Viatge a Suïssa: Wengen-Interlaken-AP Basilea-Barcelona

  Dia 6

Wengen- Interlaken- AP. Basilea- AP. Barcelona

Avui tot es redueix a tornar a casa. El despertador /mòbil s'ha posat en marxa com cada dia a 6:00h. Escollir roba i anar a esmorzar. Sempre hi ha companys més espavilats que fan temps perquè obrin les portes per esmorzar. Una amplíssima sala amb un vitrall enorme permet contemplar la glacera del Jungfrau.

Tothom es desplega per les diferents taules que hi ha. Hi ha un assortit de tot perquè no passis ànsia. Què fan amb el què sobra? La avantatge del self service és que no cal esperar els plats! Tothom s'han va a la recerca del que més li convé (sempre és possible que prengui massa sucre o colesterol). 

Vistes des de l'hotel, i quines vistes!

A l'hora convinguda 8:30h tots cap la l'estació de Wengen amb les maletes. Tenim un deute impagable amb el Sr. Bernard D. Sadow (inventor de la maleta amb rodes), sense aquest invent - perquè no s'han va ocorre a mi?-, la imatge de arrossegar-les seria penós i risible. Deixàvem l'hotel Victòria amb sensacions contradictòries, l'habitació era molt correcta, potser la dutxa una mica petita. És possible que avui a la cuina fessin festa grossa, un grup molt gran a règims alimentaris diversos i per ells problemàtics -al·lèrgies, gluten, lactosa, etc.,-  ha fet anar de corco en Carles i desprès  a la resta. 

Des de l'estació amb el cartell de Rigatours indicant grup de turistes, fins a Lautenbrunnen ha estat 10'. Hem pogut seure`s i les maletes a la plataforma del tren. Cal reconèixer que el lloc és impressionant i espectacular. L'autocar ens esperava al mateix lloc on ens va deixar feia dos dies. Pujar a l'autocar eren les 9:00h ,la puntualitat era digne de cronometrar. 

Una disgressió:

Suïssa és el paradís dels rellotges. I malgrat això, els preus dels rellotge amb pedigrí és inabastable per la gent corrent. Es clar que hi ha rellotges de 100 a 2000 €, però això t'ho pots comprar al costat de casa teva. Sembla que l'únic que els interessa a les marques de luxe és l'exclusivitat, amb això ja deu de compensar amb escreix. Cal recordar que en una societat capitalista com la nostre, el que compte, és el client solvent, no el que mira l'aparador i marxa mig avergonyit per haver mirat els preus. De moment, amb el meu Polar M430, que vaig comprar al  Decathlon, ja faig amb ell. Això és una racionalització a l'estil de la guineu i el raïm verd*. 

Llac Thunersee

De Lautenbrunnnen fins a Basilea hi ha unes dues hores i mitja. Hem anat cap a Interlaken i desprès cap l'autopista que passa molt a prop de Berna per la A6. En el trajecte hem passat per el Llac Thunersee, a prop de Interlaken. El paisatge era bonic, molt verd, però a mesura que ens a apropàvem a Basilea, el paisatge canviava, els prats estàvem més agostats, perquè ací també han patit la falta de plogués. Abans d'arribar a Basilea hem fet parada en l'autoservei de l'autopista. Era una manera de fer temps i comprar alguna cosa per menjar. Nosaltres ho havíem agafat del esmorzar. Els lavabos eren de pagament. 

Estampes rurals

A l'horitzó els Alps

Hem tornat a veure les torres gegantines de Roche. L'aeroport es compartit entre Suïssa i França. Hem acomiadat al Liam que ha fet una feina excel·lent, sobretot, per arribar al nostre hotel a Emmetten i les seves corbes no aptes per cardíacs. No s'ha anat res més amb aplaudiments. Un sobre amb papers, esperem que no sigui els del monopoli.

Basilea a vista d'ocell de ferro 

França 

Sabadell

Baixar les maletes i cap a l'entrada a l'aeroport que té una disposició vertical per accedir-hi a la porta d'embarcament. Comparat amb altres aeroports, aquest és força modest. A l'hora del pas per l'arc de la sospita, qui té pròtesi al genoll, la màquina emet un avís d'alarma. Escorcoll exhaustiu per part d'una treballadora que devia pensar ves a saber què. Semblava una aspirant a treballar amb al ICE estatunidenc. Tot plegat una mica massa. Desprès controlar la porta d'embarcament. Els lavabos estan llunys. Hem pogut estar asseguts, en aquell moment hi havia poc seient per tants passatgers. He pres l'entrepà que portava des del hotel. 

A l'hora indicada cap a l'avió. Ens ha tocat al final, hi havia una fila més enrere del nostre.   A l'hora prevista aterrava a Barcelona, eren les 16:00h. Anar a buscar les maletes. Desprès del suspens que provoca la seva arribada, sempre surten les últimes, ens hem acomiadat d'en Carles, tot eficiència i amabilitat i dir adéu a tots els companys del viatge. Hem anat cap a la sortida. Hem recollit el cotxe i a les 17:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat.