Avui és festa per els veïns musulmans, a la sortida de la mesquita hi havia una gentada notable, tothom vestit de festa. I és què avui es la festa del sacrifici. La Bíblia (Gènesis 22) i l'Alcorà parlant d'aquest fet: el sacrifici d'un animal en substitució d'una persona (Isaac i Ismail).
Com veiem els "altres"? La seva festa no és la nostre, però, escrivint sobre ella, en faig reso d'una realitat que estant a prop resulta llunyana per cultura. Veient sortir tanta gent de la mesquita -en un polígon industrial-, tots homes i dones, nens i nenes, en les seves millors gales, semblava aquelles dies -encara es fa- de festes on la gent anava a l'església. Pensava que bona part d'aquests nenes i nenes parlen a escola català i també castellà. Qui sap fins a on arribaran, si ací o potser marxin els països d'origen dels seus pares.
PD: Potser ser musulmà no deixar anar tota les festivitats religioses? La resposta és si. No hi ha al ADN musulmà, cap gen que els faci més devots, més fidels o més religiosos, que posen per exemple, el batejats en la fe catòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada