dilluns, 18 de juliol del 2022

La realpolitik en acció: oblid per petroli

 


Biden i príncep hereu Mohammad bin Salman




El cas de Jamal Khashoggi (2018), periodista saudita, crític amb el règim, establert als EUA, va anar a tramitar al consolat saudita a Istanbul (Turquia) els papers que li permetien casar-se amb la seva núvia de nacionalitat turca. Entrar al consolat i desaparèixer per sempre. La desaparició -mort- de Khashoggi se l'han atribuït ni més ni menys que al príncep hereu Mohammad bin Salman. Per descomptat, en una primera versió, els saudites, van negar que desaparegués al seu consolat, i després de 18 dies han hagut de canviar la seva versió, aquesta vegada, més surealista, segons la qual, la seva mort es va produir arran d'una baralla entre membres de seguretat i el periodista. Fonts turques van difondre un àudio on se senten crits de Jamal Khashoggi sent esquarterat viu, segons les mateixes fonts.

La fotografia (2022) demostra què "interessos superiors" prevalen sobre l'assassinat d'un ciutadà nord-americà a mans dels saudites. El petroli ho blanqueja tot!  

dimecres, 13 de juliol del 2022

25 anys de la mort de Miguel Ángel Blanco

 




Miguel Ángel Blanco
(1968-1997)


El 13 de juliol de 1997, ETA va cometre un crim que va ser el principi del fi de l'organització criminal. El segrest i assassinat  a trets dos dies desprès del seu segrest (10 de juliol) va commoure a la societat espanyola. La reivindicació d'ETA  era el acostament dels presos. El president del govern central, J.M.Aznar no va voler plantejar-se cap acostament del presos per alliberar a Miguel Ángel Blanco, un regidor del poble d'Ermua (Biscaia) del propi PP. 

El crim va ser un cop contra qualsevol intent de canviar la dinàmica de acció-reacció. Les manifestacions ciutadanes van omplir els carrers de les ciutats d'Espanya. No hi havia adhesió al govern, malgrat els intentes de capitalitzar-ho. El rebuig era per la mort absurda d'un noi de 29 anys. El descrèdit de la banda terrorista va quedar en el zero absolut. Ara, 25 anys desprès, la dreta i extrema dreta el vol reivindicar contra el govern de Pedro Sánchez, el PP s'ha caracteritzat per rentabilitzar els morts, i 25 desprès encara ho fa.  Caldria recordar-li les paraules de Germaine Tillion quan va dir lo següent: "Som solidaris i corresponsables de tots el crims comesos per tota la humanitat, en la mesura que ens en desentendrem d'ells". ( Germanine Tillon*) 

* Tzvetan Todorov, Insumisos, Trad.Noemí Sobregués. Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2016. [pàg.79]



dimarts, 12 de juliol del 2022

Sánchez Llibre renova contracte a FT

 



Sembla que optar els llocs capdavanter sense oposició és el tarannà de les nostres elits. Un lobby com Foment del Treball, demostra el seu dinamisme apel·lant al continuisme. Com a lobby té els seus objectius, que tothom treballi més per menys. És el què té la patronal. 

El programa electoral és fonamenta en tres idees força: 
ser un "lobby eficaç"; augmentar la competitivitat empresarial i per últim, impulsar un pacte de rendes. Vist des d'una perspectiva objectiva, FT és un lobby, però de la resta d'objectius voldria imposar el seu model familiar dins de l'empresa i també afora. 


dilluns, 11 de juliol del 2022

Desfachatez



La TV como espectáculo va asociado a un presentador. AGF ha jugado el papel de periodista-presentador-showman para jugar a ser dios. Su retórica, sus ademanes grandilocuentes, sus énfasis de cartón piedra ha permitido a este personaje una popularidad innecesaria. Ahora resulta que él es una víctima más de ese gran conseguidor que debía ser el comisario Villarejo, ah sí, ex-comisario.   Tengo un papel -prefabricado- en el que dice que fulanito tiene una cuenta en un paraíso fiscal, pues, lo anuncio como  noticia de alcance, como servicio público. El guerrero del antifaz, siempre dispuesto a deshacer entuertos, resulta ser un servidor complaciente con esa nómina de  turbios personajes que se hacen pasar por opinadores cuando solamente son ventrílocuos al servicios de poderes bien establecidos. No importa si se pisotean la honorabilidad o presunción de inocencia, siempre habrá un juez-patrióta que podrá decir que lo dicho por AGF responde a la libertad de expresión.

dissabte, 9 de juliol del 2022

Festa grossa per els musulmans

 




Avui és festa per els veïns musulmans, a la sortida de la mesquita hi havia una gentada notable, tothom vestit de festa. I és què avui es la festa del sacrifici. La Bíblia (Gènesis 22) i l'Alcorà parlant d'aquest fet: el sacrifici d'un animal en substitució d'una persona (Isaac i Ismail). 

Com veiem els "altres"? La seva festa no és la nostre, però, escrivint sobre ella, en faig reso d'una realitat que estant a prop resulta llunyana per cultura. Veient sortir tanta gent de la mesquita -en un polígon industrial-, tots homes i dones, nens i nenes, en les seves millors gales, semblava aquelles dies -encara es fa- de festes on la gent anava a l'església. Pensava que bona part d'aquests nenes i nenes parlen a escola català i també castellà. Qui sap fins a on arribaran, si ací o potser marxin els països d'origen dels seus pares.

PD: Potser ser musulmà no deixar anar tota les festivitats religioses? La resposta és si. No hi  ha al ADN musulmà, cap gen que els faci més devots, més fidels o més religiosos, que posen per exemple, el  batejats en la fe catòlica.  

 


Art i música: Alfred Sisley

 


Alfred Sisley (1839-1899)

divendres, 8 de juliol del 2022

El càrtel d'obra pública



Un càrtel d'obra pública fet per empreses privadíssimes. I això s'ha fet davant del ulls de tothom sigui el PSOE o el PP. I quin càstig mereix? Una multa de 200 milions. Xavalla per els gegants de les constructores. La lògica indicaria que aquestes empreses -  Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr-, no poguessin concursar durant molt de temps, perquè llavors, quina mena de missatge dones a grups que es comporten amb pràctiques que anava a dir mafioses, però en un llenguatge economicistes és diu càrtel? Per suposat, totes elles podran seguir-se presentant i manipulant tot els que els doni la gana, res més li calen pagar una multeta que fa riure amb els guanys obtinguts durant 25 anys.! Per cert, la Fiscalia no té res a dir?





 

dijous, 7 de juliol del 2022

L'OTAN a Madrid

 Dona molta mandra escriure. L’actualitat és un pou sense fons. Notícies que semblen primícies son oblidades al cap d’unes hores. 






1.- OTAN

Madrid podrà sortir -per fi- els llibres de història contemporània. La conferència del 29-30 de juny serà recordada per el nou mantra de "Concepte Estratègic". Pedro Sánchez ha volgut capitalitzar el encontre fent d'amfitrió  empàtic i proactiu, per donar un impuls a seu moment de baixa popularitat. L'OTAN s'ha convertit en un instrument al servei de EEUU. La guerra a Ucraïna ens recorda els límits d'Europa. 

L'OTAN és un lobby què ens recorda que hi ha perills, especialment per part de Rússia. La invasió d'Ucraïna i la destrucció del país és un clar recordatori que la guerra pot aparèixer en qualsevol moment de la mà de governants sense ànima -Josep Ramoneda el titlla de nihilista-. Una guerra que porta 134 dies i que sembla que pot anar per llarg, fa que el paper d'Europa sigui més aviat discret, perquè les nostres societats no volen morts per defensar una terra llunyana. 

Biden ha arrancat el compromís de augmentar el pressupost de defensa. Espanya s'ha compromès a augmentar el doble els propers anys. La guerra a Ucraïna fa fet que Suècia i Finlàndia hagin tocat a la porta de l'OTAN. Sembla que hi ha dos visions del conflicte. Un es deixar que Rússia es quedi el Donbass  i Crimea a canvi de deixar la resta. Un altra, son partidaris de ajudar a Zelenski fins el esgotament del exèrcit rus. La ironia de tot plegat és que Europa està pagant el cost de la guerra a Rússia gràcies a les transferències de diners a canvi del petroli i el gas russos!

Tothom vol la pau, però què vol fer Europa sense el paraigües de l'OTAN? Malauradament, la resposta és que no té cap idea clara perquè veu costos de tota mena i cap avantatge almenys a mig termini.