dijous, 27 de gener del 2022

Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

 



La Commemoració és oportuna tal com diu l'article de Vicenç Villatoro, El mal no és banal (Ara.cat,26/1/22). La desmemoria col·lectiva és molt gran. A Espanya és parla de nazis, per referir-se els catalans que volen un estat independent. Aquesta connexió demostra fins a quin punt és pot arribar per destruir el contrari, tot si val.

La memòria dels que van morir els camps de concentració està assegurada, però el que no està és que aquesta memòria sigui banalitzada per aquells que aplaudeixen la "División Azul". El llibre de Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis"  Edicions 62, fa un inventari amb noms i cognoms. A Espanya costa molt reivindicar a tots ells.

Oblidar, negar  i banalitzar, heus ací la triada que voldria silenciar per sempre aquestes víctimes que fan nosa per el relat interessat que alguns voldrien imposar.



dimarts, 25 de gener del 2022

El Camí de Sant Jaume a Catalunya (III): Biure- Pont de Molins-Vilabertran-Figueres ( i II)

 
















"La fragata "Blas de Lezo" pone en jaque a las fuerzas rusas"



La fotografia propagandística es veu a un Pedro Sánchez en clau estadista de nivell europeu. Vol solucionar un petit problema a l'altra punta de les fronteres europees. Ucraïna cau lluny del abast de Sánchez, però ell, no té cap problema domèstic, Catalunya no compte, treu temps per arreglar el mon. El conflicte diplomàtic entre Ucraïna i  Rússia, fa que l' UE intenti posar remei, però no sap com fer-ho. Putin deu de pensar que la fragata "Blas de Lezo", es la resposta d'Espanya a tot l'afer Catalunya. Esperem que aquest gest no sigui massa car per la ciutadania espanyola com catalana. 

 

diumenge, 23 de gener del 2022

Alabès-Barça: Una victòria pírrica

 


I

La primera part del Alabès-Barça mereix un zero per part del Barça. Cap oportunitat, cap jugada amb cara i ulls, res de res. Una davantera amb un Ferran Torres, que no es capaç de fer res de bo, no m'ha estranya que el deixessin marxar, sense cap sentit ofensiu, imprecís i prescindible. Un altra que passa una mala ratxa es Adbe. No li surt res de bo. També imprecís i perfectament prescindible. Una davantera indigna per una Barça previsible, inofensiu en atac i ges engrescador per l'aficionat que veu partir darrere partit com van poguer deixar escapar a Messi. Al últim instant de la primera part, el Alabès hauria pogut marcar un gol, però Pere Pons molt innocent li ha donat la pilota a Ter Stegen. A la segona part, caldria canviïs per activar un centre que no es capaç de donar pilotes els davanters.

II

La segona part ha començat una mica millor, però a cada minut que passava el Barça anava diluint-se. Bona part de la segona ha començat a semblar-se a la primera. Tothom esperava canvis, però aquest han tardat moltíssim a produir-se. Abde ha marxat i el seu lloc la ocupat Nico. Ferran Torres ha semblat un jugador de futbolí. Cap moviment, sempre immòbil.  L'únic davanter  Luuk de Jong que ha tingut una clara oportunitat de gol, ha estat substituït per Jutglà.  Joselu al minut 77 ha tingut la millor oportunitat del Alabès, però per sort del Barça a sortit fora. El futbol té això, un equip està a punt de marcar el gol, i al minut següent, es l'altra que marca, i al minut 87 De Jong marca a una assistència del jugador de futbolí Ferran Torres. Així es el futbol. 

Recomendaciones musicales

 






Escuchar esta música  (Pharoah Sanders) es entrar en un mundo de sensaciones y emociones. Música tan alejada de lo que se hace hoy que parece inactual, y sin embargo, mucho más resistente al paso del tiempo que lo que se nos vende como la última novedad.