II
Jo vaig fer dues fotografies de balcó, una era la del balcó del segon que dona vista al altre balcó, la de la imaginaria Julieta. No vam entrar al museu. Desprès de sortir amb moltes dificultats de la gentada que hi havia, hem tingut temps per anar a fer 400m llisos, fins a l'Arena de Verona. Totes les tendes internacionals estaven allà, anava a dir que a qualsevol lloc les trobes. Moltes botigues tancaven a les 13:30h, no era el cas de les marques multinacionals.
De fet l’edifici romà seu actual de presentacions culturals, no és ni bonic, ni espectacular, no van poder accedir-hi i llavors no tinc la perspectiva que es veu des de dins. El de Pula (Croàcia), ciutat agermanada amb Verona és molt més espectacular per fora. Potser si que els constructors de l’edificació romana els agradaria el sobrenom d’Arena, però ho dubto molt.
Allà ens va deixar un hora fins anar a dinar, al costat del Col•liseum. Van passejar, però feia massa calor per donar-se un tomb. Al costat de la Piazza Bra on hi ha un monument a Vittorio Emmanuele II, no hi havia ni bancs per asseure’s, tots estaven plens, ni ombres on ficar-se. Semblaven voltor esperant algun incaut que marxes per ocupar el lloc, però ningú semblava tenir presa per marxar. Vàrem poder veure la Piazza S.Nicolò i la Chiesa Parrochiale do San Nicolò AllArena. Una escultura al mig de la plaça donava fe que allà tots els seients estaven ocupats perquè els arbres donaven allò que tothom volia, ombra.
El lloc per anar a dinar es diu ristorante Rubiani just al costat de la Piazzetta Scalatte Rubiani. Un dinar correcta, amb lasanya, força bona, pollastre amb fonoll, un sabor exòtic i postra tiramisú (no tenen altre cosa?). Cal dir que aquest restaurant, son molt estalviadors. He vist com de diferents gots han tret el líquid i recuperaven el gel! Qui ho feia no era un cambrer normal, semblava un jubilat que li agradava treballar i suar, però ves a saber qui era.
Desprès del dinar, hem agafat l’autocar i hem enfilat rumb cap a Varese. Un trajecte de més de dues hores i mitja. Hem tornat per la E64. Hem arribat tard, hem passat ràpidament Varese per anar al nostre hotel, un hotel, dins d’un espai magnífic ple d’arbres gegantins, esplèndid, Palace Grand Hotel Varese, estil art nouveau.
El lloc impressiona. L’habitació molt gran i espaiosa. Nosaltres no teníem vistes al Llac Varese. Però res més calia sortir a fora, per gaudir dels espai que ofereix l’hotel, piscina inclosa. L’espai amb jardins esplèndids, amb arbres que porten més de cent anys, cedres, parents de les sequoies, pins roig, plantes de tota mena. Un autèntic paradís de l'Edèn en miniatura. Potser els nostres primeríssim pares, Adan i Eva, eren milionaris i per això vivien on vivien, va ser no pagar el lloguer, i adeu al paradís!
El sopar era a una sala per nosaltres. El sopar ha estat discret. Per alguna raó com estar cansat, no he escrit com s’ha acabat aquest dia llarguíssim, massa autocar i una visita a Verona que valia més de 4h del que hem estat. No ho podem tenir tot. Demà molt més.
