Dolomites (6): Varese-Llac Maggiore- Illes Borromees (I)

 Dia 6

Varese-Llac  Maggiore- Illes Borromees

I

Avui l’excursió ha estat plàcida, tranquil•la, sense ensurts i hem contemplat el Llac Maggiore, per autovies que connecten Milà i Gènova (força lluny d’ací). Nosaltres hem anat a Stresa.

Com cada matí la rutina habitual. He saludat al gos que m'espera al replà on tenim l'habitació. He baixat per les escales. He vist el Llac Varese. L’esmorzar amb el clàssic dolç o salat, els cafès, amb màquina d'autoservei. Era el mateix lloc que per sopar. 

A l’hora (8:30h), desprès del reconta de rigor per part d’en Sendo, i a la conducció d’en Rocco, hem anat cap a Stresa. “Stresa és un municipi italià, situat a la regió del Piemont, a la província de Verbano-Cusio-Ossola. L'any 2017 tenia 4957 habitants empadronats. Situat davant les Illes Borromees, a la vora del llac Maggiore, és una localitat molt turística*.”

En aquest indret glamorós, vil•les elegantíssimes, donen fe que com deia el vell Marx, la lluita de classes, no és una falòrnia, sinó una realitat molt material. També es veritat, que l’estil del socialisme real, era un horror! Hi ha hotels de luxe per aquells que s’ho poden permetre. Hi sembla que hi ha molta gent que s’ho permet.

Deia  que Stresa està ple d’hotels, residències de “l’alta societat” (expressió eufemística), aquella que pel que sabem de les revistes del cor –els que no som cardiòlegs-  acabant casant-se amb el xofer –segur que això passa únicament a Mònaco-, a la resta han de tenir més seny o no.

Pescatore e Isole Bella

L'escultura (1929) te el clàssic posat feixista (Mussolini)

Stresa

El Llac Maggiori sembla un mar, han tingut cura de l’entorn. Ja se sap que els milionaris no volen blocs d’apartaments al costat, els fa mal la vista. Avui, una part d’aquella alta burgesia, s’ha venut aquestes vil•les els nous rics, siguin, actors o els mil milionaris. Pel que va dir en Sendo, hi ha en construcció un hotel que costarà uns 6000€ la nit, a mi en sembla poc, però com no son ric, almenys en diners, no pateixo massa per reservar la suite.

Des de Stresa, hi ha un passeig, anava a dir de la fama, però nosaltres molt més prosaics, hem anat a buscar l’embarcació que ens ha portat en uns 8’ a la illa dels Borromeus. La història dels Borromeus**, explica molt la història d’això que avui dia es diu Itàlia. 

Illa dels Pescadors

Hi ha taxes que cal pagar els Borromeus, siguin els turistes, com els guies o les embarcacions que creuen la Illa. A la propaganda diu això:

“El Palazzo Borromeo és el resultat d'intervencions arquitectòniques que van abastar segles . Una obra de magnificència en constant evolució, ha pres forma com un monumental palau d'estat . Avui és un museu d'art barroc , que alberga pintures, tapissos, escultures, mobiliari i obres mestres: tot esperant ser descobert, captivat per l'esplendor d'èpoques passades (...)***". 

He agafat l'helicòpter per donar-vos perspectiva de la illa

Els jardins d'Isola Bella, son de traca i mocador. Una barreja d'estils, impossible fer-los congruents, conviuen alegrement en un entorn radiant****.  

 *https://ca.wikipedia.org/wiki/Stresa

**Els Borromeus són una família important de la noblesa milanesa , que durant segles va tenir una forta influència a la ciutat de Milà i a les zones del llac Major , l'anomenat "Estat Borromeu". A través del matrimoni de Giberto Borromeu amb Maddalena de Brandenburg , reclamen descendència de Frederic II de Suàbia i, a través d' Ersilia Farnese , del papa Pau III .

Entre els membres més famosos de la família podem recordar el cardenal Carlo Borromeo , venerat com a sant per l' Església Catòlica , i el cardenal Federico Borromeo , immortalitzat per Alessandro Manzoni a la novel·la Els promesos .

https://it.wikipedia.org/wiki/Borromeo

***Les més de vint habitacions que formen el complex s'identifiquen amb noms que reflecteixen la seva funció original, com ara la Sala de Converses i la Sala de Ball , o s'inspiren en el mobiliari icònic i preciós que es troba a la Sala de les Medalles , la Sala del Tron i la Galeria de Tapissos , que exposa preciosos teixits flamencs que representen escenes mitològiques. Alguns espais deuen els seus noms a moments històrics o a figures il•lustres que s'hi van allotjar: aquest és el cas de la Sala Napoleó i la Sala de la Reina .

 La Sala de Música va acollir la Conferència de Stresa de 1935 , que va reunir importants caps d'estat per debatre les violacions del Tractat de Versalles per part de l'Alemanya de Hitler. El mecanografiat escrit després de la reunió encara es troba emmarcat a la sala avui dia. A la mateixa sala, la paret dreta, completament coberta amb pintures del pintor flamenc Pieter Mulier , sobrenomenat "Cavalier Tempesta", mereix una atenció acurada . Les seves obres representen paisatges tempestuosos i mars tempestuosos . Un dels artistes preferits de la família Borromeo, Tempesta va viure aquí, creant més de 80 pintures . 

El cor del Palazzo Borromeo és la Galeria Berthier : un mosaic de més de 130 pintures dels segles XVII i XVIII, incloent-hi còpies de mestres com Rafael , Correggio , Ticià i  Guido Reni . Un museu dins del museu , que també alberga obres originals de pintura renaixentista llombarda d'artistes com Bergognone , Boltraffio , Crespi , Giampietrino i Procaccini . 

 El Salone Nuovo és l' espai més gran del Palau : solemne i lluminós, amb estuc i detalls daurats sobre parets blaves celestialment elegants , va ser dissenyat basant-se en l' església milanesa de San Lorenzo . La inscripció "Humilitas ", el lema heràldic de la família Borromeo , destaca a la part superior de la volta amb cúpula . Els emblemes de la família també estan sostinguts per grans querubins sobre els quatre suports de marbre incrustats, que descansen sobre els pilars principals: el camell assegut (símbol de paciència), l' unicorn (símbol de devoció), la brida del cavall (símbol de força) i el cedre (símbol de les Illes Borromees).

 Les coves , a nivell de l'aigua, sorprenen per la seva creativitat i originalitat, dissenyades per sorprendre els visitants i oferir un ambient més fresc a l'estiu . Prepareu-vos per entrar en un món marí amb parets, voltes i terres decorats amb còdols , petxines , marbre i estelles de toba . A les sis coves , cada detall s'insereix per crear dissenys i decoracions artístiques. Al llarg del camí, trobareu busts d'herois i deïtats , vitrines i vitrines amb urnes, gerros, porcellana i accessoris. Mentre que des de fora, arriba l'acompanyament de les onades del llac.”

(https://terreborromeo.it/palazzo-borromeo)

**** El jardí d'Isola Bella es va concebre des del principi com una estructura orgànica i complementària al palau, formant un conjunt harmoniós, caracteritzat per una influència barroca. L'Atri de Diana és un petit pati que condueix des del palau a l'exterior. Des d'aquí, es puja per un dels dos trams d'escales que s'accedeix al jardí. Un lloc meravellós, amb un aspecte espectacular, amb l'imponent Teatre Massimo al centre. El monument, semblant a un amfiteatre, està compost per deu terrasses plenes de flors, disposades per formar una piràmide truncada. Estàtues, fonts i perspectives arquitectòniques creen un efecte harmoniós sobre la seva estructura, estudiada acuradament fins al més mínim detall. Al vèrtex, l'unicorn —símbol heràldic de la família Borromeo— està muntat per Honor i flanquejat per escultures que representen l'Art i la Natura. La majoria van ser creades per l'escultor Carlo Simonetta a finals del segle XVII. A la part superior, des de la gran terrassa a 37 metres sobre el nivell del llac, es pot admirar fins on arriba la vista el golf Borromeu i tota la zona circumdant del llac Major.

https://terreborromeo.it/giardino-barocco