Dolomites (6): Varese-Llac Maggiore- Illes Borromees (i II)

II

Passejar per el Palau i pels jardins, et permet copsar com vivia i viuen aquesta gent. Els segles els permet acumular tota mena de riqueses, des de l’arquitectònica fins la col•lecció d’art que omplen parets, en un intent d’evitar l’horror vacui. L’obres d’art representen els gustos del moment (s.XVI-XVIII). La idea devia ser que els convidats quedessin estorats davant de la magnificència i ostentació de poder d’aquesta nissaga. Per descomptat, nosaltres també, però ho veiem amb ull de turistes.

   

La percepció ens juga una mala passada, perquè

malgrat que el podem "veure" la pintura no te relleu!

Els marcs de les pintures estan 

enganxades sense cap mania

La guia que comportaven, no recordo el nom, tampoc les seves explicacions, malgrat que amb ella portàvem àudio per escoltar-la, quan la veu en off es feia pesada, res més calia fer clic a l'aparell i la retransmissió  en directe de l’apoteosi del art, l’arquitectura, els jardins i els personatges interminables dels Borromeus quedava muda.

*Sendo

*Sendo

"Al segle XIX, el jardí es va enriquir amb col•leccions exòtiques. Moltes d'elles es poden trobar a l'altiplà de Canfora, anomenat així per l'arbre monumental que ha dominat el jardí durant més de dos-cents anys*". 

         

   

Isola Bella

Desprès del bany maria dels borromeus, hem anat a la Illa Pescatore, l’única que no pertany els Borromeus, a dinar. Al lloc escollit per en Sendo ha estat el restaurant Verbano. El menú, amb carta en català –feta per en Sendo-, constava d’un arròs amb ragú de peix  de llac, salsa cítrica tàrtar de truita amb prosecco i cubulet. Tot el que he tardat en escriure, t’ho menges en un moment. Excel•lent. De segon, Peix del dia amb taronja i herbes. I de postra dolços casolans, cafè, tot plegat molt bo, malgrat la calor que feia al exterior on hem dinat al costat del Llac, que sembla un mar, un blau espectacular. Crida l’atenció la quantitat d’embarcacions que anaven i tornaven a la illa, l’onatge creat per les embarcacions era notable.

Isala dei Pescatori

*Sendo

Hem tingut una hora per descansar i caminar per aquesta petitíssima illa. Tendes de souvenirs no falten mai en aquests llocs. Hem estat asseguts una bona estona a la punta nord, al costat d’un banc de fusta solitari, perquè li queia tot el sol d’aquella hora. Hem estat potser 15-20’ contemplant les vistes. 

Desprès hem caminat per la via Hugo, l’únic carrer que hi ha interior, també ple de botigues de souvenirs. El carrer era estret i l’ombra es feia notar. Hem fet temps per agafar l’embarcació que en ha portat fins a Stresa.

Stresa

 A la tornada, el llac estava una mica encrespat, sobretot pel onatge de les altres embarcacions. Anar els lavabos i agafar l’autocar cap a Varese, hem tardat una hora. Hem anat a la piscina, ací l’aigua no estava gens freda. La piscina és gran, a prop de 25 m, però l’entrada no és la clàssica escala que et fiques dins de la piscina, ací hi ha unes escales grans, que van baixant i donen una mica de respecte. Hi havia altres companys de viatge que havíem pensat el mateix. Hem xerrat una estona amb una de les companyes. 

A les 20:00h havia sopar, la raó és que damà marxem molt d’hora del hotel. El menú, hi havia pasta –com no!-, carn i macedònia. Hem xerrat  amicalment amb els companys de taula. Al pujar a l’habitació he tancat les maletes.

Demà a les 6:00h marxem perquè la ruta prevista per anar al Llac Como, no es pot fer degut a un accident entre camió i autocar que fa que una de les vies no poguí ser utilitzada per l’autocar. Això suposa 45’ més de trajecte. Un problema addicional és l’ascensor, molt antic i lent. Som molts i no sé com ho farem per estar tots plegats a les 6:00h. No hi haurà esmorzar, ens donaran un lunch-box per el camí. Ara son les 22:25h quan acabo la crònica del dia.

* "Paons blancs vaguen lliurement a la seva ombra. Espècies botàniques antigues i clàssiques floreixen al Parterre d'Azalees, que a partir d'abril pinta el jardí de blanc i fúcsia, i a la Terrassa de Roses. Això crea una paleta de tons que van del vermell cirera al rosa corall i préssec, quan les plantes enfiladisses floreixen exuberantment a les espatlleres de la terrassa, clarament visibles fins i tot des del llac."

https://terreborromeo.it/giardino-barocco

https://terreborromeo.it/palazzo-borromeo