Dia 5
Bolzano-Verona-Varese
Avui ha estat un dia estrany. Desprès del dia anterior on vàrem gaudir del espectacle de la naturalesa avui ha sigut marató d’autocar.
Com cada matí la rutina diària. Recollir maletes ficar-les al autocar, en Sendo ha ajudat de valent. I cap a Verona. Mentre anàvem per l’autopista un petit xàfec. El dia havia aparegut boirós, perquè a la nit havia plogut sobre Bolzano.
Anar a Verona, es anar a la recerca d’una història literària que Shakespeare va escriure cap a l' any 1595-6. En el pròleg es diu això: “De la entraña fatal de estos dos enemigos cobraron vida bajo contraria estrella dos amantes, cuya desventura y lastimoso término entierra con su muerte la lucha de sus progenitores*”.
Hem fet una parada tècnica en una àrea de servei Autogrill, havia lavabos per un regiment. A les prestatgeries hi havia productes per atipar-se fins a rebentar de patates fregides, crispetes, devien de tenir molt d’èxit.
Hem arribat cap a les 11:00h a Verona. Allà ens esperava el nostre guia. No recordo el nom. Entrar a l’autocar i posar-se a parla pels descosits. No ha fet cap preàmbul. Avui el conductor era en Rocco. S’ha ficat cap costat del riu Adigio. Hem pujat fins el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, antiga fortalesa austríaca. Cal dir que les vistes eren panoràmiques, però hi havia mala visibilitat. He fet fotografies, però la llum no ajudava. Per descomptat, el guia seguia parlant sense parar. No he seguit la seva explicació.
En general, els guies tenen la mala costum de començar les seves històries en el fons del temps. Per dir-ho així, Déu crea el món, i el tercer dia dissenya Verona, almenys en el seu pensament. Potser no caldria començar per l’origen del origen. Ha parlat de la industria de Verona més enllà del turisme.
En Sendo ha explicat que per aparcar l’autocar cal pagar taxes que varien segons la ciutat i que poden ser entre 140-400€ a Florència. A més de les taxes turístiques que paguem. A Catalunya som uns badocs per fer pagar tant poc!
L’autocar ens ha deixat al costat del Adigio, just amb l’estàtua de Paolo Veronese, al carrer Lungadige Re Teodorico, i des d’allà hem començat la nostre cavalcada pels carrers de Verona, plens de turistes i de molta calor. El guia seguia explicant, però feia massa estona que no el seguia. Al altre cost la Església de Santa Anastasia, la Capella Pellegrini (Sant’Anastasia) i la seva descomunal torre símbol de la ciutat (72 m). Malgrat la riquesa pictòrica no hem anat. De fet, no hem anat a cap lloc més enllà de mirar el balcó imaginari de Julieta.
Hem passat per la via S.Maria Antica. Allà es troba les Tombes Sclaliger.
Les tombes estan tancades per una tanca de ferro forjat amb un motiu recurrent d'escales, símbol de la família, mentre que els sarcòfags es troben a terra o en nivells elevats. Les arques són*:
• La tomba de Cangrande I Della Scala.
• La tomba de Mastino II ,
• L'arca de Cansignorio , que data del 1375, és la més ricament decorada. Dissenyades per Bonino da Campione, les escultures representen sants guerrers, personatges dels Evangelis, Virtuts i Apòstols, a més de la gran estàtua eqüestre de Cansignorio.
• El sarcòfag d'Albert I , fet el 1301 i ricament tallat
• l'arca penjant de Giovanni della Scala , una obra d'Andriolo de' Santi que la va acabar el 1359 a l'església de San Fermo Maggiore, on va romandre fins al 1400**. "
Hem passat al costat de l’estatua de Emilio Salgari. Hem arribat a la Piazza dei Signori, on hi ha el monument a Dante. Al seu darrera hi ha la Casa de la Pietat, a un costat la Loggia del Consell, Palau Cansignori, Palau Domus Nova, Palazzo del Comune. Dante va viure una temporada a Verona de la mà de Bartolomeo della Scala, la causa, l’exili imposat per Carles de Valois, i els güelfs negres. Mai va poder tornar a Florència.
Des de Piazza dei Signori, cap a la Piazza Erbe. Hi havia mercat, ple de turistes, no es podia donar un pas sense que xoquessis amb ells. Aclaparador. Allà el nostre guia ens ha dirigit cap el palau on hi ha el balcó de Julieta. La riuada de gent era espectacular. El carrer Via Capello, era una riuada de gent. Feia un calor digne de Dante al ínfer. Hem entrat una mica a les braves, perquè no hem fet cua. Anàvem contra direcció. He vist cares poc amables mirant-nos entre nosaltres anàvem dins de l'espai reduït on es troba el famós balcó. Dins del petit espai que quedava, tot era una marea humana que volia estar on les pàgines del immortal de Stratford-upon-Avon, va donar vida i mort a la parella per excel•lència.
**•La tomba de Cangrande I Della Scala , situada sobre el portal de l'església, és la primera de les tombes que es va construir, al segle XIV, a instàncies del mateix difunt. Va ser construïda pel mateix arquitecte que Sant'Anastasia, que va dissenyar un tabernacle gòtic, sostingut per gossos solemnement enganxats. La tapa presenta una estàtua jacent del difunt, mentre que els laterals estan decorats amb alts relleus religiosos i baix relleus militars. A la part superior del baldaquí hi ha una còpia de l'estàtua eqüestre de Cangrande I, l'original de la qual es conserva al Museu de Castelvecchio des del 1921 juntament amb els objectes funeraris.
•La tomba de Mastino II , iniciada el 1345, va patir nombrosos canvis de disseny al llarg dels anys: originalment estava pintada i daurada, envoltada per una barana amb quatre estàtues de les Virtuts a les cantonades. Els costats de l'urna estan decorats amb motius religiosos, i a la tapa hi ha una estàtua jacent de Mastino II, vigilada per dos àngels. El baldaquí presenta arcs trilobats i alts relleus de temes religiosos al frontó, contrapuntats per l'estàtua eqüestre de Mastino II, actualment substituïda per una còpia, mentre que l'original ha estat allotjada durant uns anys a la torre del rellotge de Castelvecchio.
•L'arca de Cansignorio , que data del 1375, és la més ricament decorada. Dissenyades per Bonino da Campione, les escultures representen sants guerrers, personatges dels Evangelis, Virtuts i Apòstols, a més de la gran estàtua eqüestre de Cansignorio.
•El sarcòfag d'Albert I , fet el 1301 i ricament tallat
•L'arca penjant de Giovanni della Scala , una obra d'Andriolo de' Santi que la va acabar el 1359 a l'església de San Fermo Maggiore, on va romandre fins al 1400
(https://museodicastelvecchio.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=47849)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada