no parla dels rics, ells han de heretar la terra! 

La vinyeta d'en Ferreres

 

La xifra de 18.200 morts dona l'abast de la matança d'un govern -israelià- que ha perdut la idea de límit. La seva particular manera de traslladar la responsabilitat a tothom menys els que ho poden aturar és d'un cinisme esgarrifós. Assassinar a dones i nens, i per descomptat tots els terroristes de Hamàs, fa que la victòria d'Israel contra les forçes del mal sigui una gesta digna dels Macabeus. Mort i destrucció és el que estan conreant amb una determinació suïcida. Miles de orfes que passaran si viuen en la impotència i ràbia envers d'un enemic implacable que vol donar lliçons de humanitat. Què passarà quant arriben els 20.000 morts? Sense sanitat, sense ajuda exterior, sense possibilitat de fugir, l'únic que els espera és la desesperació d'una franja de territori condemnada al caos i l'abandonament per part de tothom. Egipte és l'altre còmplice d'aquesta matança, perquè en la seva inacció barrant el pas al seu territori,  agreuja el dolor de la població que veu que no pot anar enlloc. No vol refugiats, simplement no els vol, com Israel.

 

Barça-Girona: L'equip de moda demostra perquè és el líder

 

Barça-Girona: 2-4

Un partit que crea afició, a tingut gols, oportunitats i sobretot, s'ha vist una de les mancances del Barça, una defensa que dona moltes oportunitats els rivals, i un Girona que ha sapigut aprofitar-les totes. Per contra, un Barça que no ha jugat malament, s'ha vist superat, per la falta d'encert dels davanters. A la primera part, el Girona hauria pogut sentenciar el partit, però la sort ha fet que el resultat fos un 1-2. A la segona part, el cansament dels jugadors ha fet baixar la intensitat del joc. Els canvis del Girona han estat molt efectius, perquè Valery al 81' i Stuani al 95' han marcat la diferència. Un gol de Gündogan (90') que feia el 2-3, semblava possible l'empat, però un altra cop la defensa massa tova, ha deixat a Stuani per rematar a porta. El Girona, ha demostrat perquè és líder de la primera divisió. El Barça te que reflexionar sobre aquesta defensa que dona tantes facilitats els equips rivals. No potser, que la línia defensiva estigui a 25 mts. de porteria, sàpiguen que aquests jugadors son molt lents. Quan aprendre'n la lliçó?