Guerra a Ucraïna: Vuitè dia de Guerra

 

La planta nuclear de Zaporíjia

A mesura que passa el temps, la Guerra a Ucraïna adquireix cada vegada més l'aspecte clàssic de les guerres. Destrucció, mort i ferits i èxode massiu de gent que intenta posar-se sa i estalvi d'aquesta guerra patrocinada per un cap d'estat el que no li importa res, excepte la seva ànsia criminal de fer la seva voluntat amb la complicitat de tota la resta. Rússia es ja una dictadura personalista on la dissidència és considerada un crim d'estat, com els vells temps estalinistes. Les imatges que tenim a través de la premsa, van deixant aparèixer la destrucció de les ciutats com objectius militars. El morts i ferits començant a transformar-se en estadístiques. Hi ha recompte de morts i ferits. L'OTAN no intervindrà perquè te por que això enfurismi al dictador Putin, amb la possibilitat real d'una "guerra total", és a dir, armes nuclears.  Semblava que la pandemia havia canviat el món, però ja es veu què no, es la guerra una vegada més que ho canvia tot. Un altra dia que els ucraïnesos resisteixen. Al ritme que anem, Ucraïna tindrà que ser reconstruïda de nou. La qüestió fonamental és si ho faran amb llibertat o com vol Putin, Ucraïna es converteixi amb una nova Bielorússia. 

Guerra a Ucraïna: Una setmana de Guerra

 

El temps passa molt de presa i ja fa una setmana que les tropes russes, han envaït Ucraïna. Malgrat tot el seu poder  encara no han pogut amb Kíev. I aquest és l'únic objectiu de Putin. Perquè aquesta guerra és la guerra de Putin. El nou dictador sortit dels aparells repressors de KGB vol coronar-se tsar de tot l'imperi rus. Ho acabarà destruint tot per arribar al seu desig megalòman. Tan s'ha val si per això cal destruir tot un país, Ucraïna. Ja ho ha fet en altres llocs. Recordin Txetxènia.

El pitjor encara està per arribar-hi. I malgrat tot, Ucraïna està sola davant d'una maquinària al servei d'un sol home. Segur que Stalin estaria content de veure com encara hi ha fills putatius que el volen emular. El poble ucraïnès lluita, i té tot el dret del món de defensar-se, és casa seva. I què fa la resta del món? Assisteix impotent al espectacle de milions de refugiats cap a Occident. Veurem quanta solidaritat aguanta aquesta allau de refugiats ucraïnesos. 

Segur que els americans estan en Defcon 4, però els ciutadans de les ciutats encerclades per les tropes russes estan en mode survival. Què pensaran les repúbliques bàltiques? Se sentiran segurs davant d'una hipotètica invasió -de moment improbable-.? Quins límits té la doctrina sobre les fronteres territorials dels països? Segur que aquestes repúbliques no serien la frontera infranquejable, perquè qui voldria una guerra nuclear? 

Guerra a Ucraïna: Setè dia de Guerra

 

2.000 civils ucraïnesos han mort en la primera setmana de la guerra

La Guerra a Ucraïna segueix el seu curs. Kiev encara resisteix. Setè dia de Guerra i malgrat tot, no sembla que s’ha hagi d’acabar ara mateix. Putin amb tot el seu armament, i tot el desplegament militar, encara no ha conquerit Ucraïna. El mal està fet. Les conseqüències d’aquesta guerra encara estan per escriure’s, però en tot cas, les ferides obertes a la societat seran llargues. Com és pot aturar si hi ha un, Putin, que vol la rendició del altres?

Guerra a Ucraïna: Sisè dia de Guerra

La Guerra se intensifica a mesura què passen les hores. El temps corre en contra de Putin, i per això l'assalt a la capital d'Ucraïna, Kiev es ja imminent. La  destrucció de la torre de comunicacions a Kiev es una senyal que venen hores fosques per la ciutadania que no vol marxar de casa seva, malgrat les advertències del exèrcit rus. La població civil és ja un objectiu estratègic. La imatge d'un comboi militar rus dona fe de la necessitat imperiosa de Putin de guanyar aquesta guerra com sigui. Ningú sap del cert, si la resistència militar i civil, per part dels ucraïnesos, on pot arribar. Però podríem estar davant d'un autèntic crim de guerra. Es parla de negociacions, però Putin ja ha deixat clar el que vol. La rendició absoluta del govern legítim d'Ucraïna, i per extensió, de la democràcia. La dignitat d'un poble en lluita no pot ser menystinguda per sancions que Putin pot esquivar sense masses problemes gràcies al amic xinès.

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra (I)

La Guerra a Ucraïna no es veu per la TV, el que es veu són edificis destruïts, gent a la cua d’un supermercat, fugint de la Guerra, però el que passa al front, això no es televisat. Potser saben el que passa a la Casa Blanca, on les imatges de satèl•lits donen un reflex de la realitat que a nosaltres, mers espectadors, no sabem. La feina dels corresponsals, especialment de TV3 o Cat.ràdio, es excepcional. Hi ha molta gent que marxa o intenta marxar del país, però son una minoria, hi ha molta gent que es queda a casa. I ha molts que volen lluitar, defensar casa seva. Això, pot estranyar-nos per uns espectadors llunyans què creiem que estem segurs, perquè aquesta guerra està a 2405 Km i en avió a  3:30 h. La nostre vida previsible, pot canviar. Res està assegurat per ningú. Això és el que té l’era de la globalització. Allò que és deia de solidesa s’ha evaporat. 

Si els mateixos ciutadans d’Ucraïna no podien pensar en una guerra, nosaltres tampoc.  El factor clau és el polítics que manen. Així Putin s’ha transformat en un autòcrata que fa servir unes eleccions en el que s’ha eliminat a l’oposició. Això no es  democràcia. Es un estat policial on qualsevol mena d’oposició és reprimida sense contemplacions. I malgrat tot, hi ha molts ciutadans que pensen que Putin es el líder que necessiten. I això es el que dona tanta por. El problema no es Putin, sinó tot l’entramat institucional que no posa fre els desitjos d’un sol home. Hi ha una pulsió que fa que com deia  Étienne de La Boétie, La servitud voluntària* (1576) vol explicar-se: “Només vull entendre com pot ser que tants homes, tantes viles, tantes ciutats i tantes nacions suportin, algunes vegades, un tirà sol que no té altre poder que el que ells mateixos li donen…”. Aquesta pregunta turmenta els politòlegs, els filòsofs, els sociòlegs, a tothom, que reflexioni sobre nosaltres mateixos. Hi ha tantes arestes en la qüestió que resulta impossible simplificar. No val dir que Putin es un boig, perquè llavors, encara es pitjor. Tindríem què preguntar-nos perquè tanta gent li fa cas? No potser solament per por. 

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra

 

La Guerra a Ucraïna, es ralentitza. La resistència del exèrcit ucraïnès, ha posat un punt de suspens a la Guerra llampec que volia Putin al envair Ucraïna.  “Ens han deixat sols” la frase és del President Zelenski, demostra la dificultat de la UE per ser reconeguda com a potència mundial. Si la Guerra la guanya Rússia, i Ucraïna es converteix en un país satèl•lit de la Rússia de Putin, la bandera de la UE quedarà compromesa per sempre. Zelenski sap ara què l’únic que li queda es resistir el màxim, per obligar a Putin a unes converses de pau molt difícils. Sap també que la UE no vol cap enfrontament directa amb Rússia. Ningú en vol. Si Putin guanya, Zelenski serà assassinat o jutjat per el nou règim pro-Putin, i la seva vida correrà perill. L’altra opció és marxar al exili, però ho ha rebutjat amb tot el què això significa. Llegeixo al Ara.cat que “Putin posa en alerta màxima les forces de dissuasió nuclear”. Ucraïna no disposa d’armes nuclears. Les va transferir a Rússia. 

Com podem tenir tirans al cap de les nacions? Un dia per altre, la vida dels ucraïnesos, ha canviat de manera absoluta. Tot allò que era normal, anar a comprar el pa, passejar amb els fills, la quotidianitat del dia a dia, ara tot això ha deixat d’existir, perquè el sàtrapa d’en Putin vol continuar la Guerra del 2014 amb l’annexió de Crimea.  

I la diplomàcia de la UE i EEUU? Més enllà de les paraules i mesures econòmiques contra Rússia, ningú vol una catàstrofe.  La possibilitat de fer fora del sistema bancària internacional és una mesura que es parlà però tenen por de posar-la en pràctica. En una  economia global, qualsevol mesura acabarà afectant a tothom. Les paraules de Putin amenacen a Finlàndia i Suècia, potser han sigut la reacció airada per no haver conquerit Ucraïna instantàniament. Però la Rússia de Putin, té un aliat gegantí, la Xina. 

De cop i volta tornen a una nova etapa de la Guerra Freda amb les relacions amb Occident. El “No a la guerra” que petits grups de ciutadans russos han fet palès contra una maquinaria repressiva digna de Stalin, ha creat un efecte inesperat en el si de la societat russa que vol millores en les seves condicions de vida i no una Guerra contra els ucraïnesos, veïns i germans de tota la vida. La societat russa farà costat a Putin? No ho sabem ara per ara, però si la Guerra s’estén en el temps, molts ciutadans russos que tenen vincles familiars amb Ucraïna, poden tenir la necessitat de rebutjar el règim de Putin. 

Barça-Athletic Club: Nit de gols!

 

I

Una primera part que ha començat amb força i determinació, sense oportunitats clares. Una d'aquestes ha estat Gavi que el centre d'àrea del Athletic ha llançat la pilota els núvols (17'). L'Athletic ha començat a llançar pilotes en profunditat a l'àrea de Ter Stegen. 

Un partit amb més ganes que encert del Barça que el minut 36 ha resolt  d'Aubameyang rematant dins de l'àrea una pilota que havia rematat en molt de perill Piqué. Un gol que donava oxigen a un Barça voluntariós. Un Athletic que es defensa amb ordre però previsible en atac. 

II 

Una segona part que ha començat ha pressionar  l'Athletic i una Barça que li costava sortir de la seva àrea. Tot ha canviat amb els canvis que ha introduït Xavi.  Frenkie de Jong i Dembélé entren en el lloc de Gavi i Ferran Torres. Aquest canvi ha suposat al cap de 8' un gol de Dembélé per l'escaire al pal curt que ha sorprès a tothom. Amb aquest gol, el Barça ha respirat més tranquil i l'Athletic s'ha quedat gelat. Un altra canvi ha sigut Adama per Menphis que no jugava des de feia molt de temps. Al 86' Xavi ha tornar ha fer canvis  Luuk de Jong i Nico entren en el lloc d'Aubameyang i Busquets. Una vegada més Xavi ha encertat amb aquests canvis. Luuk de Jong ha sigut capaç de fer el tercer gol de la nit amb assistència de Dembélé, amb el cap. La seva ratio golejadora no té rival al Barça! I per acabar el festival, una nova assistència de Dembélé a l'àrea i ha rematat a la xarxa Menphis fent el quart gol d'una nit plàcida i alegre. Pedri ha fet un túnel antològic el seu marcador que somiarà amb ell durant una temporada.