III
Mentre nosaltres veiem la costa plena de vil•les, les ruïnes i la platja, una bona quantitat d’embarcacions de tota mena, es passejaven a la vora de la costa, semblava hora punta. El que portava l’embarcació ens ha dit que havia passat al costat un antic campió de F1, René Arnoux. L’imperi Austro-hongarès va donar caliu a aquest indret durant el segle XIX i començament del XX. La seva destrucció va ser obra d’Anglaterra i França, la seva desaparició va provocar tot el que desprès ha anat venint. A tall de exemples, la Primera Guerra Mundial. L’aparició del polvorí dels Balcans, els desequilibris en la correlació de forces va fer decantar el pes polític cap a Alemanya. La divisió dels Balcans és pot rastrejar fins avui dia (s.XXI) (7).
Mentre el blau del mar es balancejava amb un onatge amable, nosaltres fèiem la volta per contemplar tota la península de Sirmione. Hem pogut veure el Castell des de noves perspectives. La fotografia requereix moviment, el fotògraf te l’obligació de donar –si és pot, esclar-, una volta panoràmica a l'objecte que vols plasmar en aquest model digital de la fotografia actual.
Desprès de desembarcar hem anat als lavabos, que estan al costat del pàrquing, per agafar l’autocar en direcció a Bolzano. Hem pres l’autovia A22 en el que el paisatge amable, ple de arbres fruites, i posteriorment, vinyes al costat del riu Adige acompanya la nostra ruta cap el lloc de destinació. Les muntanyes de roca calcària, donaven un aspecte fràgil que semblaven demanar permís per mantenir-se dempeus. Cap a les 19:15h arribàvem a Bolzano (Bozen). L’hotel estava una mica retirat del centre. Hotel Ristorante Magdalener Hof. Era al costat d’una església, Chiesa di San Lorenzo in Rencio.
A les 20:45 teníem el sopar. No en va donar ni temps per dutxar-me, desprès del tot el dia de brega. Vaig començat a escriure la crònica d’aquest dia interminable.
Una habitació amb vistes (modestes)
A l’hora prevista tots entaulats. El sopar era amanida, pollastre amb samfaina i de postres, gelat amb fruites del bosc. Desprès cap a l’habitació. Dutxar-me i acabar d’escriure la crònica que havia començat. Ho vaig deixat córrer cap a les 23:00h. Demà no caldrà llevar-se a hores intempestives.
