Dolomites (III): Bolzano-Llac de Dobbiaco- LLac Misurina-Cortina Ampezzo-Llac Braies (i II)

 II

Hem seguit la carretera, molt sinuosa i revirada que ens ha portat a Cortina d'Ampezzo, seu del propers Jocs Olímpics d’Hivern 2026. La ciutat és un mar de segones residències, plena de plomes de la construcció, per omplir encara més d’hotels i restaurants. Sembla mentida que encara avui, és facin aquests esdeveniments gegantins, amb uns costos elevadíssims per quinze dies de competició. M’he assabentat que el llac Misurina va ser seu de les competicions de patinatge sobre gel (1954)!

Hem anat a dinar al restaurant Cristalino, un dinar correcta, però gens memorable. Totes les taules eren nostres. Quan sortíem un petit xàfec ha caigut a Cortina. Hem estat esperant que la pluja parés per poder passejar.  Les muntanyes envolten la ciutat que s’ha fet exclusiva, gràcies a la neu. Hem fet una petita passejada pel carrer principal  Corso Italia,  moltes botigues d’esports, restaurants i hotels de tota mena, flors a cada recó dels hotels, i per descomptat l’omnipresent Basilica dei Santi Filippo e Giacomo, la seva torre s’eleva fins els 62 m, avui és el símbol visible de la ciutat de 5400 habitats. Una companya a caigut al sortir de l’església, l’ensurt i alguna raspada ha sigut el preu que ha pagat per acostar-se a la casa del Senyor.

Memorial Angelo Dibona a Cortina d'Ampezzo

Hem anat fins el lloc que l’autocar podia estar-s’hi, i un altra cop cap a la carretera, hem vist la vil•la olímpica, que volen que sigui desmuntable i ecològica. Hem tornat per on havíem vingut. Hem arribat al famós llac Braies, que en Sendo ens ha dit que per el matí hi ha moltíssima gent  i que potser a la tarda hauria menys. Hi ha pàrquing, tot ple, sort que l’autocar tenia lloc. Hi havia molts turistes com nosaltres. Una pila d’embarcacions recreatives omplien el llac, el paisatge era bonic, però no superava el de Misurina. El Llac de Braies es troba entre les localitats de Monguelfo i Villabassa. El llac és capaç de reflectir-hi tot l’espectre cromàtic dels verds i blaus. A la guia que segueixo diu que la muntanya que reflexa el llac, la Croda del Becco (2810 m), hi ha una petita església. En aquest indret, va ser refugi de presoners que venien de Dachau. També va ser el lloc on els nazis van retenir a personalitats diverses**. Ací és va gravar la sèrie Un pas al cel , protagonitzada per Terence Hill, filmada a les seves ribes i emesa per la RAI des del 2011*. 

Cal dir que amb tanta gent, part del seu encant, s’esfuma. Sembla que el lema actual es: ves on la gent va! I, naturalment, tothom s’hi troba en el mateix lloc. Ha de ser molt bonic a la tardor i els seus arbres vestits per resistir al hivern.

    

Tornar agafar l’autocar i cap a Bolzano. El trajecte s’ha fet llarg, perquè hi ha hagut un accident a l’autopista. A uns 20kms ha caigut un diluvi impressionant. Com alternativa en Rocco ha sortit de l’autopista i hem anat per la carretera, estreta, també hem tingut que estar estones parats. A les 20:10h hem arribat al hotel.

    

A les 20:30 el sopar. Tot el sopar era massa per la nit. Estava força bo. Ara son les 10:45h quan estic acabant d’escriure aquesta llarguíssima crònica. 

*https://www.italia.it/es/tirol-del-sur/lago-de-braies

**https://it.wikipedia.org/wiki/Lago_di_Braies#Galleria_d'immagini

"El matí del 4 de maig de 1945, a les 6:45, la primera patrulla americana va arribar al llac de Braies i els 141 ostatges van ser lliurats als aliats. Els alemanys de la Wehrmacht van ser desarmats i fets presoners. Les armes van ser deixades al capità von Alvensleben i a un altre oficial, tenint en compte el seu comportament. Per als alemanys presents entre els presoners, es va decidir que aquells que no haguessin tingut cap relació amb els nazis podrien ser alliberats després d'un període de detenció a Capri . Tots els altres alemanys van ser arrestats. Entre ells el general Alexander von Falkenhausen , el general de l'exèrcit Franz Halder , el príncep Felip de Hesse , Hjalmar Schacht , el general Georg Thomas i Fritz Thyssen . L'excanceller austríac Kurt von Schuschnigg va ser alliberat juntament amb la seva família i va optar per emigrar als EUA."