Dolomites (6): Varese-Llac Maggiore- Illes Borromees (I)

 Dia 6

Varese-Llac  Maggiore- Illes Borromees

I

Avui l’excursió ha estat plàcida, tranquil•la, sense ensurts i hem contemplat el Llac Maggiore, per autovies que connecten Milà i Gènova (força lluny d’ací). Nosaltres hem anat a Stresa.

Com cada matí la rutina habitual. He saludat al gos que m'espera al replà on tenim l'habitació. He baixat per les escales. He vist el Llac Varese. L’esmorzar amb el clàssic dolç o salat, els cafès, amb màquina d'autoservei. Era el mateix lloc que per sopar. 

A l’hora (8:30h), desprès del reconta de rigor per part d’en Sendo, i a la conducció d’en Rocco, hem anat cap a Stresa. “Stresa és un municipi italià, situat a la regió del Piemont, a la província de Verbano-Cusio-Ossola. L'any 2017 tenia 4957 habitants empadronats. Situat davant les Illes Borromees, a la vora del llac Maggiore, és una localitat molt turística*.”

En aquest indret glamorós, vil•les elegantíssimes, donen fe que com deia el vell Marx, la lluita de classes, no és una falòrnia, sinó una realitat molt material. També es veritat, que l’estil del socialisme real, era un horror! Hi ha hotels de luxe per aquells que s’ho poden permetre. Hi sembla que hi ha molta gent que s’ho permet.

Deia  que Stresa està ple d’hotels, residències de “l’alta societat” (expressió eufemística), aquella que pel que sabem de les revistes del cor –els que no som cardiòlegs-  acabant casant-se amb el xofer –segur que això passa únicament a Mònaco-, a la resta han de tenir més seny o no.

Pescatore e Isole Bella

L'escultura (1929) te el clàssic posat feixista (Mussolini)

Stresa

El Llac Maggiori sembla un mar, han tingut cura de l’entorn. Ja se sap que els milionaris no volen blocs d’apartaments al costat, els fa mal la vista. Avui, una part d’aquella alta burgesia, s’ha venut aquestes vil•les els nous rics, siguin, actors o els mil milionaris. Pel que va dir en Sendo, hi ha en construcció un hotel que costarà uns 6000€ la nit, a mi en sembla poc, però com no son ric, almenys en diners, no pateixo massa per reservar la suite.

Des de Stresa, hi ha un passeig, anava a dir de la fama, però nosaltres molt més prosaics, hem anat a buscar l’embarcació que ens ha portat en uns 8’ a la illa dels Borromeus. La història dels Borromeus**, explica molt la història d’això que avui dia es diu Itàlia. 

Illa dels Pescadors

Hi ha taxes que cal pagar els Borromeus, siguin els turistes, com els guies o les embarcacions que creuen la Illa. A la propaganda diu això:

“El Palazzo Borromeo és el resultat d'intervencions arquitectòniques que van abastar segles . Una obra de magnificència en constant evolució, ha pres forma com un monumental palau d'estat . Avui és un museu d'art barroc , que alberga pintures, tapissos, escultures, mobiliari i obres mestres: tot esperant ser descobert, captivat per l'esplendor d'èpoques passades (...)***". 

He agafat l'helicòpter per donar-vos perspectiva de la illa

Els jardins d'Isola Bella, son de traca i mocador. Una barreja d'estils, impossible fer-los congruents, conviuen alegrement en un entorn radiant****.