Israel amplia territori a l'antiga Franja de Gaza

 

Israel s'annexiona una bona part de la Franja de Gaza. El govern de la dreta extrema de Netanyahu vol nous assentaments, per el colons, que voten els partits de coalició de Netanyahu, oferint nous horitzons. I aquesta invasió és una excusa perfecta  per fer-ho realitat. A Israel el dret internacional, com la resta de països grans, se'l passen pel forro. El nombre de mort és absolutament una matança sense precedents a prop e 16.000 persones. I no totes poden ser milicians de Hamàs com Israel vol fer-nos creure, sense massa convicció, perquè les proves ho desmenteixen. Que Israel deixi sense feina a 100.000 palestins sense feina, explica l'abast de la venjança per els fets del 7 de novembre. Més de 8.000 nens i nenes morts, però la Comunitat Internacional, encara no sap que fer. Egipte, tanca portes els palestins. Estan sols davant d'un exèrcit que té com objectiu la població civil. Estem davant de crims de guerra contra la població palestina, però el món no vol saber res d'ells, son uns autèntics paries, com els kurds i tants altres pobles d'aquest mon deshumanitzat.

Netanyahu i la neteja ètnica

 

El primer ministre Netanyahu, segueix per el seu compte el pla de destruir i sobretot matar tants palestins com poguí. De moment, està fent una bona feina. Primer mates i desprès pots preguntar-te si eren ostatges, o milicians de Hamàs disfressats d'ostatges, o simplement, civils palestins. No compten els nens i nenes que s'ha assassinat des dels bombardejos intel·ligents o per l'artilleria què llancen bombes amoroses contra els edificis i habitatges de Gaza, tot això destruït de manera sistemàtica.  El que ha estat passant, destrucció massiva d'habitatges, desallotjament massiu de la població civil de casa seva, això te un nom i és neteja  ètnica, si les víctimes fossin jueves, és parlaria de pogrom, però no és el cas. Desitjo que el responsable polític d'Israel poguí ser jutjat per els seus crims. Ah si, també els de Hamàs, però les comparacions son odioses. 

No queden llàgrimes per els soldats

 

Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells. 

El llenguatge mentirós

 

Estranya el titulat utilitzat per l'Ara. Això que està passant a la Franja de Gaza, no és cap guerra, si s'entén que existeixen dos exèrcits  enfrontats. El què hi ha és un exèrcit equipat amb l'últim de tecnologia militar, pràcticament, tot és intel·ligent, menys, un comandament que busca venjança infinita contra els palestins. Més de 18.000 morts per part dels palestins, dona fe que això no és cap guerra. L'altra costat les víctimes van ser el 7 de octubre amb 1.147 morts a mans de Hamàs. L'atac indiscriminat contra la població civil, amb més de 6000 infants morts palestins, indica la naturalesa d'aquest enfrontament: Odi i venjança. Per Israel, tota la població de Gaza son Hamàs. 

 

La vinyeta d'en Ferreres

 

La xifra de 18.200 morts dona l'abast de la matança d'un govern -israelià- que ha perdut la idea de límit. La seva particular manera de traslladar la responsabilitat a tothom menys els que ho poden aturar és d'un cinisme esgarrifós. Assassinar a dones i nens, i per descomptat tots els terroristes de Hamàs, fa que la victòria d'Israel contra les forçes del mal sigui una gesta digna dels Macabeus. Mort i destrucció és el que estan conreant amb una determinació suïcida. Miles de orfes que passaran si viuen en la impotència i ràbia envers d'un enemic implacable que vol donar lliçons de humanitat. Què passarà quant arriben els 20.000 morts? Sense sanitat, sense ajuda exterior, sense possibilitat de fugir, l'únic que els espera és la desesperació d'una franja de territori condemnada al caos i l'abandonament per part de tothom. Egipte és l'altre còmplice d'aquesta matança, perquè en la seva inacció barrant el pas al seu territori,  agreuja el dolor de la població que veu que no pot anar enlloc. No vol refugiats, simplement no els vol, com Israel.

 

El samarità que ajuda a continuar la matança de civils a Gaza

 

L'ONU torna a reflectir com el Consell de Seguretat pot fer trontollar qualsevol iniciativa, quan està en foc interessos dels països en dret de vet. EE.UU ha bloquejat una resolució, quantes s'han bloquejat quan és tracta de fer immune a Israel? La població de la Franja de Gaza, està condemnada, al arbitri d'un govern homicida, amb el vist-i-plau de EE.UU, Palestina al no ser cap Estat, és ostatge de Israel. La crisi humanitària  és de proporcions descomunals, i el pitjor és que ningú vol fer res, ningú vol enfrontar-se a un govern que estaria disposat destruir-ho tot. Si tens armes de destrucció massiva, llavors ja pots fer el que vulguis. I si a més ets dels nostres, llavors pots assassinar a tothom. S'han recordant que el govern israelià dei a la població de Gaza que anés cap el sud? Ara és el escenari de nous bombardejos intel·ligents. Qui prenen les decisions son més bàrbars que Hamàs. La inhumanitat de la destrucció del poble palestí a Gaza arribarà tard o d'hora al Tribunal Penal Internacional, 17.000 persones assassinades i més de 6000 nens i nenes s'ho mereixen. 

Assassinar contrarellotge: Israel el bon occidental

                       

No puc deixar de pensar amb la població palestina a la Franja de Gaza. Sense cap aixopluc de cap tipus, a la intempèrie d'un Estat homicidi que vol la destrucció de qualsevol mena de protesta civil. En la lògica de guerra que ens fan creure els mitjans de comunicació, perquè Hamàs no executa els ostatges? El govern israelià, sap que ningú farà res per ells, més enllà de bones paraules de promeses buides, mentre la barbàrie segueix inexorable. Les fotografies mostren què per Israel, tothom és de Hamàs.  Amb més de 17.000 morts, sembla molt factible arribar a la xifra de 20.000. Serà tot un record per l'estat israelià. 

El TPI té que aturar la massacre d'infants a Gaza

 

Israel s'ha està acarnissant amb els infants palestins. Les xifres ballen, però la magnitud de la massacre de nens i nenes és un crim contra la humanitat. Més de 6000 nens i nenes han mort per els atacs israelians a Gaza, no ho diu Hamàs, sinó l'onegé Save the Children. En unes declaracions, buides diu la vicepresidenta nord-americana Harris: "han perdut la vida massa civils palestins", això ho va dir Pedro Sánchez, ara veurem que diu l'ambaixada israeliana a Washington. Els bombardejos segueixen, ja no hi ha sud segur, els palestins de la Franja de Gaza  no tenen cap lloc per amagar-se. Això és una cacera brutal, i fa molt de temps, que no hi ha excuses per dir que s'ha estant defensant. El govern Netanyahu, és responsable de crims contra la humanitat. Què pensa fer el TPI (Cort Penal Internacional)?

Israel vol condemnar els habitats de Gaza a l'edat de pedra!

 

"Per mantenir-los amb vida, Mwafi diu que es desperta a les quatre de la matinada i es passa hores esperant aigua en una estació de servei plena de gent. De vegades, ha de barallar-se per mantenir el seu lloc a la cua, i de vegades no queda res quan arriba el seu torn. Quan té sort, empeny el seu carro cap a casa, carregat d'aigua, a través de la sorra. La família, després, es veu obligada a racionar l'aigua. Aproximadament, poden beure un got al dia cadascú. "Hem tornat a l'edat de pedra", es lamenta Mwafi." (Ara.cat, 26/11/2023)

Si la guerra entre Rússia i Ucraïna, és catastròfica. I malgrat tot, el número de infants morts arriba fins la xifra de 1.500 fins (fins al juny, segons ONU). Això, contrasta amb la carnisseria del exèrcit jueu que des de el 7 de novembre a mort fins a 5840 menors. No és estrany que el president espanyol Pedro Sánchez, digues que aquesta guerra és "insuportable" pel número de morts, i el pitjor és que el seu responsable Netanyahu, encara fes cara de pomes agres. 

 

L'exèrcit israelià s'apunta en el Hit parade de la infàmia

 

Dues imatges d'una guerra invisible. Una guerra on han mort 50 periodistes, xifra record en els 48 dies d'ofensiva israeliana. Una guerra on els mort s'acumulen davant de l'abúlia de la Comunitat Internacional -l'ONU no compta-. Les últimes dades de baixes son 14128 mort del costat palestins dels quals 5840 nens i nenes. Per la banda israeliana, 1200 morts. La desproporció és tan dramàtica que això no és tracta de defensar-se sinó acabar amb la població palestina. Fosses comunes per enterrar els palestins que moren a cabassos, mentre els mitjans occidentals clamen per la vida de 200 ostatges, innocents. Quina mena de sensibilitat es aquesta tan selectiva? La vida palestina es cotitza 1:10. A la segona fotografia, el peu diu que possiblement de Hamàs aquestes presoners. Per què possiblement? Per Israel i el seu exèrcit, tot son de Hamàs a Gaza. Tots els 14128 eren terroristes de Hamàs.

Ara potser, es parla de treva, però costa molt d'imaginar quina mena de treva és aquesta on tot està destruït, on no queda res en peu, habitatges, hospitals -blanc predilecta de l'aviació israeliana-, infraestructures, escoles, tot destruït per la set de venjança d'un govern tan extremista com Hamàs. I malgrat tot, els morts d'uns important molt més que els altres. Cal pensar com sobreviuen la gent que ha tingut que marxar forçosament de casa seva, a instàncies del exèrcit hebreu, cap el sud, on també hi ha bombardejos, on no poden marxar de la Franja de Gaza -territori ocupat per Israel-, perquè estan tancats dins del seu territori? L'exèrcit israelià, no ha preparat res de campaments, no hi ha aigua, ni res de res, no poden connectar amb Egipte, perquè el pas està barrat per part d'Israel. Què fan tots aquests centenars de milers de persones presoneres sense escapatòria? 

  

Israel porta els palestins al paradís

 

Imatge de les destrosses causades pels atacs aeris israelians al camp de refugiats de Jabalia. ABED SABAH / REUTERS

Avui fa quaranta set dies des de que va començar aquesta carnisseria humana. Les xifres son esgarrifoses, sinó no fos perquè hi ha un bàndol "indigne" (palestins) i l'altra bàndol "digne" (jueus). Han mort 14.128 dels quals 5840 son nens i nenes al costat palestins. Sembla que hi ha converses per alliberar els ostatges que Hamàs reté des del 7 de novembre, quan és va començar aquesta sangria. Per part israeliana han mort  a prop de 1400 persones i a prop de 200 ostatges. Així que la proporció que aplica Israel contra els palestins és de 1:10.  

Una de les bones noticies és que l'aviació israeliana, no hi ha avions palestins, ha pogut llançar tones de bombes, però no qualsevol bomba, sinó les anomenades "Bempas*" (BAP) és a dir, Bombes d'Amor al Proïsme. Això dona un altra dimensió a aquesta guerra. Almenys els mort s'han anat al altra barri plens d'amor perquè els seus benefactors els volien al paradís. 

5.500 morts infantils a Gaza

 

Assalt israelià al hostipal Al Shifa

 

Israel pot estar satisfet de la gesta increïble que ha aconseguit, no destruir directament l'hospital Al Shifa. Segons els servis d'intel·ligència, aquells que no va advertir del atac de Hamàs, tots els milicians de Hamàs s'amaguen com malalts del hospital. Tots els llits no son plens de persones ferides per els bombardejos de l'aviació o per l'artilleria, allà dins del hospital  els membres de Hamàs fan la comèdia de fer-se passar per ferits civils, inclús porten bandatge per fer més verosímil el seu engany, però compta, l'exèrcit israelià, ja sap com detectar aquests malats de pega, primer un tret al cap i desprès preguntar amablement si és o no cap terrorista.  Un petit detall,  cap imatge que no sigui de propaganda surt d'aquesta carnisseria que està realitzant el exèrcit israelià i el que fa Hamàs amb els ostatges.

Èxode 11,5: Israel te un mandat diví

 

Director-General of the World Health Organization. Retweets are not endorsements

Èxode  11,5. El que està passant a Gaza és simplement la venjança nua i crua d’un govern israelià que vol la destrucció de Gaza. I amb ells, a tothom. Més de 11.000 persones des de el inici del atac de Hamàs a Israel el 7 de octubre. 

 L'Hospital Al-Shifa de Gaza,  és la representació de la barbàrie que està cometent el govern  de Israel. Les xifres de morts de infants és simplement incomprensible, més de 4.500 infants han perdut la vida amb els bombardejos intel·ligents. Segons fonts de la ONU, a la guerra de Ucraïna han mort 1500 nens/nenes i més de 1047 ferits des del inici de la guerra (2022)*

Com és possible que Israel en 38 dies des de l'inici d'aquesta carnisseria, hagin mort 4500 nens i nenes? El assetjament del hospital Al-Shifa i la falta de subministrament d'energia ha posat en perill de mort els nadons de les incubadores. Les excuses de sempre no serveixen. Realment, sembla que la dita en què iniciava aquestes línies és fa realitat, davant d'una comunitat internacional que no sap com aturar a una bèstia que sembla tenir el monopoli absolut de la impunitat. 

PD: Per entendre'ns, tens dret a defensar-te, però quan desprès de haver matat al teu agressor, comences a matar a la seva dona, els seus fills, els avis, els tiets, i a tots els amics, segueix sent legitima defensa? Per acabar-ho d'adobar, la casa on vivia la família es destrueix per les excavadores que sempre porta l'exèrcit israelià.  

Porteu els palestins al desert del Sinaí!

 

Sembla que el destí del palestins de la Franja de Gaza està decidida per la voluntat de Netanyahu, tots fora de la Franja de Gaza. Un resultat inesperat, sempre que Egipte hi col·labori, esclar. Segurament, Hamàs no s'ho pensava aquest resultat, tant li fa si hi ha 10000 morts com 20000. Ara que farà amb els segrestats israelians? Israel i la coalició del govern de Netanyahu vol un Israel bíblic. Destruir Gaza per instal·lar-se ells, els còlons que donen suport els partits extremistes religiosos. Si algú es pregunta si això és una deportació massiva, la resposta és si. Un acte il·legal del dret internacional que Israel i tot el seu cor de veus blanques donen per boníssim. Qui muntarà els campaments de refugiats? Qui ho pagarà? Segur que la UE.  Qui deixarà entrar aquests refugiats? Egipte voldrà ajudes massives de EEUU i la UE, segur que sempre és pot arribar a un acord. Però, i la gent de Gaza que es expulsada de casa seva? Què passa amb ells? Si aquesta és la solució al problema palestí, sembla que no hem après res de res.

Israel: Deuteronomi 2,23

 

Les xifres de morts i ferits augmenta dia a dia, en una espiral imparable. Israel vol arribar a 14.000 morts. Hamàs va matar a 1400 israelians, ara la venjança cotitza a 1:10, així que caldrà esperar fins aquesta xifra criminal. 

Ara es veu que l’atac a Gaza és sobretot, per conquerir territori, els que han fugit, ja no podran tornar mai més a casa seva. Els missatges del exèrcit israelià en el sentit de marxar de Gaza per salvar la vida, no era més que una excusa per destruir Gaza i apoderar-se d’aquesta franja de terra, que a partir d’ara serà territori israelià. 

La quantitat de mort de nens i nenes (4104) és simplement terrorífic, amb la passivitat còmplice de tota la comunitat internacional del deixar fer a Israel. La falta de mesura (hybris) del govern israelià deixa traspuà un deliri fanàtic-religiós per la conquesta de un nou Israel.  No hi ha aturador, ningú pot parar aquesta guerra criminal que s’han porta la vida dels palestins. Les bones veus no poden seguir excusant-se deien que Israel te dret a defensar-se. Això que està passant no és cap defensa. Parafrasejant el que deia Jonathan Swift a “Una proposició modesta”, per solucionar el problema palestí, caldria matar a tots els nens i nenes palestines per solucionar els problemes de seguretat del estat d’Israel. Sense nen/nes, adéu a Hamàs i per extensió a Palestina. De moment van per el bon camí.

Esteu envoltats, tranquils, som amics!

 Noticies  encoratjadores per els habitants de Gaza, l'exèrcit jueu us te encerclats. A més, des del nostre radar particular, poden veure que la destrucció massiva d'habitatges, encara te prou recorregut perquè l'heroica aviació israeliana, pugui destruir molts edificis que les bombes intel·ligents per mandra o desídia, han deixat en peu. Ara la població no podrà amagar-se sota les runes. Sense internet, sense imatges, l'exèrcit d'ocupació israelià te la oportunitat de destruir el seu enemic etern, serà una victòria èpica on s'ha amunteguen  els morts de Hamàs 9.025, dels quals 3760 son menors i prop de 22.000 ferits. Cal felicitar a la comunitat internacional la feina bruta de mirar cap a un altre cantó.

 

La destrucció de Jabalia com a solució al problema palestí

 

Veient la destrucció de la població de Gaza, sembla difícil creure que l’aviació israeliana trobi encara edificis sencers on els dirigents o membres de Hamàs s'amaga. A aquestes alçades de l’atac israelià contra la Franja de Gaza, tothom és un objectiu per l’exèrcit israelià i el seu govern d’extrema dreta (religiosa). Els avions sobrevolen Gaza sense cap contratemps, no hi ha aviació de Hamàs, ni tancs blindats ni excavadores per fer neteja de les muntanyes de runes que van deixant al seu pas. Destrucció i mort és el que volen els dirigents de Israel. Amb la seva arrogància i supèrbia van deixar de banda al altre, ficats els territoris ocupats. Un dels drames d’aquest conflicte interminable és que l’Autoritat Palestina voldria retrocedir fins el 1948 any de la creació del Estat de Israel. L’estat de Israel neix com a conseqüència de la Shoa i la mala consciència d’Europa. Els palestins no van tenir cap representació  política en el repartiment que la ONU va fer el 27 de novembre de 1947 on va adjudicar, sense cap consulta els palestins, del 56% del  territori a Israel. Para el poble palestí, la Nakba –catàstrofe-  va començar sense poguer fer res. Així, la creació del Estat de Israel va provocar l'èxode –Nakba- massiu de la població palestina eminentment rural cap el no-res. A la guerra del 1967 –Guerra dels Sis dies- Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, més de mig milió de persones va fugir, una part d’aquest refugiats va anar a Jordània. Amèrica Llatina, EEUU, i països del Golf Pèrsic son altres dels llocs on hi ha palestins. A Israel hi ha més d’un milió de palestins amb passaport israelià. El problema actual és que mentre qualsevol jueu del món sempre pot anar a viure a Israel –per això la necessitat de terreny per construir-hi colònies dins del territoris ocupats, els palestins de la Nakba no poden fer-ho. Aquesta asimetria fa molt difícil qualsevol acord de pau i malgrat tot, sembla que l’única solució racional seria la creació de d’un estat palestí, però Israel vol imposar unes condicions del tot inacceptables per començar la impossibilitat del retorn dels palestins, que contrasta amb la política expansionista de Israel. Arribarem els 10.000 morts, tots ells, per descomptat, membres de Hamàs, mentre la resta tenim que mirar-ho amb impotència i indignació davant d’un Israel cada vegada més cap ficada a destruït tota Gaza.   

Israel donant lliçons d'ètica

 

El drama de Gaza sembla no tenir aturador. Aïllats del exterior i amb uns veïns que no els volen, més enllà d’utilitzar-los per consum intern o extern, els palestins viuen una situació límit. Israel els condemna i els identifica a tota una població amb Hamàs, l’organització que Israel va alimentar per des legitimar a l’Autoritat Palestina. Sense ajuda humanitària l’únic que semblaria raonable és que Israel tirés bombes atòmiques intel•ligents i fes desaparèixer de Gaza a tota la població, llavors la feina quasi estaria feta i la Comunitat Internacional amb les seves vares de mesurar diferents si son víctimes dignes –israelià, ucraïnès, etc,.- i víctimes indignes –palestins, kurds, rohingyes, etc,.-. Potser que Israel no estigui interessada a envair Gaza, els perill per els ostatges seria molt gran. Però aquesta guerra de desgast i on l’estadística del morts s’ha amuntega sobre les runes de Gaza i sobre la consciència de tots plegats, “amb un balanç de 2.360 nenes i nens morts i 5.364 ferits a conseqüència dels incessants atacs, és a dir, més de 400 nens morts o ferits diàriament. A més, més de 30 menors israelians han perdut la vida i desenes continuen segrestats a la Franja de Gaza*.” Algú en pot dir com aquesta situació és pot continuar mantenint en el pretext de defensa de l’Estat de Israel?

Macron amb sintonia amb Netayahu

 

Aquestes informacions donen el perfil que estem davant d'una guerra de informació on des de 10000 metres d'alçada els avions israelians llancen tones de bombes contra Gaza. Això si, com totes son intel·ligents sempre van a parar el llocs de comandament de Hamàs. Cap bomba s'ha va a cap hospital ni escola ni cap edifici on hagi civils. Anem cap el 6000 morts del costat palestí. I malauradament, la xifra no pararà de pujar fins a 10.000?. Ara Israel no és defensa, simplement, vol destruir Gaza. Sempre hi haurà que li compri  l'idea de defensar-se, per exemple Macron i la resta de còmplices satisfets de si mateixos.