Elx-Barça: Les dificultats per guanyar!

 

I

Una primera part on el Barça hauria pogut marcar, on hi ha molta lluita, i poques oportunitat. Un partit travat sense ocasions clares. Un Aubameyang i un Gavi invisibles, un Dembélé actiu al començament però que s'ha anat diluint i un defensa que en l'única errada a permès al Elx marcar un gol al minut 45. 

Hi ha d'haver canvis, perquè aquest 45' han donat com resultat que un Elx ha tingut res mes dues oportunitats, ha aprofitat la segona. El Barça no pot regalar tant espai els davanter del Elx que son mes ràpids que els del Barça.  Una teranyina al centre del camp, fa que hi haguí poca fluïdesa en el joc.  Començar la segona part en el marcador en contra es un handicap que tindrà que resoldre en Xavi al vestuari amb substitucions i una mica més d'encert.

II

Els canvis de Xavi han donat fruits. Al 60' Ferran Torres ha fet l'empat, amb un gol oportunista. El Barça jugava amb ganes, però una vegada més Ter Stegen ha salvat al Barça. A la segona part hi ha hagut una estrella inesperada, Edgar badia, el porter del Elx, que ha estat el millor del seu equip, evitant que el Barça s'ha avances al marcador. Un penal del Elx, a jugada confusa de Memphis que havia sortit per  Aubameyang ha permès que Memphis fes el segon del Barça amb un tir imparable què ha entrat per l'escaire (84') . L'arbitra ha estat en el ull del huracà, repartit grogues no sempre han criteri, no ha fet cas al Elx quan demanaven penal a l'àrea del Barça. L'Elx ha intentat amb molt de perill apropar-se al àrea de Ter Stegen. Per sort, l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça ha merescut el tres punts, però la defensa és ara per ara un espai molt feble i això ho saben tots els rivals.

Recomendaciones musicales: Contenido/Continente

 

Arte y música: Kazimir Malevich

 

Kazimir Malévich

(1878-1953)

Guerra a Ucraïna: Vuitè dia de Guerra

 

La planta nuclear de Zaporíjia

A mesura que passa el temps, la Guerra a Ucraïna adquireix cada vegada més l'aspecte clàssic de les guerres. Destrucció, mort i ferits i èxode massiu de gent que intenta posar-se sa i estalvi d'aquesta guerra patrocinada per un cap d'estat el que no li importa res, excepte la seva ànsia criminal de fer la seva voluntat amb la complicitat de tota la resta. Rússia es ja una dictadura personalista on la dissidència és considerada un crim d'estat, com els vells temps estalinistes. Les imatges que tenim a través de la premsa, van deixant aparèixer la destrucció de les ciutats com objectius militars. El morts i ferits començant a transformar-se en estadístiques. Hi ha recompte de morts i ferits. L'OTAN no intervindrà perquè te por que això enfurismi al dictador Putin, amb la possibilitat real d'una "guerra total", és a dir, armes nuclears.  Semblava que la pandemia havia canviat el món, però ja es veu què no, es la guerra una vegada més que ho canvia tot. Un altra dia que els ucraïnesos resisteixen. Al ritme que anem, Ucraïna tindrà que ser reconstruïda de nou. La qüestió fonamental és si ho faran amb llibertat o com vol Putin, Ucraïna es converteixi amb una nova Bielorússia. 

Guerra a Ucraïna: Una setmana de Guerra

 

El temps passa molt de presa i ja fa una setmana que les tropes russes, han envaït Ucraïna. Malgrat tot el seu poder  encara no han pogut amb Kíev. I aquest és l'únic objectiu de Putin. Perquè aquesta guerra és la guerra de Putin. El nou dictador sortit dels aparells repressors de KGB vol coronar-se tsar de tot l'imperi rus. Ho acabarà destruint tot per arribar al seu desig megalòman. Tan s'ha val si per això cal destruir tot un país, Ucraïna. Ja ho ha fet en altres llocs. Recordin Txetxènia.

El pitjor encara està per arribar-hi. I malgrat tot, Ucraïna està sola davant d'una maquinària al servei d'un sol home. Segur que Stalin estaria content de veure com encara hi ha fills putatius que el volen emular. El poble ucraïnès lluita, i té tot el dret del món de defensar-se, és casa seva. I què fa la resta del món? Assisteix impotent al espectacle de milions de refugiats cap a Occident. Veurem quanta solidaritat aguanta aquesta allau de refugiats ucraïnesos. 

Segur que els americans estan en Defcon 4, però els ciutadans de les ciutats encerclades per les tropes russes estan en mode survival. Què pensaran les repúbliques bàltiques? Se sentiran segurs davant d'una hipotètica invasió -de moment improbable-.? Quins límits té la doctrina sobre les fronteres territorials dels països? Segur que aquestes repúbliques no serien la frontera infranquejable, perquè qui voldria una guerra nuclear? 

Guerra a Ucraïna: Setè dia de Guerra

 

2.000 civils ucraïnesos han mort en la primera setmana de la guerra

La Guerra a Ucraïna segueix el seu curs. Kiev encara resisteix. Setè dia de Guerra i malgrat tot, no sembla que s’ha hagi d’acabar ara mateix. Putin amb tot el seu armament, i tot el desplegament militar, encara no ha conquerit Ucraïna. El mal està fet. Les conseqüències d’aquesta guerra encara estan per escriure’s, però en tot cas, les ferides obertes a la societat seran llargues. Com és pot aturar si hi ha un, Putin, que vol la rendició del altres?

Guerra a Ucraïna: Sisè dia de Guerra

La Guerra se intensifica a mesura què passen les hores. El temps corre en contra de Putin, i per això l'assalt a la capital d'Ucraïna, Kiev es ja imminent. La  destrucció de la torre de comunicacions a Kiev es una senyal que venen hores fosques per la ciutadania que no vol marxar de casa seva, malgrat les advertències del exèrcit rus. La població civil és ja un objectiu estratègic. La imatge d'un comboi militar rus dona fe de la necessitat imperiosa de Putin de guanyar aquesta guerra com sigui. Ningú sap del cert, si la resistència militar i civil, per part dels ucraïnesos, on pot arribar. Però podríem estar davant d'un autèntic crim de guerra. Es parla de negociacions, però Putin ja ha deixat clar el que vol. La rendició absoluta del govern legítim d'Ucraïna, i per extensió, de la democràcia. La dignitat d'un poble en lluita no pot ser menystinguda per sancions que Putin pot esquivar sense masses problemes gràcies al amic xinès.