Hi ha noticies que no ho son, i aquesta és una. Un exemple, al llibre de Juan Goytisolo, Cuaderno de Sarajevo. Anotaciones de un viaje a la barbarie* (1993) ja dona noticia d'això. Al primer capítol porta el títol de "Tirador de élite" (p.11). Explica que en el seu trajecta cap a l'aeroport de Roissy, apareix el cartell de la pel·lícula "Sniper, Tirador de Élite".
"Dos horas y pico después estoy en Fiumicino, aguardando en un extremo de la terminal de pasajeros el vuelo de Croatia Airlines. En las butacas cercanas al mostrador desierto, un grupo de viajeros de apariencia hermética y llamativo atuendo capta inmediatamente mi atención, aviva una inquietante sospecha. Según informaba hace poco la prensa, una agencia de viajes italiana ofrece a eventuales clientes ávidos de sensaciones fuertes un circuito especial, fuera de los caminos trillados, por aquellas zonas del globo recién desvastadas por la guerra, (...) La oferta, orientada inicialmente a África y Asia, ¿no habrá extendido su radio de acción y reducido los costos del viaje a partir del momento en el que las contiendas armadas y luchas interétnicas han dejado de ser una especialidad típicamente tercermundista para arraigar en el área europea? (p.12). A una hora de Roma, los candidatos a ese singular periplo ¿van aterrizar en la costa dálmata y entrar con sus extraños guías? Los turistas pertrechados con un equipo de explorador -sombrero, prismáticos, máquinas de fotografiar, cámaras de vídeo, macuto, pantalones cortos- ¿se dirigen tal vez al territorio de Bosnia en busca de un menú suculento?, ¿ de un vasto surtido de escenas de horror auténticas, capaces de satisfacer las pulsiones y anhelos de los más exigentes y puntillosos?".
"El grupo que se embarca conmigo con destino a Split" (p.13), ací Goytisolo fa una autèntica descripció d'horrors.
"Por fortuna, la realidad disipa mis aprensiones y, llegados al aeropuerto de Split, compruebo que el grupo se compone probablemente de asiduos de las bellezas naturales de las islas de Brac, Hvar o Korcula, (...)." (p.16)
La noticia d'ara - safaris humans a Sarajevo-, no era nova al any 1993, però el cas és que la guerra a Bosnia (1992-1995) va ser la catàstrofe humanitària més esgarrifosa des de la Segona Guerra Mundial, però ningú a Europa va fer res per aturar les matances de civils. Els EEUU van haver de intervenir desprès de la matança, no era la primera, el mercat de Sarajevo. Avui dia, les ferides estan obertes, perquè la crueltat i el salvatgisme especialment per part dels serbis i també en menor mesura de croats van generar ressentiments que costaran moltes generacions a apaivagar-se a Bosnia, la que va rebre els cops de croats i especialment dels serbis. Com sempre passa, el que va passar ho va fer possible perquè la "bona gent" hi va participar activament en l'assassinat del veí. La impunitat i desprès l'oblit obligatori no son bones companyes per construir una societat dividida per obra d'uns acords de Dayton (1995), on els criminals de guerra signaven la pau i on la pitjor part de l'emportaven els que més havien patit a la guerra de neteja ètnica i violacions sistemàtiques com estratègia a la guerra de Bòsnia i Hercegovina. Un dels hàndicaps més grans de Bòsnia és que la religió majoritària era musulmana i això va penalitzar a una societat fins llavors multiètnica.
