La xifra de 18.200 morts dona l'abast de la matança d'un govern -israelià- que ha perdut la idea de límit. La seva particular manera de traslladar la responsabilitat a tothom menys els que ho poden aturar és d'un cinisme esgarrifós. Assassinar a dones i nens, i per descomptat tots els terroristes de Hamàs, fa que la victòria d'Israel contra les forçes del mal sigui una gesta digna dels Macabeus. Mort i destrucció és el que estan conreant amb una determinació suïcida. Miles de orfes que passaran si viuen en la impotència i ràbia envers d'un enemic implacable que vol donar lliçons de humanitat. Què passarà quant arriben els 20.000 morts? Sense sanitat, sense ajuda exterior, sense possibilitat de fugir, l'únic que els espera és la desesperació d'una franja de territori condemnada al caos i l'abandonament per part de tothom. Egipte és l'altre còmplice d'aquesta matança, perquè en la seva inacció barrant el pas al seu territori, agreuja el dolor de la població que veu que no pot anar enlloc. No vol refugiats, simplement no els vol, com Israel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada