Adiós a Rato y hola Hasél

 

Tu que pots, vés a votar

 Sort que la companya electoral s’acaba. Masses opcions per tant minúscules diferències entre ells. Necessitaríem una mena de eina com el càlcul infinitesimal, per esbrinar quines diferència existien entre els grups afins. Almenys hi ha un grup, que té esperit de diferenciar-se de la resta. El seu lema seria com “Vull ser President de la Generalitat, per dir que la Generalitat és una merda”. Coherència no hi ha, però malgrat això, les enquestes li donen 6 0 7 escons. Es el què té viure en un món tan desequilibrat. La gent, almenys  una part, vol solucions màgiques. Vol culpables. Vol tindrà algú que dir-li que és per culpa seva que ell està així. 

Un del errors del independentisme, ha sigut desentendre's d’aquestes grups. A l’era Pujol –el polític més influent del segle XX, a Catalunya-, tractava de apropar-se, ho intentava. Però ara, no és el cas. I ja saben que si no conrees aquestes vots, aniran algú que si vol apropar-se. És més, alguns han fet bandera d’aquestes grups. Molts d'aquest voten esquerres, però ja no. L’eix nacional-unionista pesa més què el ideològic, esquerra-dreta, també hi ha un altre eix, eficiència-ineficiència. Com en el món, res surt que s’ha previst, aquestes eixos, va barrejats en diferents dosis. Segons els context, es pot votar a uns o a uns altres. En aquesta etapa líquida, ja no hi ha fidelitats els partits, perquè varen ser ells, els qui s’han van desempallegar de la ideologia per fer un mix en què no se sap de que van.

Diumenge toca votar -això ho va decidir el TSJC, no el Parlament-, hi ha països que és obligatori, a casa nostre es voluntari. Jo sempre he anat a votar, és una exigència moral, vinc d’un temps que no és podia votar, així què si, és un imperatiu moral. I en passa com a tothom, amb tanta oferta costa decidir-se, tots ells son substitutius d’allò que ara no existeix. Hi ha una cosa clara que per mi fa de criteri: Qui vol destruir tota la feina que s’ha fet en aquests quaranta anys d’autogovern? Es clar què les coses és poden fer millor. Han de ser millors, però veient els que venen, la Generalitat es convertiria com a molt en una Diputació o simplement una terminal del “Gobierno Civil” (ara és diu Delegación del Gobierno).

Imatges de dos galàxies molt llunyanes

 

El ébola reaparece en la República Democrática del Congo

[La vacuna de oxford sólo tiene un 10% de eficacia contra la variante sudafricana]

Les dues imatges expresan l'abisme de mitjans d'uns i altres. Sembla que efectivament, vivim en dues galàxies molt llunyanes. Malgrat què el que passa a l'Àfrica també arriba a Europa i al inrevés. 

[Las dos imágenes expresan el abismo de medios de unos y otros. Parece que efectivamente, vivimos en dos galaxias muy lejanas. A pesar que lo que ocurre en África también llega a Europa y al revés.]

Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia

 

Avui és el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia. Un día per concienciar de la importancia de que la ciència no te generes i sí cap, cor i voluntat. El 50% de població és un potencial massa gros, perquè és perdi, no ens ho podem permetre. Els Premis Nobel hi ha 587 homes (97%) i 20 dones (3%), potser ja va sent hora de canviar aquest panorama.

¡Nada en la nevera!

 

¡Al ritmo que vamos los mayores de 75 años pueden esperar sentados!

[A el ritme que anem els majors de 75 anys poden esperar asseguts!]

Ressenyes: Sol de sang (I)

 Jo NesbØ, Sol de sang (2015). Trad. Laura Segarra Vidal, Colc. A tot vent, 736, ed.Proa, Barcelona, 2020.

He dit més d’una vegada que les contraportades del llibres, hi ha qui fa un excel•lents sinopsis del llibre, aquest és el cas. Llavors, costa una mica de dir alguna cosa més. 

En Ulf s’ha anat al nord-extrem de Noruega, a Kǻsund [poblet imaginari]. Ningú va a un lloc així, si no es per una bona raó. En Ulf, té una bona raó. Es diu el Pescador, un cap de la droga a Oslo. Ulf, treballava per ell, però l’espifiada i ara, sap què passa quan vols fer-te el espavilat amb el Pescador, que et vol mort. De moment, s’ha anat molt lluny d’Oslo, però sap, que malgrat tot, aniran a per ell.

El sol està permanent obert, de dia i de nit. Això vol dir què estem al cercle polar àrtic. En Ulf, s’ha inventat aquest nom, des del moment que baixa del autobús, ha començat a coneixer gent. Per començar a un sami que és diu Mattis. Li pregunta com és que anat a parar allà. La resposta d’Ulf, no es massa convincent, diu que a anat a caçar. En Mattis, no se’l creu. Li pregunta on pot anar a descansar. Li suggereix l’església. 

Allà coneixerà amb Knut, un nen molt espavilat i inquisidor. Desprès apareix la mare de Knut. Li diu què no pot estar-se a l’església, però i una cabana on pot estar-se. El lloc és perfecta, lluny de tot i tots. El nen l’acompanya fins la cabana. 

En Hans Ulf té molt de temps per pensar-hi. Pensa en les males idees què a tingut al llarg de la seva vida. Tenia un encàrrec per desempallegar-se d’en Gustau. Però, no sempre les coses surten com volíem.  A més, ja sé com se sent un quan et volen matar. Segur què la propera vegada en Johnny Moe, no serà tan primmirat. 

La solitud, l’esta deixen tou, per això s’han va a la festa dels samis. A l’església hi ha molts cotxes, i un cotxe negre, de matrícula d’Oslo. Entra dins, però allà no hi ha cap boda, hi ha un taüt, és per ell? Han muntat aquest circ per mi? Tots estan en nòmina del Pescador? Pobre Ulf, què comença a patir, però no, el taüt es per el marit de la Lea, Hugo Eliassen, un malparit de primera.

Tots s’han van a la casa de la Lea, també està el germà bessó del Hugo, l’Ove, un altre malparit idèntic al seu germà. També vol a la Lea. En Ulf, vol ajudar, però no sap ben bé com fer-ho. Li han dit què els samis –un pagans- fan la festa a un altre lloc. 

Ulf, recorda la seva vida passada, on apareix la Bobby. Aquesta li diu que esta embarassada. De cop tot sembla congelar-se, però, la Bobby, li treu del cap, què seran una família feliç. El què vol és què li pagui la manutenció. La nena s’han diu Anna. I ell, vol protegir-la. Però, no hi ha sort a la seva vida, perquè la nena és posa malalta. Leucèmia aguda (pà.g105). Tot va a mal borràs. La nena al hospital, no hi ha gaires esperances. A més la Bobby, no és presenta a cuidar a la nena. En Ulf, arriba al pis d’ella, diu què està malament, però de fet, està drogada, ha vist la xeringa. 

En Ulf, ha vist què hi ha un tractament molt car, a Alemanya. Vol aferrar-se a l’esperança. I això passa perquè: “ (...) ens consolem amb el que podem: amb una revista mèdica alemanya, amb una xeringa plena d’heroïna, amb un llibre amb un suplement nou de trinca que et promet la vida eterna si et sotmets al nou salvador que acaben d’introduir”. Amb tot això, és quant va acceptar la feina del Pescador.

El temps sembla congelat. Com no té rés a fer, més enllà d’esperar que arribin els homes del Pescador, d’envà a la festa dels samis, no havien dit que durava tres dies? Som-hi! Allà la festa va de baixa, però encarà pot parlar en Kornelius. Parlà d’en Mattis, i de l’Anita. L’Anita vol ficar-se al llit amb Ulf. Li diu que ha vist a un altre foraster del sud, li fa una breu descripció: “ Un home prim. Amb serrell de nazi. Excèntric. Tenia l’ungla del dit índex llarga” (pàg.114)

En Ulf comença a suar, el foraster li ha dit què el home que busca es diu Jon. Ulf no troba millor solució què anar-se’n amb l’Anita. Buscava temps.

En Ulf, s’han va a la cabana, donant una volta i amb molt de compte. Ha anat a buscar l’escopeta que havia amagat al costat del riu. Entra per fi a la cabana, algú ha estat. Per sort, no s’ha emportat els diners.

Tots semblen molt protectors, la Lea, per exemple, li ha dit al foraster, que en Johnny havia marxat del poble. I l’altre foraster, també havia marxat. Tot plegat, la Lea mentia també com qualsevol altre. Anirà al infern de cap!

En Ulf, és veu enredat per en Knut, a anar a pescar. Accedeix, mentre rema explica a la Lea, que no va ser un bon pare perquè malgrat tot, la nena va morir al hospital. En Ulf, volia creure que la salvaria: “Creiem, perquè és millor que reconèixer que només hi ha una cosa que ens espera allà baix a les profunditats, i és la foscor, el fred. La mort.” (pàg.134)

Alguna cosa així, deuria pensar el bacallà que van pescar per joia de Knut què estava feliç de haver anat a pescar amb la mare i el Ulf. Aquest, pensava què en Johnny, també voldria pescar-lo. Tornaria, això és segur, i potser no seria tan amable amb tothom.

Desprès de capturar el bacallà, van anar a una petita illa, allà la Lea va fer foc, per cuinar el peix, és el moment per el joc amb Knut i fer confessions, especialment, de la Lea i la seva trista història. Desprès tornant de la illa a casa. Ulf se sent bé amb Lea. S’ha acomiadant, i Lea l’invita per el dissabte a l’aplec de l’oració. Ulf també li demana si pot agafar el cotxe per anar a comprar a Alta. 

Barcelona ben neta!!!