Dia 2
Començo a escriure aquesta crònica a les 20:00h, desprès d’un altre dia intens i sobretot passat per una calor sahariana.
M’he despertat cap a les 6:30h. Tenia mal de cap. Dutxar-se i anar a esmorzar. Un bufet lliure en la clàssica distinció entre dolç i salat. Jo com a casa.
A l’hora prevista 8:30h hem agafat l’autocar, havia pujat la nostra nova cicerone, Petra natural de Bolzano, coneix com ningú totes aquestes conrades. Bolzano o Bozen, és bilingüe, italià-alemany. Hem anat fins el funicular(1), a prop del hotel, sobretot, si vas en autocar.
El funicular tarda 12’ en arribar a Ritten. Entre Bolzano i Ritten hi ha 1000 m, de desnivell. Un paisatge “gens natural” perquè la mà del home, ha fet molt bona feina: hi ha vinyes i arbres fruiters dins d’una vall amb un microclima propi.
Volíem agafar un tren antic de fusta, però resulta que aquest no està disponible els dies normals, res més s’utilitza per setembre en la festa del ferrocarril de Ritten. Així que hem agafat el tren, i hem fet el trajecte fins a l’estació de tren de Klobenstein. Tota aquesta planícia que circula el tren és un lloc ple d’encant, amb vistes a les muntanyes, ple de camps de conreu, on fins i tot, la figura de Sigmund Freud(2) és utilitzada com reclam turístic, perquè durant anys va passar les vacances en aquest a Klobenstein.
Les vacances de Freud devien ser força exigents, perquè treballava molt, malgrat el que diu. Així, en carta de 1 de setembre de 1911 diu al seu estimat amic Jung, desprès no tant estimat, li diu que està treballant sobre el origen de la religió [Tòtem i Tabú]. Però fa un incís per dir: “Aquí en el Ritten s’està divinament bé i molt a gust. Tinc unes ganes inesgotables de no fer res. (..)(3)” . Existeix un camí que porta el seu nom, perquè Freud i la seva filla Anna feien passejos per aquests indrets, i avui s’ha convertit en un nou reclam turístic.
Des d’allà l’autocar a baixat fins a Longomoso, al costat d’un restaurant anomenat Der Amtmann, que en Sendo coneix d’altres viatges, hem pogut anar als lavabos i des d’aquest indret, les Piràmides queden molt a prop (15’).
En el camí, hem fotografiat l’església de Sant Nicolàs(St. Nikolauskirche), és veu enfront del camí cap a les Piràmides. La seva estratègica posició al costat de Mittelberg per la carretera SP73, fa del lloc un iman per la fotografia.
Les famoses Piràmides (4), de fet les veus des de l’alçada d’un mirador on tens una bona perspectiva. La geologia et dona un mirada al llarg plac que les nostres vides tant curtes no podem copsar. Aigua, temps (molt) i una terra d’argila, donen com a resultat aquestes formacions, que tenen certa retirada a les torres que fan les termites. Ja sé que les comparacions son com son.
