dimecres, 10 de febrer del 2021
dimarts, 9 de febrer del 2021
La UE encara li falta un bull
Sylvie Kauffmann, El procés de vacunació a Europa s’ha sumit en el caos, (Ara.cat, 6/2/21), planteja una sèrie de qüestions importants, sobre el paper de la UE en el context mundial.
La pandèmia ha posat de manifest les limitacions de la UE en el context global. I això ha estat així, al parer de l’articulista per les següents raons:
1.- Hi havia un doble objectiu: vacunar a la població (450 milions), un repte de primer ordre, i en segons lloc, reactivar l’economia malmesa per aquesta crisis sanitària i com resultat d’això, donar visibilitat a la pròpia UE dins del context mundial, enfront dels EE.UU, Rússia i la Xina.
2.- Aquest objectius no s’han acomplert tal com havien somiat els responsables de la Comissió europea. Hi ha diferents raons: Una és la manca de governança dins de la UE, i això ha fet enrederir els contractes amb les farmacèutiques. A més, la pica baralla amb Astra Zeneca, que no ha pogut fer front els compromisos de subministraments, han creat una sensació de improvisació i desgavell a la UE. Fins ara un 3% de població ha sigut vacunada.
3.- Què a passat perquè estiguem amb aquesta situació? Com sempre, no hi ha un sol factor, sinó una multiplicitat de factors. L’autora del article, apunta en primer lloc a la cap de la Comissió, Ursula van Ler Leyen, “El seu estil de gestió més aviat hermètic va obrir pas als errors tàctics”, entre ells, i no menor, “la decisió de controlar l’exportació de vacunes fabricades a la Unió Europea”, generant tensions entre Irlanda e Irlanda del Nord. Un altra factor, són de caràcter procedimental. Normalment, son les països membres que gestionen els seus propis interessos, un altra cosa, es si això es sostenible, si volem enfortir a la UE. Aquesta vegada, la Comissió , va agafar la rendes del timó: la negociació dels contractes en nom de tots els estats membres amb les farmacèutiques, no ha estat tot reeixit. Coordinar-se amb tots els estat membres, ha alentit tot el procés. A més, hi ha hagut un interès per abaratir el preu de les vacunes, aquesta estratègia, no ha sortit massa bé, Israel “no va regatejar el preu de les vacunes”.
4.- Les raons de fons, no són tant, el preu, ni la descoordinació, sinó té arrels més profundes. Són culturals i polítiques, una “aversió al risc i es caracteritza, en alguns països, per l’escepticisme en matèria de vacunes”. S’ha volgut anar massa de pressa i s’ha demanat responsabilitats a les farmacèutiques què no és podien concretat. Sembla de tota manera, que una negociació estat per estat, encara hauria estat més caòtica i molt més cara, amb greuges nacional, difícil de gestionar. Tot, això tal com diu Sylvie Kauffmann, “en un món on les vacunes s’han convertit en un nou indicador de poder geopolític, el president rus, Vladímir Putin, i el xinès, Xi Jinping, somriuran veient les dificultats europees”.
5.- La UE s’ha vist tensionada per tots els cantons. Per una banda, els propis estat membres pressionats a la vegada per la societat. Hi ha hagut una mena de “nacionalisme de vacunal”, a Espanya, la gestió centralitzada de les vacunes, ha creat la sensació de greuges entre CCAA. Aquesta gestió és tan deficient, com la de la EU.
6.- Una constatació, els EE.UU han estat absents d’aquesta lluita global contra la pandèmia, degut al negacionisme de Trump. “Des de la Segona Guerra Mundial en què no ha intervingut el lideratge nord-americà”. La UE, podia haver liderat aquesta lluita, omplir el buit, però encara “ha d’aprendre de l’experiència”.
dilluns, 8 de febrer del 2021
Sánchez beatifica a Vox
Hi ha frases que acompanyaran a Pedro Sánchez durant un temps, en un altre país, hi hauria dimissions, però ací, ningú es mou de la cadira. La frase per emmarcar es la següent: “més responsabilitat i sentit d'Estat " això ho deia a la representació feixista al Congrés de Diputats a Madrid. Sánchez es expert en fer totes les trampes que calguin per mantenir-se al poder. Parlar de sentit d’Estat sembla una broma de mal gust, per una formació que és predemocràtica i que deuen somniar amb el que van dir aquells militars retirats de matar a 24 milions de ciutadans. Ningú s’ha pres la molèstia de esbrinar si havia delicte d’odi. És evident que aquesta figura [delicte d'odi], es innecessària en una societat democràtica, rés més es fa servir contra els què convinguin, segons les circumstàncies i les correlacions de forces. Què sabrà el cabdill, de sentit d’Estat (democràtic)? De fet, són ells qui apuntalen els governs de Múrcia, Madrid i Andalusia.
Per cert, la ministra comodí Carmen Calvo, no sap què existeixi feixisme al hemicicle del Congrés. Els té davant seu, però no sap distingir-los. Malament anem quan el PSOE fa la vista grossa amb un antipartit com Vox. Ben mirat hi ha sintonia dins del PSOE, crida l’atenció el mutisme de Podem amb tot això. No poden dir ni muuuu!!!
diumenge, 7 de febrer del 2021
Falta una setmana per anar a votar: 14-F
Falta una setmana per anar a votar. Ningú es creu els eslògans
de campanya. Tots tant primaris i simplistes que dona llàstima. Qui són aquest
genis de campanya?
El lema de ERC diu alguna cosa, massa genèric, no promet res, cap acció, concreta. Sembla una obvietat això de estar al costa de la gent, se suposa que el partits estan per servir a la societat, però no són més que màquines de poder. El seu líder vicari, Aragonés, porta un posat gens revolucionari, malgrat el puny tancat.
La fotografia es simpàtica, transmet "naturalitat" i un posat modern, amb l'arracada un primer pla. El lema, també, és força esquemàtic, fer i ser dos conceptes que exemplificant una manera de pensar, una barreja de pragmatisme (fer) i fe nacional (ser). Però això, potser m'ho estic inventant.
Al PSC, s'han lluït amb el cartell. La fotografia és la del carnet de identitat. Un posat de bon jan que mai ha trencat un plat. I l'eslògan d'una simplicitat extrema. El què hem de fer? Es la cara de la pandemia, 61.386 morts. No sé com pot fer aquesta cara d'autocomplaença.
Cs no té precisament uns genis a l'hora de triar imatges. Té que suspendré la campanya per haver copiat de Shutterstock, les imatges. El lema "Para que todos ganemos", mostra al seu presidenciable en cara de pocs amics, mentre la seva líder que està al oasi del Congrès a Madrid, somriu, pensant en la clatellada que s'han daurant. En mans de Cs la Generalitat quedaria esborrada per sempre.
La imatge vol transmetre naturalitat, un esbós de somriuen, quantes vegades van tenir que repetir la fotografia? I el lema? Un clàssic, si poses la paraula canvi, sembla que ja ets d'esquerres. Què es mereix Catalunya? El art.155? No sé, massa equivoc.
El cartell del PP transmet un missatge, som perdedors, així què cap mania. La imatge , en blanc i negre, millor, gris, sembla feta al fotomaton d'una estació de tren. L'eslògan, en castellà, fa competència amb Cs, és d'allò més pobre. A Catalunya li aniria millor, si les transferències fossin les justes, les balancés fiscals tinguessin retorn a Catalunya, però tot això ja ho saben, però per 5 0 7 diputats al Parlament, no cal fer rés per Catalunya.
La antiga Convergència té un repte dificilíssim. La fotografia mostra les dues cares d'Àngels Chacón, amb la mascareta, com deu mana i el cartell. Un cartell que sembla de pel·lícula amb un títol força estrany: "Si t'ho penses PDecat". No sé perquè no ho han deixat córrer el partit de Pujol. No dona cap idea de país i això és dolent, com dolent són les expectatives que li dona la demoscòpia.
La CUP ens mostra una somrient Dolors Sabater, com si acabes d'haver anat al dentista. La fotografia es bona l'enquadrament assenyat, el fulard dona un toc de distinció. I el lema, ben explícit, Per guanyar. No queda clar, què guanyem la resta. Ja s'ha sap que la CUP són els irreductibles, les ànimes belles que deia Hegel. No sé que faran quant toqui fer aliances. Normalment, sempre ho volen trencar tot. La seva subjectivitat absoluta és fa perdre una visió general, són d'aquells que ho volen tot o res, i és clar, sempre obtenen res.
Per últim, està una força extraparlamentària a Catalunya, per això no surten a la foto. A més no cal fer més propaganda d'un partit que si puges faria de la Generalitat el Gobierno Civil. Però el cartell donen por, potser és el que busquen. El cabdill i el seu escuder a Catalunya, fent cara d'emprenyats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)