Aniversari 17A

 

La celebració del Aniversari dels atemptats del 17A ha tingut un protagonista inesperat. L'Ajuntament havia convocat a les Rambles, al escenari principal dels atemptats terroristes. No hi havia el President del Govern, Pedro Sánchez, deuria tenir una agenda molt plena i molt important. Un minut de silenci que va ser interromput per un grup de manifestants. Laura Borràs és va apropar al grup de manifestants independentistes que portaven fulls on exigien la veritat del atemptat. Tensió i imatges poc edificants. Sembla que el grup de manifestants no va poder suportar un minut de silenci.  Calia que Borràs saludés els manifestants? Deu estar molt necessitada de petits banys de gent. Per suposat la premsa nacional ha pogut ficar cullerada per aquests manifestants. 

 

Malgrat el que s'ha dit de la investigació, la figura del instigador Es-Satti i la seva relació amb el CNI, encara és molt boirós. La mort de 16 persones, 15 a Barcelona i 1 a Cambrils (Tarragona), a més de 8 terroristes va commocionar Barcelona, on és van viure escenes un dramatisme difícil de qualificar. Dos nens van morir a les Rambles. El paper dels Mossos d'Esquadra  va ser molt important i la figura del major Trapero va tenir un paper destacat.

Les víctimes de diferents nacionalitats no han estat prou acompanyades per les diferents Administracions. Les traves burocràtiques son enormes a l'hora de rebre compensacions econòmiques. Un altra oportunitat perduda per part de les Administracions per fer justícia. Fins quant?  

Borràs s'han va de vacances

 

El Parlament de paper

 

El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament.

El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡A por ellos!". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista.  Les declaracions de la Presidenta del Parlament son indignes. Son indignes totes les forçes independentistes que contínuament es tiren trets el peu. No hi ha uns serveis jurídics? Llavors cal lluitar amb les lleis disponibles, ja sabem que es retorçaran per fer venir be el relat, però això donaria raons, a la UE.

Una última reflexió. Si Juvillà, si no fos independentista, no hi hauria cap cas Juvillà; sabia que no podria continuar exercint de diputat per la seva malaltia, calia fer aquesta posada en escena? O volia fer que tothom caigués en el parany de la CUP?.