Dolomites (6): Varese-Llac Maggiore- Illes Borromees (i II)

II

Passejar per el Palau i pels jardins, et permet copsar com vivia i viuen aquesta gent. Els segles els permet acumular tota mena de riqueses, des de l’arquitectònica fins la col•lecció d’art que omplen parets, en un intent d’evitar l’horror vacui. L’obres d’art representen els gustos del moment (s.XVI-XVIII). La idea devia ser que els convidats quedessin estorats davant de la magnificència i ostentació de poder d’aquesta nissaga. Per descomptat, nosaltres també, però ho veiem amb ull de turistes.

   

La percepció ens juga una mala passada, perquè

malgrat que el podem "veure" la pintura no te relleu!

Els marcs de les pintures estan 

enganxades sense cap mania

La guia que comportaven, no recordo el nom, tampoc les seves explicacions, malgrat que amb ella portàvem àudio per escoltar-la, quan la veu en off es feia pesada, res més calia fer clic a l'aparell i la retransmissió  en directe de l’apoteosi del art, l’arquitectura, els jardins i els personatges interminables dels Borromeus quedava muda.

*Sendo

*Sendo

"Al segle XIX, el jardí es va enriquir amb col•leccions exòtiques. Moltes d'elles es poden trobar a l'altiplà de Canfora, anomenat així per l'arbre monumental que ha dominat el jardí durant més de dos-cents anys*". 

         

   

Isola Bella

Desprès del bany maria dels borromeus, hem anat a la Illa Pescatore, l’única que no pertany els Borromeus, a dinar. Al lloc escollit per en Sendo ha estat el restaurant Verbano. El menú, amb carta en català –feta per en Sendo-, constava d’un arròs amb ragú de peix  de llac, salsa cítrica tàrtar de truita amb prosecco i cubulet. Tot el que he tardat en escriure, t’ho menges en un moment. Excel•lent. De segon, Peix del dia amb taronja i herbes. I de postra dolços casolans, cafè, tot plegat molt bo, malgrat la calor que feia al exterior on hem dinat al costat del Llac, que sembla un mar, un blau espectacular. Crida l’atenció la quantitat d’embarcacions que anaven i tornaven a la illa, l’onatge creat per les embarcacions era notable.

Isala dei Pescatori

*Sendo

Hem tingut una hora per descansar i caminar per aquesta petitíssima illa. Tendes de souvenirs no falten mai en aquests llocs. Hem estat asseguts una bona estona a la punta nord, al costat d’un banc de fusta solitari, perquè li queia tot el sol d’aquella hora. Hem estat potser 15-20’ contemplant les vistes. 

Desprès hem caminat per la via Hugo, l’únic carrer que hi ha interior, també ple de botigues de souvenirs. El carrer era estret i l’ombra es feia notar. Hem fet temps per agafar l’embarcació que en ha portat fins a Stresa.

Stresa

 A la tornada, el llac estava una mica encrespat, sobretot pel onatge de les altres embarcacions. Anar els lavabos i agafar l’autocar cap a Varese, hem tardat una hora. Hem anat a la piscina, ací l’aigua no estava gens freda. La piscina és gran, a prop de 25 m, però l’entrada no és la clàssica escala que et fiques dins de la piscina, ací hi ha unes escales grans, que van baixant i donen una mica de respecte. Hi havia altres companys de viatge que havíem pensat el mateix. Hem xerrat una estona amb una de les companyes. 

A les 20:00h havia sopar, la raó és que damà marxem molt d’hora del hotel. El menú, hi havia pasta –com no!-, carn i macedònia. Hem xerrat  amicalment amb els companys de taula. Al pujar a l’habitació he tancat les maletes.

Demà a les 6:00h marxem perquè la ruta prevista per anar al Llac Como, no es pot fer degut a un accident entre camió i autocar que fa que una de les vies no poguí ser utilitzada per l’autocar. Això suposa 45’ més de trajecte. Un problema addicional és l’ascensor, molt antic i lent. Som molts i no sé com ho farem per estar tots plegats a les 6:00h. No hi haurà esmorzar, ens donaran un lunch-box per el camí. Ara son les 22:25h quan acabo la crònica del dia.

Dolomites (6): Varese-Llac Maggiore- Illes Borromees (I)

 Dia 6

Varese-Llac  Maggiore- Illes Borromees

I

Avui l’excursió ha estat plàcida, tranquil•la, sense ensurts i hem contemplat el Llac Maggiore, per autovies que connecten Milà i Gènova (força lluny d’ací). Nosaltres hem anat a Stresa.

Com cada matí la rutina habitual. He saludat al gos que m'espera al replà on tenim l'habitació. He baixat per les escales. He vist el Llac Varese. L’esmorzar amb el clàssic dolç o salat, els cafès, amb màquina d'autoservei. Era el mateix lloc que per sopar. 

A l’hora (8:30h), desprès del reconta de rigor per part d’en Sendo, i a la conducció d’en Rocco, hem anat cap a Stresa. “Stresa és un municipi italià, situat a la regió del Piemont, a la província de Verbano-Cusio-Ossola. L'any 2017 tenia 4957 habitants empadronats. Situat davant les Illes Borromees, a la vora del llac Maggiore, és una localitat molt turística*.”

En aquest indret glamorós, vil•les elegantíssimes, donen fe que com deia el vell Marx, la lluita de classes, no és una falòrnia, sinó una realitat molt material. També es veritat, que l’estil del socialisme real, era un horror! Hi ha hotels de luxe per aquells que s’ho poden permetre. Hi sembla que hi ha molta gent que s’ho permet.

Deia  que Stresa està ple d’hotels, residències de “l’alta societat” (expressió eufemística), aquella que pel que sabem de les revistes del cor –els que no som cardiòlegs-  acabant casant-se amb el xofer –segur que això passa únicament a Mònaco-, a la resta han de tenir més seny o no.

Pescatore e Isole Bella

L'escultura (1929) te el clàssic posat feixista (Mussolini)

Stresa

El Llac Maggiori sembla un mar, han tingut cura de l’entorn. Ja se sap que els milionaris no volen blocs d’apartaments al costat, els fa mal la vista. Avui, una part d’aquella alta burgesia, s’ha venut aquestes vil•les els nous rics, siguin, actors o els mil milionaris. Pel que va dir en Sendo, hi ha en construcció un hotel que costarà uns 6000€ la nit, a mi en sembla poc, però com no son ric, almenys en diners, no pateixo massa per reservar la suite.

Des de Stresa, hi ha un passeig, anava a dir de la fama, però nosaltres molt més prosaics, hem anat a buscar l’embarcació que ens ha portat en uns 8’ a la illa dels Borromeus. La història dels Borromeus**, explica molt la història d’això que avui dia es diu Itàlia. 

Illa dels Pescadors

Hi ha taxes que cal pagar els Borromeus, siguin els turistes, com els guies o les embarcacions que creuen la Illa. A la propaganda diu això:

“El Palazzo Borromeo és el resultat d'intervencions arquitectòniques que van abastar segles . Una obra de magnificència en constant evolució, ha pres forma com un monumental palau d'estat . Avui és un museu d'art barroc , que alberga pintures, tapissos, escultures, mobiliari i obres mestres: tot esperant ser descobert, captivat per l'esplendor d'èpoques passades (...)***". 

He agafat l'helicòpter per donar-vos perspectiva de la illa

Els jardins d'Isola Bella, son de traca i mocador. Una barreja d'estils, impossible fer-los congruents, conviuen alegrement en un entorn radiant****.  

Dolomites (5): Bolzano-Verona-Varese (i II)

 II

Jo vaig fer dues fotografies de balcó, una era la del balcó del segon que dona vista al altre balcó, la de la imaginaria Julieta. No vam entrar al museu. Desprès de sortir amb moltes dificultats de la gentada que hi havia, hem tingut temps per anar a fer 400m llisos, fins a l'Arena de Verona. Totes les tendes internacionals estaven allà, anava a dir que a qualsevol lloc les trobes.  Moltes botigues tancaven a les 13:30h, no era el cas de les marques multinacionals. 

L'altra Julieta

De fet l’edifici romà seu actual de presentacions culturals, no és ni bonic, ni espectacular, no van poder accedir-hi i llavors no tinc la perspectiva que es veu des de dins. El de Pula (Croàcia), ciutat agermanada amb Verona és molt més espectacular per fora. Potser si que els constructors de l’edificació romana els agradaria el sobrenom d’Arena, però ho dubto molt.

Allà ens va deixar un hora fins anar a dinar, al costat del Col•liseum. Van passejar, però feia massa calor per donar-se un tomb. Al costat de la Piazza Bra on hi ha un monument a Vittorio Emmanuele II, no hi  havia ni bancs per asseure’s, tots estaven plens, ni  ombres on ficar-se. Semblaven voltor esperant algun incaut que marxes per ocupar el lloc, però ningú semblava tenir presa per marxar. Vàrem poder veure la Piazza S.Nicolò i la Chiesa Parrochiale do San Nicolò AllArena. Una escultura al mig de la plaça donava fe que allà tots els seients estaven ocupats perquè els arbres donaven allò que tothom volia, ombra.

El lloc per anar a dinar es diu ristorante Rubiani just al costat de la Piazzetta Scalatte Rubiani. Un dinar correcta, amb lasanya, força bona, pollastre amb fonoll, un sabor exòtic i postra tiramisú (no tenen altre cosa?). Cal dir que aquest restaurant, son molt estalviadors. He vist com de diferents gots han tret el líquid i recuperaven el gel! Qui ho feia no era un cambrer normal, semblava un jubilat que li agradava treballar i suar, però ves a saber qui era.

Desprès del dinar, hem agafat l’autocar i hem enfilat rumb cap a Varese. Un trajecte de més de dues hores i mitja. Hem tornat per la E64. Hem arribat tard, hem passat ràpidament Varese per anar al nostre hotel, un hotel,  dins d’un espai magnífic ple d’arbres gegantins, esplèndid,  Palace Grand Hotel Varese, estil art nouveau. 

Varese

El lloc impressiona. L’habitació molt gran i espaiosa. Nosaltres no teníem vistes al Llac Varese. Però res més calia sortir a fora, per gaudir dels espai que ofereix l’hotel, piscina inclosa. L’espai amb jardins esplèndids, amb arbres que porten més de cent anys, cedres, parents de les sequoies, pins roig, plantes de tota mena. Un autèntic paradís de l'Edèn en miniatura. Potser els nostres primeríssim pares, Adan i Eva, eren milionaris i per això vivien on vivien, va ser no pagar el lloguer, i adeu al paradís! 

Una habitació amb vistes (discretes)

El sopar era a una sala per nosaltres. El sopar ha estat discret. Per alguna raó com estar cansat, no he escrit com s’ha acabat aquest dia llarguíssim, massa autocar i una visita a Verona que valia més de 4h del que hem estat. No ho podem tenir tot. Demà molt més.