El dimecres 5 parlava de l'exhibició d'atrocitats. Ara amb més informació, podem donar context a aquella informació tan esgarrifosa:
"Informacions difoses per la BBC a partir de documents interns de l'ONU, situen el nombre de víctimes femenines de la presó entre les 165 i les 167. El portaveu de l'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, Seif Magango, va explicar en declaracions a la cadena nord-americana CNN que la majoria de les dones van morir a causa del foc. Entre nou i tretze, però, van sobreviure a les flames, tot i que van ser igualment violades per la turba." (Ara.cat, 6/2/25)
La informació de Paula Lobato, explica l'origen del conflicte entre la República Democràtica del Congo i Ruanda. Cal tenir en compte que els fets és situant a la ciutat de Goma, a més de 5000 km de la capital del Congo. Milicians del grup M23 amb el suport de Ruanda porten a terme una guerra per els recursos minerals, especialment, coltan, un producte essencial per produir telèfons mòbils. I això vol dir, que Occident i la Xina estan al darrera de totes aquestes lluites fratricides.
El conflicte entre el Congo i Ruanda és remunta a l'any 1994, quan a Ruanda es va cometre el genocidi de més de 800.000 tutsis a a mans del hutus. Milers de hutus i militars responsables de les matances va fugir cap el Congo. Tal com diu la informació "va desencadenar dues guerres (1996-1997 i 1998-2003). De fet, encara avui, grups armats hutus, com les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda (FDLR), operen a l’est de la República Democràtica, i el govern ruandès acusa el de Kinshasa de protegir-los."
"L'M23 (Moviment 23 de Març) està format per exmilitars majoritàriament tutsis, que es van alçar en armes el 2012 contra el govern congolès. Des del 2021, l’M23 ha tornat a guanyar força, fins que, recentment, ha pres el control de Goma. En les últimes hores d'aquest dijous, la seva força és tal que han nomenat un nou governador de la província de Kivu del Nord."
El caos a Goma implica el desplaçament de civils atrapat entre el foc creuat entre milicians del M23 i forçes del exèrcit de Burundi. "Metges Sense Fronteres adverteix del risc d'un brot de còlera per la presència de cadàvers als carrers i la manca d'accés a l'aigua potable.". L'assassinat de les dones, violades i cremades, més de 160, no és més que la torna d'un conflicte on l'odi, la rancúnia, la venjança, i sobretot, la riquesa minera donen com a resultat, que estats fallits, siguin escenaris de mort per els més dèbils, les dones i les nenes.
