2020: fi d' etapa

 A falta de dues hores per acabar aquest interminable 2020, voldria felicitar a tothom perquè el 2021 sigui millor. Masses coses han passat aquest any que sempre estarà associat a la pandemia del Covid-19.  El Covid i el estat d’alarma, retallades de llibertats a canvi de un bé, la salut que ha començat a cotitzar a l’alça. Més de 47.000 morts a Espanya.

Les Autoritats, han sigut incapaces de gestionar de forma coherent la pandemia. Quadrar el cercle viciós de salut i economia ha estat una missió impossible. I per acabar-ho de arreglar, la falta de ajudes a la població més afectada, ha generat un pou de misèria i ressentiment que ja veurem com s’ha arregla.

En aquestes situacions límits, molta gent a fet el possible perquè les conseqüències siguin menys greu, per exemple, el personal sanitari, mal pagat i menyspreada, ha posat el llistó molt alt. No és suficient els aplaudiments. Cal que a les nomines dels sector sanitari hi hagi el agraïment de tota la societat. Les residències de gent gran han patit els estralls de la pandemia. Caldrà revisar a fons la seva problemàtica, perquè el que ha passat clama al cel.

Tota la gent ha patit els embats d’una pandemia global i el sistema econòmic, ha trontollar d’una manera imprevisible. Caldria repensar aquest sistema que crea unes desigualtats sense precedents. Xina ha sortir més enfortir que els EEUU. El adéu de Trump es una bona noticia. Països com Espanya, no tenen res a dir al concert internacional, i sort en tenim de pertanyé a la UE. Les vacunes son la bona noticia d’aquest quart trimestre ple d’ensurts. A Espanya ja veurem quan finalitzarà la vacunació de la gent amb més riscos (la gent gran i els sector sanitari). Serà llarg i tediós.

El PSOE i Podem, segueixen governant, malgrat els entrebancs d’una dreta i extrema dreta que no deixa treva a les seves ànsies de poder mal dissimulades. L’artilleria mediàtica segueix els seu joc brut. Les instàncies judicials segueixen la seva venjança contra el independentisme. El pitjor és que el govern “més progressista de la història” no és capaç de posar punt final al problema català, o almenys mitigar-ho. La por els poders fàctics els té paralitzats. A Catalunya, la governança, després de la destitució del President Torra, sembla que carregar-se la voluntat de la ciutadania no sigui cap problema, segueix el desgavell habitual entre els dos socis què estén condemnats a entendres, ERC i Junts per Catalunya. Queda clar una cosa, la independència, s’ha allunyat per molt de temps. Cal en tendra que ampliar la base requereix temps i molta paciència. La gent ho entén. Però a canvi, vol una gestió més eficaç del que hem tingut. L’exemple de les ajudes els autònoms, és un tast, de què les coses és podem fer millor.

L’actual autonomia i el seu permanent dèficit fiscal, fa què les aspiracions d’anar més allà, estiguin llastrades. No hi ha marge de maniobra. Això vol dir, que s’ha de repensar com fer què els recursos que necessita la societat catalana, tota la societat, és puguin obtenir d’uns governs què tenen la mala costum de no fer el que diu que faran.

Per si tot això no fos suficient, està la monarquia i els estirabots del rei emèrit a Abu-Dhabi, i els milions d’euros que volten a reu del món, segons determinades fonts. Una monarquia, què en Felip VI, no despertà cap entusiasme, més enllà de la dreta nostàlgica què entén que és la millor garantia que rés es pugui moure. Exemplaritat i ètica son paraules buides què aquesta monarquia caduca i tronada no entén ni compren.

Estampas navideñas (III)

 

Estampas navideñas (II)

 

Una bonita estampa que la ciudadanía española, y especialmente, la derecha mediática, desearía que se convirtiera en realidad . La monarquía es una institución, pero es una institución familiar. Si eres una mujer, se puede saltar la línea sucesoria y empezar a quebrar la Constitución. El TC  avaló el art.57.1, un artículo inconstitucional que choca frontalmente con el art. 1.1., en la STC 8/1983, de 18 de febrero nos dice: "Se configura como un valor superior que se proyecta con una eficacia trascendente de modo que toda situación de desigualdad persistente a la entrada en vigor de la Constitución deviene incompatible con orden de valores que la Constitución proclama (F.3).".

La persona es la institución, y ahora mismo, excepto la vicepresidente Carmen Calvo, que es más papista que el Papa,  y los amigos del club de vídeo casero exaltando al rey; no todos, estamos a favor de la monarquía. Teniendo en cuenta la imposibilidad de cambiar la Constitución, un problema, la sucesión, deberá ser cocinada por los partidos constitucio-nalistas, al margen de toda la legalidad, tal como se hizo con el art.135, obligados por Bruselas y que prioriza el pago de la deuda a cualquier otro pago que el Estado deba hacer frente. Esta modificación que es extraordinariamente lesiva para la ciudadanía, no fue votada por referéndum.

Si esto fuese el Hola, hablaríamos de encuentro fraternal, de momento, ese encuentro no se ha producido. Abu-Dabi, que es el refugio de invierno del rey emérito, se ha trasladado la infanta Elena, para darle ánimos en estos momentos de zozobra generalizada. En cambio, el hijo pródigo, sigue inmutable, haciendo oídos sordos a las demandas de guerreros nostálgicos, o actuales, y a las súplicas de un padre achacoso de 82 años que querría pasar lo que le queda de vida en su España de mil amores. Continuará...

Líderes en destruir los derechos humanos: China y Arabia Saudí

 

Estampas navideñas (I)

 

El millor regal de reis ha arribat en forma de vacuna. La instantània mostra el seu trasllat a les dependències a Guadalajara per per la seva posterior expedició a les diferents CCAA.

[El mejor regalo de reyes ha llegado en forma de vacuna. La instantánea muestra su traslado a las dependencias en Guadalajara para por su posterior expedición a las diferentes CCAA.]

A la fotografia es pot veure que va a sobre d'un palet novíssim, sembla fet per a aquesta caixa que conté l'esperança de vida per a una població, la qual està en les residències de gent gran, i no només aquests, que desgraciadament, han estat els que s'han endut la pitjor part de desastre de l'covid-19.

[En la fotografía se puede ver que va encima de un palé nuevísimo, parece hecho para esa caja que contiene la esperanza de vida para una población, la que está en las residencias de ancianos, y no sólo estos, que desgracia-damente, han sido quienes se han llevado la peor parte del desastre del covid-19.]

Les 47.404 persones mortes per covid-19, és el balanç catastròfic d'aquest virus, que gràcies a l'esforç i necessitat ha aconseguit que la ciència mèdica hagi aconseguit en temps record, una vacuna. Ara toca l'espera perquè tots puguem vacunar i poder començar una normalitat que mai podrà ser l'anterior a la pandèmia, perquè totes aquestes persones mortes, ens recordaran el fràgils que som i com la nostra supèrbia, ens fa creure que només els altres són susceptibles de contagiar-se.

[Las 47.404 personas fallecidas por covid-19, es el balance catastrófico de este virus, que gracias al empeño y necesidad ha logrado que la ciencia médica haya conseguido en tiempo record, una vacuna. Ahora toca la espera para que todos podamos vacunarnos y poder empezar una normalidad que nunca podrá ser la anterior a la pandemia, porque todas esas personas fallecidas, nos recordarán lo frágiles que somos y cómo nuestra soberbia, nos hace creer que sólo los demás son susceptibles de contagiarse.]

La bandera no és més que un detall patriòtic en temps en què qualsevol excusa és bona per fer propaganda. En alguns països no hi havia cap bandera. Per què hauria d'haver?

[La bandera no es más que un detalle patriótico en tiempos en que cualquier excusa es buena para hacer propaganda. En algunos países no había ninguna bandera. ¿Por qué debería haberla? ]

Estampas navideñas

 

El discurso del Rey, ¿alguien sabe si el gobierno le da el visto bueno a lo escrito por el monarca? En todo caso, no hablar claro del desaguisado de su padre le resta toda credibilidad, si es que aún tiene. En todo caso, quería comentar el atrezzo del discurso, lo que hay en la periferia de la vista. Si bajo el volumen de voz, y me concentro en esos detalles minúsculos pero significativos, lo que vemos es que no hay nada rompedor, ni moderno, ni imaginativo. 

Lo primero que me viene de la contemplación de ese cuadro, es su expresa declaración de miedo al vacío. No dejar espacios sin cubrir, el encuadre está atiborrado de objetos "regios", un barroquismo muy acorde con los Borbones. No hay un toque personal, ni tan siquiera una alusión de la existencia de CCAA en España, se pasa de la bandera nacional a la europea, como toque institucional. Muebles de estilo imperial poco acorde con lo que la gente corriente y moliente se puede permitir. Todo el cuadro transmite una falta de emoción y naturalidad que se acopla con facilidad a un reinado que no podrá zafarse de la sombra que desde Abu-Dabi se proyecta hasta la casita de la Zarzuela.

Recomendaciones musicales