[El text parla de la mania humana per prohibir, suprimir o reprimir la lectura. La nòmina és massa llarga.]
"(...). Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitres de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*." (pàg.237)
El Barça no ha pogut superar la por escènica al camp del Bayern. Una primera part, on el Barça ha tingut ocasions clares que no ha sapigut concretar. Un Lewandowski desdibuixat no ha pogut brillar com ell hauria volgut. Un Bayern, que a la primera part no ha tingut ocasions, però que sempre genera sensació de molt perill. L'arbitra s'ha deixat de xiular un penalt a favor del Barça al 44'.
La segona part, ha sigut letal per el Barça. El gols del Bayern, han enfonsat al Barça. Al 50' i 55' dos gols que han creat ansietat i depressió. El Barça poc a poc a anat controlant l'ansietat, però estava imprecís i poc afortunat. Una defensa del Bayern, molt motivada i despesa física, han impossibilitat cap reacció. Aquest 2-0, indica que la defensa del Barça és molt fràgil, i que patirà amb equips grans sinó fa alguna cosa per endreçar-ho.
La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich, "Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir: "Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble.". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroica com voldria Feliu, però ara mateix és la més enraonada.
La realitat catalana és plural, potser aquesta realitat se li escapa al món independentista, o almenys a una part d'ella. Una part dels catalans no volen aquesta opció -la independència-. Pujol no tenia el cap aquesta opció. Va intentar jugar -per el què s'ha vist, amb poca traça- un paper a Madrid. Pujol, ha sigut el polític més important del segle XX. No ha sigut màrtir - Lluís Companys- ni heroi -Francesc Macià-, però si ha governat més temps la Generalitat que cap altra President de la Generalitat. Els afers familiars i una cacera mediàtica i jurídica, han malmès el llegat de Pujol. Ara torna a ser noticia per els seu estat de salut. Amb 92 anys encara lluita per la seva vida.
Ara que el món vol esborrar-se, que veus apocalíptiques ens diuen que els turistes som l'última plaga bíblica, què consumim massa CO2, perquè anem han avions bruts, què el millor que podíem fer és quedar-se a casa i viatger virtualment, nosaltres, volem viatger, no hem pogut fer-ho abans, per això, ara que el temps d'oci ens dona una oportunitat, no hi hauran masses, hem decidit que si que val la pena conèixer món.
El text de Marx, a propòsit de la crítica a Hegel de la seva visió de l'Estat, planteja probablement una de les crítiques més punyents de totes les que s'ha pogut dir sobre la monarquia. Marx revela la mistificació de l'Estat i despulla la presumpta legitimitat de la monarquia:
[El texto de Marx, a propósito de la crítica a Hegel de su visión del Estado, plantea probablemente, una de las críticas más aceradas de cuantas se ha podido decir acerca de la monarquía. Marx desvela la mistificación del Estado y desnuda la presunta legitimidad de la monarquía]:
“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”
[ “ La soberanía, la dignidad del monarca, sería fruto del nacimiento. El cuerpo del monarca determinaría su dignidad. En la más alta cúspide del Estado decidiría, por tanto, en vez de la razón la simple physis [naturaleza: biología]. El nacimiento determinaría la cualidad del monarca, a la manera como determina la calidad del ganado*. pág.346) ” ]
